'L'Esquella de la Torrassa' s'ha pogut gaudir dimecres al Kursaal La companyia Òpera Còmica de Barcelona, liderada per la pianista Viviana Salisi i el director d'escena Artur Arranz, van presentar, el passat dimecres al Teatre Kursaal, l'adaptació moderna d'una de les primeres peces de sarsuela catalana, "L'esquella de la torratxa", obra del prolífic comediògraf Frederic Soler (àlies Serafí Pitarra) i del compositor Joan Sariols, estrenada amb gran èxit al desaparegut Teatre Odeón – situat antigament a tocar del Romea-, el 24 de febrer de 1864.
Concebuda com a parodia satírica del drama romàntic "La campana de la Almudaina", estrenat poc abans a Barcelona amb molt d'èxit, l'argument de l'obra gira a l'entorn dels tics "caciquils" d'un alcalde de Collbató de l'època i els seus vincles polítics, familiars i domèstics; una sàtira divertida i entretinguda, servida amb el català popular d'antes i amanida amb una posada en escena àgil i d'allò més eficaç, puntualment dirigida des del piano per la manresana Viviana Salisi.
L'adaptació, que ha despullat la comèdia originaria de tot allò més superflu per al dia d'avui, incorporava també, a banda dels números musicals que li són propis, algunes peces cantades d'una altra sarsuela posterior dels mateixos autors – "El punt de les dones"-, enriquint així el contingut musical de l'obra sense menystingué l'acció la fluïdesa de l'acció dramàtica. També s'ha vist alterat lleugerament el títol originari de l'obra, substituint "torratxa" per "Torrassa", en clara referència al barri de La Torrassa d'Hospitalet, seu de l'escenari que ha coproduït i acollit l'estrena d'aquesta adaptació, el Teatre Joventut.
El bon fer dels intèrprets, entre els quals destacà el navarclí Jaume Costa en el rol protagonista, així com també els notables cantants Jordi Mas (Jaumet) i Marta Casals (Riteta) –deliciosos, especialment, el número de l'havanera-, va arrodonir una representació que va omplir la platea del teatre manresà de gent gran.
Tot i els temps d'austeritat que corren, no hagués estat de més poder disposar d'algun targetó amb la mínima informació sobre el repartiment i l'espectacle, especialment tractant-se d'una recuperació històrica.