Abús lingüístic d'autoritat

per Redacció, 24 de novembre de 2011 a les 08:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de novembre de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'apartat de Cartes dels lectors té la voluntat de recollir aquells escrits dels lectors de Manresainfo.cat que vulguin mostrar la seva opinió sobre assumptes del Bages, de Catalunya o el Món, o transmetre qualsevol text que queixa o agraïment sempre des d'un to cordial, sense exabruptes ni acusacions infundades. Els comentaris estan oberts recordant que cal centrar el debat en els arguments de cada carta. Per a enviar una escrit a l'espai Cartes dels lectors s'ha d'adreçar a direccio@manresainfo.cat indicant clarament nom amb dos cognoms, DNI (que no es publicarà) i telèfon (que tampoc es publicarà) per comprovar la identitat del autor en cas de necessitar-ho.

Dilluns al matí vaig ser víctima del què podria ser un àtac d'eufòria postelectoral i continguda de la marea blava.


Sóc una estudiant universitària actualment realitzant una estada a l'estranger. He passat el cap de setmana a Catalunya de visita familiar. De tornada a l'aeroport vaig viure una situació absolutament lamentable.

En el rutinari control de seguretat, el guàrdia civil de torn em va demanar que obrís la meva maleta, dirigint-se a mi en castellà. Jo em vaig adreçar a ell en català, cosa que va semblar molestar-li, ja que em va demanar que fes el favor de parlar-li en castellà, al·legant que ell ni m'entenia, ni tenia perquè fer-ho. Procurant mantenir-me respectuosa li vaig recordar el meu dret d'expressar-me en la meva llengua materna dins el meu territori. Va ser llavors quan, exaltant-se, va sentenciar: "Estamos en España y si no te has leído la constitución no es mi problema, pero estás obligada a hablarme en la lengua del pais. El catalán solo es un dialecto del español, y eso es una falta de respecto a la autoridad!". Acte seguit, sota el que considero un clar abús de la seva autoritat, em va reclamar la meva documentació per obrir-me un expedient policial.

Per no complicar la situació i no acabar perdent el vol, vaig accedir a la seva reclamació amb una gran ràbia continguda.

Després dels resultats històrics obtinguts pel PP a les eleccions generals, en una època de crisi econòmica on als joves se'ns fa especialment difícil d'aconseguir feina, encara més en el meu gremi, el de l'arquitectura, retorno a Lille (ciutat al nord de França on realitzo el meu Erasmus) a l'espera de rebre la notificació de l'esmentat expedient.


Vaig ser víctima d'una demostració de prepotència i arrogància que tapava la ignorància i intransigència lingüística del guàrdia civil en qüestió.

En qualsevol cas voldria que els responsables policials adeqüessin aquells que han de ser servidors públics del nostre país.

 

Participació