Educació física de l'escola de Navàs, en època del mestre Juan Teruel. Foto: Arx AjNVS Navàs farà aquest dissabte a les 12 del migdia, el primer acte d'homenatge que es fa una persona representativa del bàndol dels perdedors de la guerra civil, després de 72 anys de silenci i d'oblit públic. El reconeixement, impulsat per l'Ajuntament de Navàs i llargament reclamat per un grup d'exalumnes supervivents, es fa al mestre de la cooperativa obrera la Fraternitat, Juan Teruel, que va patir persecució i exili, per la seva visió avançada dels mètodes educatius, lluitant per construir una escola nova que formés ciutadans lliures, cultes i amb veu pròpia.
Amb aquest reconeixement, Navàs vol recordar pàgines de la seva història que han patit l'oblit més pregon durant set dècades. Juan Teruel va fer de mestre a Navàs durant dues etapes a la dècada dels anys trenta, quan l'analfabetisme era un mal crònic que semblava que no tenia remei. Quan no hi havia escoles per a tothom i els nens amb prou feines sabien llegir i escriure el seu nom, malnodrits, amb la salut precària. Quan no hi havia espais per jugar i hi havia una manca d'higiene i de cultura, Juan Teruel, va ser home d'ideals, una generació de mestres de vocació que, amb el referent d'Europa, van crear una escola nova i moderna adaptada als nous temps. La gran innovació d'aquesta nova pedagogia era el respecte a l'infant, els seus temps, els seus ritmes, la seva capacitat d'entendre l'entorn. Els nens deixaven d'estar lligats a la taula recitant com lloros, per parlar i escriure sobre allò que els envoltava. Era una escola laica i mixta, que buscava el contacte directe amb la natura, que volia respectar l'opció religiosa de cadascú, sense imposicions.
Els actes es duran a terme a l'Escola de Música, lloc on antigament hi havia els locals de la cooperativa, i les aules on feia classes Juan Teruel. La seva neta, Marta Hidalgo, obrirà el torn de parlaments, seguit d'una xerrada a càrrec del professor emèrit de la Universitat de Girona i escriptor, Salomó Marqués, que parlarà dels mestres de la República. En l'acte també es podrà sentir la veu dels seus alumnes, en la persona de Josep Obradors Camprubí, que des de fa anys mantenia una croada -gairebé personal- per aconseguir aquest reconeixement.