I un any més plogui o nevi, aquest any direm que plovia!, el novembre ens porta una de les fires més concorregudes de la ciutat: la Fira Mediterrània. No tinc clar quina implicació econòmica te aquesta fira a la ciutat (tot i que es pot intuir en els restaurants plens, els aparcaments complets i els carrers a vessar i en les xifres posteriors: més professionals que en l'edició anterior i un augment del 12,39% de professionals estrangers respecte el 2010) però sí que puc copsar la implicació emotiva entre els que la vivim. Jo la visc sense programar-la... simplement deixant-me portar. I que la música, el ritme i la màgia s'apoderi dels meus sentits. Cada any la visc amb una òptica diferent. De fet, cada any és diferent.
Foto: Isabel Palà
Dijous comencem la marató d'espectalces amb "La muntanya al teu voltant" de Gelabert Azzopardi al teatre Kursaal. L'espectacle va ser l'encarregat d'inaugurar el 35è Festival Grec de Barcelona. Es tracta d'una combinació de color, música i re-invenció d'elements tradicionals com la sardana, que aconsegueix posar la pell de gallina. Personalment em quedo amb el primer "solo" de Gelabert damunt l'escenari, amb una mesura perfecte de silencis i compassos entre els quals no hi cap, ni tan sols, el so de la nostra pròpia respiració. L'espectacle està coprotagonitzat per dotze ballarins i té la col·laboració de dotze membres de colles sardanistes. A mig camí entre l'il·lusionisme i la màgia dolça, l'espectacle esdevé sensacional.
Foto: Isabel Palà
Sortim del Kursaal amb el ritme al cos i abans d'anar a dormir, ja que de son en tenim ben poca, ens parem a assaborir les darreres cançons del grup Riu a la Taverna de la Fira. L'espai és viu i al llarg de la fira està sempre força ple de gent. L'únic comentari que sento repetir és que a la fira d'enguany hi ha massa espectacles que es fan pagar. Són preus simbòlics (la majoria), és clar, però costa fer-ne una reflexió en positiu, en època de vaques flaques. No es vol veure la fira com un benefici econòmic, sinó com una aposta cultural de la ciutat. El romanticisme ens venç. Tot i que, a vegades, cal tocar de peus a terra.
Foto: Isabel Palà
Divendres plou i alguns espectacles han de ser anul·lats. Sap greu veure els professionals afanyar-se a recollir tot allò que tan els ha costat muntar. Nosaltres apostem per l'Estepa Mediterrani al vermell amb Walter Daniels & Guadalupe Plata. Aquest concert sí, gratuït. Un blues de contrastos a mig camí entre les arrels andaluses i el toc americà. De Texas, més concretament. Els escoltem fins al final en un restaurant Vermell ple als topes. No se dir si hi ha més gent a dins o a fora. Tot i la pluja que va i ve. El vici dels fumadors... i la xerrera dels addictes a la conversa.
Foto: Isabel Palà
Dissabte al matí el temps permet passejar per la fira. I només sortir de casa em trobo amb la Banda de Xeremies Ciutat de Palma. És curiós veure que fàcil sembla tocar un instrument com el sac de gemecs. Tot es fa senzill si es fa amb gràcia i professionalitat. Els segueixo una estoneta, em fan companyia en el trajecte. Pel camí els espectacles itinerants son constants. M'agrada. De fet, és això el que més m'agrada d'aquesta Mediterrània. A cada pas, un univers ambulant t'encanta els sentits. En desconeixes la procedència però t'atrapen els ritmes.
Foto: Isabel Palà
No em vull perdre l'espectacle eS3 de companyia Trifaldó. Me n'han parlat d'allò més bé. No em decepcionen. Ric com una nena i gaudeixo de valent veient els equilibris circenses combinats amb les verticals i els jocs malabars. Marxo abans que acabi perquè vull arribar a veure el resultat del taller de circ fet al centre Penitenciari dels Lledoners. Art amb propòsits socials. Menys professional però molt més gratificant. La bellesa no està tan en la posada en escena com en la intencionalitat.
Al vespre tornem a l'Estepa de la Mediterrània, amb E-Bastards al Vermell, a ritme de drum'n bass, reggae, electro, rap,... de tot una mica. Amb ingredients de tots els gèneres i amb un públic entregat. Ens trobem a uns i a altres i, això, em dic, també és l'essència de la Mediterrània.
Foto: Isabel Palà
Marxem a dormir d'hora i el diumenge s'aixeca, de nou, ennuvolat. El cap de setmana no ha acompanyat a una fira que enguany fa ja 14 edicions que se celebra, amb propostes per a tots els gustos. No obstant, ni programadors, ni professionals ni amants de l'art mediterrani al carrer i sota cobert s'han espantat. La fira ha estat plena. Plena de gent, plena de ganes, plena de projectes i, sobretot, plena d'emocions. L'aigua l'ha remullat, però, tot i així, no n'ha xuclat l'energia. L'any que ve ni haurà més: del 8 al 11 de novembre. Apunteu a l'agenda! Nosaltres hi tornarem a ser.