Roda de premsa de presentació de la campanya. Foto: AjM L'Ajuntament de Manresa i les entitats que formen part de la xarxa d'inclusió social engeguen una campanya de conscienciació i sensibilització per millorar de l'ús del llenguatge amb l'objectiu de fer una societat millor, col·laborar en la integració i la normalització de les persones que han patit o pateixen discriminació i, alhora, contribuir a valorar tots els seus potencials.
El material i continguts d'aquest projecte adreçat a la ciutadania han estat elaborats per iniciativa i amb la participació del Centre de Normalització Lingüística Montserrat, l'Associació Dolce Vita, l'Associació de Familiars de Malalts Mentals del Bages, Gimma (Grup d'Informadors Majors Manresans) i la Casa del Sord de Manresa i Comarques.
La regidora de Serveis Socials, Acollida i Cooperació, Mercè Rosich, ha presentat aquest matí el fulletó informatiu de la campanya acompanyada per la presidenta de l'Associació de Familiars de Malats Mentals del Bages, Anna Nogués; el president del Gimma, Fermí Porta; el president de la Casa del Sord de Manresa i Comarques, Manel Rodríguez; i la intèrpret del llenguatge de signes, Montse Campoy.
Rosich ha destacat la importància de la feina feta des de la quarantena d'entitats que formen part de xarxa d'inclusió social del Manresa i ha afegit que els tríptics "són el fruït del treball conjunt que ha de servir per a ajudar a la població en general però, sobretot, els nostres joves a prendre consciència de fer un ús no discriminatori del llenguatge".
Per la seva part, Nogués ha mostrat "la satisfacció per haver participat en l'edició del tríptic i de comprovar que aquest reflexa molt bé el que volem dir a la societat". Ha afegit que aquesta iniciativa "és innovadora ja que el seu contingut engloba a diferent s col·lectius" que pateixen alguna discriminació.
Fermí Porta ha explicat el llarg procés de diàleg per poder elaborar els continguts del fulletó "per fer-lo el més complet i entenedor possible" i ha destacat que el seu resultat era "el fruït d'un compromís entre entitats" . Per la seva banda, Manel Rodríguez, ha valorat positivament aquesta iniciativa i ha fet una crida a la ciutadania a "obrir barreres" a les persones discapacitades i lluitar contra els estereotips que afecten a les persones sordes. "Molts de nosaltres som sords, ni no som muts ni subnormals, com diuen alguns", ha afegit.
Històricament el llenguatge per referir-se a certes persones o col·lectius ha estat ple de connotacions pejoratives que han discriminat aquests col·lectius. Però cada vegada més, la societat va prenent consciència de l'ús de llenguatge no discriminatori i respectuós i aquest es va incorporant als diferents àmbits.
Els continguts es treballaran a les escoles
Per tal d'avançar en l'ús més adequat del llenguatge, l'Ajuntament de Manresa ha editat 1.500 fulletons que recomanen quin llenguatge cal fer servir i de quina manera cal comunicar-se i relacionar-se amb les persones i que aquestes no se sentin discriminades. Els fulletons seran distribuïts per tots els equipaments municipals de la ciutat, centres cívics, de serveis socials, d'atenció primària, etc.
La campanya està adreçada principalment a les escoles de primària i secundària on es pretén que l'alumnat i professorat treballin a les aules l'ús correcte d'aquest llenguatge.
El treball de sensibilització s'ha centrat en cinc aspectes on cal incidir per a millorar l'ús que fem del llenguatge: el gènere, la diversitat funcional, la nova ciutadania, l'envelliment i la joventut.
Gènere
Les entitats de la Xarxa d'Inclusió social consideres que "habitualment, es fa un ús sexista i androgènic de la llengua, perquè vivim una cultura en la qual es valoren les capacitats i les funcions atribuïdes als homes, però no es reconeix de forma adequada el valor social d'aquelles capacitats i funcions que són atribuïdes a les dones". Per això, consideren que "el sexisme no és en el llenguatge sinó en la ment de les persones".
Exemples i consells:
- Cal evitar la paraula "home" en sentit genèric.
- Cal fer servir la expressió "els drets humans".
- Cal que utilitzem les formes femenines quan qui exerceix el càrrec o l'ofici sigui una dona: "la notària, la psiquiatra o l'aparelladora".
- Hem d'abandonar la consideració que alguns oficis o càrrecs són exclusivament masculins o femenins: S'ha de dir "personal de neteja" i no "dones de neteja".
Diversitat funcional
Els darrers anys, la societat ha fet passos importants en la seva concepció sobre la discapacitat i el seu entorn, que es reflecteix en el llenguatge. A poc a poc, anem incorporant en la nostra percepció de la realitat la idea que totes les persones som iguals tinguem o no una discapacitat.
