A vegades té tan valor allò que es diu com el COM es diu. Si aquest COM és la suma d'una ambiciosa instrumentalització, uns ritmes canviants (barreja de melòdics i "canyeros") i una veu amb personalitat, el resultat acaba sent una experiència com la que el grup madrileny Vetusta Morla va regalar-nos a la Sala Silenci de Manresa.
Un miler de persones vam deixar-nos seduir per la personalitat ferma i decidida damunt l'escenari d'un grup que només compte amb dos discs al mercat. Això sí, dos treballs amb cançons complexes, laberíntiques i poèticament hipnòtiques. A això hi sumem una posada en escena digne dels grans de l'escena musical, amb un marcat segell indie i amb un accent acertat i vital en la percussió (al final del concert el grup fins i tot va pujar a l'escenari un bidó que va utilitzar com a instrument). Per als que no els havíem vist mai en directe, el so de la bateria ens feia ressonar el cos confonent-se amb el ritme de les nostres emocions. Compartir-lo amb els teus era el millor pla possible per a un dissabte a la nit.
El grup Madrileny va aprofitar la seva visita a Manresa per cantar les cançons del seu darrer treball "Mapas": "Días raros", "Maldita Dulzura", "Baldosas amarillas", entre d'altres. I va aconseguir fer cantar i ballar al públic manresà en cançons com "Lo que te hace fuerte" o "Mi suerte". Potser va tenir-hi a veure l'estratègia de provocació del grup que no parava de repetir que no veia per enlloc la rauxa dels catalans. I, els manresans, vam voler demostrar-los que s’equivocaven, que, quan volem, som gent de sang calenta. Els Vetusta Morla van saber recompensar-nos amb més de dues hores de concert (que es van fer curtes). Van aprofitar, també, per repassar algunes de les cançons incloses en el seu primer àlbum, com la màgica "Copenague" o "Valiente". Per als nostàlgics que, amb tot, en vam trobar a faltar alguna.
Damunt l'escenari el grup va suar la samarreta i a la pista els assistents van deixar-se portar pels ritmes de la banda. Vist des de les alçades, el poder absolut de les seves melodies s'endevinava en el va i ve dels cossos, com diria Vetusta Morla, "bailando hasta el apagón", que es tornaven blaus o vermells depenen del joc de llums. Un espectacle que aguditzava tots els sentits.
El sextet va donar arguments sòlids del perquè del seu èxit i, també, va demostrar que no només els grups per a les grans masses poden omplir una sala. El rock alternatiu amb personalitat convenç a Manresa abans i després de gaudir-ne en directe. El ritme, la melodia, la lletra, però sobretot la sensació encara hi és. I això es nota quan, una setmana després, a casa, encara sonen les seves cançons: "dejarse llevar suena demasiado bien. Jugar al azar, nunca saber dónde puede terminar o empezar,...". I una, continúa emocionant-s'hi i cantant... en la mesura de les seves capacitats, és clar.
