Josep M. Vila d'Abadal, Valentí Junyent, Josep Candàliga, Adriana Delgado i Laura Vilagrà a dalt de l'escenari. Foto: Carles Piqué Un Conservatori de Manresa ple de gom a gom ha estat la forma d'encetar des de la capital bagenca el primer acte de Bages per la Independència i Manresa per la Independència, les dues entitats i assemblees territorials de l'Assemblea Nacional Catalana, l'organització que vol donar continuïtat al moviment de les consultes sobiranistes, a la manifestació del 10 de juliol de 2010 i a la del 9 de juliol de 2011.
La història de l'Assemblea Nacional Catalana
Al Palau de Congressos de Barcelona el 30 d'abril de l'any passat es va dur a terme la Conferència Nacional per a l'Estat propi que feia convergir dos moviments independentistes de base que volien donar continuïtat al moviment de les consultes sobre la independència. La història parteix el dia després de la consulta d'Arenys (la primera). Quaranta personalitats del país de diversos grups polítics, organitzacions socials, etc. -de forma anònima- es van anar cartejant per consensuar de forma plural, un full de ruta pel procés d'independència. Aquest esborrany havia de ser seriós per poder arribar a acollir una majoria social. Després de la consulta exitosa de Barcelona. I havent-se unit centenars d'organitzadors de les plataformes sobiranistes i de la Coordinadora Nacional de Consultes. Aquest grup, anomenat Moviment per la Independència, juntament amb la Coordinadora i altres entitats pel dret a decidir, van fer el següent pas. Obrir aquest debat -amb esmenes- sobre el procés d'independència. En aquesta Conferència es van presentar "Les 175 raons per la independència" (un llibret) i els documents de base del full de ruta i l'organització d'una Assemblea Nacional Catalana (ANC) que havia de ser la "segona Assemblea de Catalunya" ja que el "tema nacional no ha quedat resolt" com varen dir un dels presentadors en aquella conferència. Allà es va escollir un Consell Permanent, entre d'altres òrgans per tal d'impulsar-la pel país creant assemblees territorials i sectorials. Per exemple, a Manresa, fa mesos es va presentar "Manresa per la Independència" en la qual, ja s'hi ha sumat Manresa Decideix i una cinquantena de manresans.
L'alcalde de Manresa, a favor de la independència
En aquest acte, hi ha assistit públic molt divers: membres actius dels indignats de Manresa, els 10 alcaldes adherits a l'Associació de Municipis per la Independència, regidors i militants de CDC, d'Unió, ERC-RCat, CUP i SI, ex portaveus de Manresa Decideix i de Bages Decideix, etc. La mitjana d'edat era adulta i tot i la diversitat d'ideologies, gènere i edat, faltaven persones nou vingudes.
La sala així com el primer pis estaven plens. L'acollida de l'acte ha estat impressionant: no hi havia sorolls durant l'acte -menys quan l'alcalde ha tingut un descuit en el discurs sense importància-, hi ha hagut llargs aplaudiments i s'ha cantat el Cant de la Senyera i el Cant dels Segadors interpretats per la Coral per la Independència. L'acte s'ha basat en explicar el projecte d'unitat civil entorn la independència per "sumar més gent de la que varen votar en les consultes" com ha dit Pere Pugès, membre del Secretariat nacional de l'ANC. I hi hagut moments emotius amb un vídeo en anglès exposant les particularitats del país o un poema de Martí i Pol. També; moments per l'esperança amb el vídeo del LIPDUB (premi Record Guinness de participació) de Vic per la independència. Així com moments per a la broma sobre l'augment de sous de la Policia local.
Ha estat un acte interessant i entretingut: tant l'alcalde de Manresa descobrint-se netament independentista, com les paraules del president de l'Associació de Municipis per la Independència -i alcalde de Vic- emotives i disteses sobre el camí cap a la independència recordant que aquest projecte "no és només pels diners, que també, sinó per quelcom més profund: la identitat, l'estima a un poble...". A més, Josep Camprubí en nom del moviment comarcal ha volgut expressar que aquest projecte és atractiu i que mobilitza a molta gent i que cal que en siguem més, així com Pere Pugès ha recalcat que els "joves són els que hauran de liderar-ho, tal i com ho vàrem fer en l'Assemblea de Catalunya [llavors ell era jove]".
Evidentment s'han recordat els 300 anys d'espoli fiscal i la sentència del TC
L'alcalde ha recordat les Bases de Manresa i l'Assemblea de Catalunya però ha dit que "ja n'hi ha prou de memorial de greuges". Algunes frases de l'alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal que han estat: "la nació castellana té un projecte (...) Espanya, i no és el nostre" o "ser espanyol no està de moda"; comentari que ha fet riure al públic
En tot l'acte el lema ha estat "la unitat" i el discurs usat ha intentat quallar aquest aspecte -tot i els elogis al fundador d'Unió per ser independentista de l'alcalde de Vic i la broma sobre els polítics d'un dels presentadors- entre institucions, partits i ciutadans.
Manresa per la Independència segueix endavant
A fora de l'acte, hi havia una bombolla en la qual el regidor de Sant Joan de de Vilatorrada Pesarodona demanava que s'oferís un euro per sufragar les despeses. Al final de l'acte s'ha fet transparent els diners que ha costat. A partir d'ara doncs, el referent de l'independentisme civil, de base i social és l'assemblea territorial de Manresa de l'ANC. Properament es durà a terme un altre acte sobre economia.
Presentació de Bages per la Independència. Vídeo: Cerles Pîqué