El Timbaler del Bruc torna a Santpedor

Una representació pels carrers del municipi va recrear el seu paper, i el dels sometents, a la batalla del Bruc

Redacció
05 de maig del 2012
Representació als carrers de Santpedor.
Representació als carrers de Santpedor. | Antoni Puiggròs
Representació als carrers de Santpedor. Foto: Antoni Puiggròs

Aquest divendres s'ha representat pels carrers de Santpedor la història del Timbaler i els fets que van tenir lloc a Santpedor en relació a la batalla del Bruc i la Guerra del Francès. La batalla del Bruc és un episodi històric que s'emmarca dins el context europeu de l'expansió dels francesos, capitanejats per Napoleó.

L'any 1807, les forces franceses, amb l'excusa d'anar a conquerir Portugal, ocupen la Península Ibèrica i col·loquen com a rei el germà de Napoleó, Josep Bonaparte. Però la població local, farta d'anys de lluita contra el país veí, no estava disposada a deixar-los les coses pas fàcils. Un dels primers actes a tot l'estat de rebel·lió popular en contra dels francesos fou la Crema del Paper Segellat, que va tenir lloc a la Plaça Major de Manresa el dos de juny de l'any 1808.

Arran d'aquest fet, les autoritats napoleòniques decideixen fer sortir de Barcelona una columna de 3.800 soldats per a castigar la ciutat de Manresa. Però quan eren a Martorell els va arreplegar una tempesta i van haver de parar. Això va donar temps a la gent dels pobles per preparar la defensa. La Junta de Manresa, que va assumir el govern i la defensa en nom de Ferran VII, va demanar als pobles del corregiment voluntaris per anar a barrar el pas als francesos al Bruc, ja que previsiblement havien de creuar Montserrat per aquest punt.

La batalla del Bruc va tenir lloc el 6 de juny de l'any 1808. Quan els 3.800 soldats francesos dirigits pel general Schwartz, es disposaven a creuar la muntanya de Montserrat pel pas del Bruc, van ser sorpresos per una ràfega de trets. Eren una partida de sometents que s'amagaven entre els matolls.

Aviat, els sometents, que eren molt pocs, van haver de retrocedir. Però quan eren a Can Massana, van arribar més reforços, entre ells els 100 homes del sometent de Santpedor. Totes les cròniques coincideixen a dir que amb els santpedorencs hi venia un timbal que sonava sense parar. Només els exèrcits professionals i molt nombrosos tenien timbals, que servien perquè la tropa es pogués orientar enmig de la batalla. És per això que els francesos es van pensar que estaven davant d'un exèrcit regular. I ja que s'havien vist emboscats per segona vegada, en un relleu accidentat on no podien maniobrar ni parar l'artilleria, el general Schwuartz va haver d'ordenar la retirada. Alguns guerrillers els van perseguir fins més enllà d'Esparreguera, on la gent els tirava per la finestra cassoles, rocs i tot el que tenien a mà.

Aquests fets històrics van ser reproduïts pels carrers de Santpedor sortint de la Plaça Gran davant d'un nombrós públic arribat d'arreu.

Arxivat a