Santpedor recrearà la història del Timbaler del Bruc

Aquest divendres a partir de 2/4 de 10 pels carrers del poble

| 03/05/2012 a les 09:02h
Arxivat a: Fires i festes, timbaler del bruc
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/05/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El proper divendres dia 4 de maig es representarà pels carrers de Santpedor la història del Timbaler i els fets que van tenir lloc a Santpedor en relació a la batalla del Bruc i la Guerra del Francès. La batalla del Bruc és un episodi històric real, que s'emmarca dins el context europeu de l'expansió dels francesos, capitanejats per Napoleó.

L'any 1807, les forces franceses, amb l'excusa d'anar a conquerir Portugal, ocupen la Península Ibèrica i col·loquen com a rei el germà de Napoleó, Josep Bonaparte. Però la població local, farta d'anys de lluita contra el país veí, no estava disposada a deixar-los les coses pas fàcils.

Un dels primers actes a tot l'estat de rebel·lió popular en contra dels francesos fou la Crema del Paper Segellat, que va tenir lloc a la Plaça Major de Manresa el dos de juny de l'any 1808.

Arran d'aquest fet, les autoritats napoleòniques decideixen fer sortir de Barcelona una columna de 3800 soldats per a castigar la ciutat de Manresa. Però quan eren a Martorell els va arreplegar una tempesta i van haver de parar. Això va donar temps a la gent dels pobles per preparar la defensa. La Junta de Manresa, que va assumir el govern i la defensa en nom de Ferran VII, va demanar als pobles del corregiment voluntaris per anar a barrar el pas als francesos al Bruc, ja que previsiblement havien de creuar Montserrat per aquest punt.

La batalla del Bruc va tenir lloc el 6 de juny de l'any 1808. Quan els 3800 soldats francesos dirigits pel general Schwartz, es disposaven a creuar la muntanya de Montserrat pel pas del Bruc, van ser sorpresos per una ràfega de trets. Eren una partida de sometents que s'amagaven entre els matolls.

Aviat, els sometents, que eren molt pocs, van haver de retrocedir. Però quan eren a Can Massana, van arribar més reforços, entre ells els 100 homes del sometent de Santpedor. Totes les cròniques coincideixen a dir que amb els santpedorencs hi venia un timbal que sonava sense parar. Només els exèrcits professionals i molt nombrosos tenien timbals, que servien perquè la tropa es pogués orientar enmig de la batalla. És per això que els francesos es van pensar que estaven davant d'un exèrcit regular. I ja que s'havien vist emboscats per segona vegada, en un relleu accidentat on no podien maniobrar ni parar l'artilleria, el general Schwuartz va haver d'ordenar la retirada. Alguns guerrillers els van perseguir fins més enllà d'Esparreguera, on la gent els tirava per la finestra cassoles, rocs i tot el que tenien a mà.

El dia 14 de juny, els francesos, reforçats amb més efectius, van intentar tornar a creuar Montserrat pel mateix lloc del Bruc. Però els resistents, que ja estaven advertits, també havien incorporat soldats i comandaments professionals, de manera que van aconseguir fer recular els francesos un altre cop.

Les batalles del Bruc van trencar amb el mite de la imbatibilitat dels exèrcits de Napoleó i van animar la població catalana a plantar cara a l'invasor. Santpedor va celebrar amb gran pompa la victòria el novembre d'aquell mateix any 1808, amb enramades, focs artificials, música i el toc de dos tambors: un, el de la confraria dels dolors, el cèlebre timbal que va portar la victòria; l'altre, un timbal que havien arrabassat als francesos quan es donaven a la fuga.

La figura del misteriós timbaler va romandre en l'imaginari popular català, tot i que se'n desconeixia la identitat real i l'origen. A Santpedor se'l recordava com un noi veí del poble i la seva història era transmesa de pares a fills. Va ser l'historiador local mossèn Antoni Vila i Sala a finals del segle XIX qui rescatà la entre els arxius parroquials la documentació referent al personatge. Gràcies a la seva tasca de recerca documental i oral sabem que el Timbaler era un noi nascut a Santpedor l'any 1791, anomenat Isidre Llussà. L'Isidret, que així era com li deien, va morir l'any 1809, amb només 17 anys, víctima d'una epidèmia de tifus, deixant darrere seu una llegenda heroica que cada any el poble de Santpedor es bolca a commemorar.

Aquests fets històrics seran reproduïts pels carrers de Santpedor el proper divendres a 2/4 de 10 del vespre interpretats per veïns i veïnes del poble, sortint de la Plaça Gran.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 23
VÍDEO La 20a Fira Mediterrània en resum | FMediterrània
«Homes, la comèdia musical» es podrà veure a Manresa el 25 de novembre | Promocional
01/01/1970
Al Kursaal, el dissabte 25 de novembre