Exemples i consells:
- Direm "persona amb discapacitat" i no pas "persona discapacitada", com si la persona només fes això (i no tenim present que també és una persona treballadora, mare, dona...).
- Quan parlem d'una persona que pateix un trastorn mental, no anomenaven aquesta persona pel nom de la malaltia, és a dir; no direm que és "esquizofrènic" sinó que "té un trastorn o malaltia mental, o pateix una esquizofrènia".
Nova Ciutadania
El desplaçament de persones a la recerca del benestar és una constant en la història de la humanitat. La diversitat fruit de la immigració és ben visible, es troba als carrers, al nostre veïnat. El paper dels mitjans i de les institucions ha de consistir a saber informar del nou context i del seu propi procés i, per fer-ho, cal estendre la diversitat cultural com a riquesa.
Exemples i consells:
- No hem d'incloure en escrits i notícies e l grup ètnic, el color de la pell, el país d'origen, la religió o la cultura, si no és estrictament necessari.
- Hem d'evitar paraules com "il·legals, invasió, brot, allau o grans onades", que es relacionen amb grups o persones immigrades.
Envelliment
Sovint, la imatge que transmetem les societats desenvolupades sobre l'envelliment dista molt de ser atractiva. En d'altres societats, però, aquesta etapa de la vida dista molt de ser atractiva. En d'altres societats, però, aquesta etapa de la vida és una de les virtuts més grans i comporta experiència, saviesa, tendresa i afecte.
Per tant, si volem valorar els aspectes positius de l'envelliment, sentir-nos protagonistes de la pròpia evolució i ser una peça clau en la societat actual, cal fugir de certs mots i crear noves denominacions. Algunes propostes per adreçar-nos al col·lectiu poder ser "tercera edat", "gent gran", "persona d'edat avançada"...
Exemples i consells:
- Cal que parlem amb les persones grans amb respecte i sense infantilitzar el tracte amb aquest col·lectiu.
- No hem d'utilitzar nomenclatures per generalitzar el col·lectiu; com "jubilats, avis i àvies..".
Joventut
La condició juvenil cal entendre-la com un procés pel qual es passa de l'adolescència a l'edat adulta, una etapa de la ciutadania on les persones adquireixen i posen en pràctica els drets i deures socials. Així doncs, és important no tractar el col·lectiu com si fos homogeni, sinó tenint en compte la diversitat, ja que no tothom viu la mateixa realitat i, sovint, factors com el gènere, la posició en l'estructura social o la nacionalitat són més determinants que l'edat a l'hora d'afectar les condicions de vida, les actituds i els comportaments.
Sovint no es fa un tractament equilibrat i just quan es parla de gent jove, i posem èmfasi en els aspectes negatius i no en els positius. En aquest sentit, trobem en el nostre llenguatge expressions o adjectius que tendeixen a crear un concepte negatiu i homogeneïtat de la joventut.
Exemples i consells:
- Hem d'evitar l'ús d'adjectius com "jove" quan parlem sobre fets delictius o incívics per tal d'evitar el risc d'estigmatització o criminalització.
- Hem d'evitar conceptes com "violència juvenil". Malgrat que els mitjans de comunicació insisteixen a utilitzar-lo, no fa res més que estigmatitzar la joventut i generar alarma social. Si no es parla de "violència adulta" o de "violència a la tercera edat" no s'entén que es parli de "violència juvenil".
La xarxa per a la inclusió social de Manresa
La xarxa d'inclusió social a Manresa està formada per una quarantena d'entitats de la ciutat que treballen conjuntament, comparteixen i intercanvien coneixements i reflexions, i proposen accions i projectes comuns. I neix com a resposta al fet que en les darreres dècades s'han produït una sèrie de transformacions sociodemogràfiques i econòmiques que es troben en l'origen del fenomen d'exclusió social de les persones.
A Manresa hi ha persones grans que viuen soles i no tenen suport, hi ha dones amb càrregues familiars amb dificultats de trobar una feina, persones amb dificultats de mobilitat, infants amb situació de risc, persones amb problemes d'habitatge, persones estrangeres que no poden treballar per la seva situació legal, joves amb problemes d'emancipació de les seves famílies, situacions de violència familiar, i altres situacions que fan cada vegada s'ampliïn més els límits de la vulnerabilitat.
Per donar resposta a aquestes situacions, a Manresa hi ha un seguit d'agents que, d'una manera o altra, treballen per a facilitar a les persones accedir als àmbits de la inclusió i s'han posat d'acord per crear una xarxa de treball conjunt. La proposta ha sorgit de l'Ajuntament de Manresa, que facilita el marc de trobada i en garanteix el compromís institucional, però la xarxa es constitueix com a òrgan autònom amb poder de decisió respecte a l'elaboració del Pla d'Inclusió; i Cohesió Social i a la implementació d'aquest.