Amb el nou sistema d'autogestió, el CAP Bages té un espai per a la cirurgia menor. Foto: Estefania Escolà/ACNEscolà "És com una petita empresa familiar on tothom s'involucra". Així és com defineix la infermera adjunta del CAP Bages, Isabel Sabrià, aquest model de gestió dels CAP. Es tracta d'un model autogestionat que l'Institut Català de la Salut (ICS) ja ha posat en marxa en 87 centres de Catalunya i que consisteix en què els metges i les infermeres assumeixin la gestió econòmica del centre. L'ICS els proporciona un pressupost que han de gestionar en funció de les seves necessitats. Així, els metges no només s'ocupen de l'atenció a l'usuari sinó que també s'encarreguen del finançament i la contractació de nous treballadors. L'objectiu final és millorar la gestió de la sanitat pública com a mesura d'estalvi.
El Departament de Salut està treballant en una reordenació de l'Institut Català de la Salut (ICS), una empresa on actualment s'agrupen els vuit grans hospitals catalans i un gran nombre de centres d'atenció primària. La direcció de l'ICS aposta perquè hi hagi una "descentralització" de la gestió i implicar-hi també els professionals, tal com es preveu a la llei de l'ICS aprovada l'any 2007.
Des de fa uns anys, però, l'ICS ja ha començat a implicar el personal sanitari en la gestió d'alguns dels seus centres d'assistència primària. L'any passat es van incorporar al model d'autonomia de gestió 77 nous equip d'atenció primària, de manera que ja n'hi ha 87 a tot Catalunya. En aquests equips d'atenció primària (EAP) hi treballen 3.600 professionals que presten assistència a més d'1,2 milions de persones, equivalent a una tercera part de la població atesa pels equips d'atenció primària de l'ICS.
Un d'aquests centres és el CAP Bages. La doctora Elisabet Descals ha explicat a l'ACN que aquesta forma d'organització permet que l'equip se senti "més realitzat" dins del seu entorn laboral. "És com una petita empresa on tots ens l'hem fet nostra, però amb els avantatges de treballar en una gran empresa", ha dit. Segons Descals, "els treballadors estan més implicats i fan propostes per assolir els objectius que ens marquem".
Per la seva banda, l'adjunta d'infermeria, Isabel Sabrià, ha assegurat que aquesta manera de treballar és "més àgil i eficaç" perquè permet que cada territori gestioni els serveis en funció de les particularitats de cada zona. "No té res a veure les necessitats d'un poble rural de l'alt Berguedà amb les d'una ciutat com Manresa", ha assegurat. Descals ha apuntat que el futur dels serveis d'atenció primària passarà per aquesta forma d'autogestió "amb més independència i responsabilitats".
Més pressió
La doctora Descals ha assegurat que l'equip directiu pateix molta més pressió que en un CAP amb un funcionament corrent. "Hem de controlar els pressupostos, el personal i, fins i tot, les infraestructures", ha dit. Tot i això, Descals explica que els especialistes de l'Institut Català de la Salut els hi donen tot el suport per garantir un funcionament correcte del projecte.
Nous serveis
El centre ha creat sis comissions per seguir l'evolució dels serveis i intentar millorar-ne la qualitat. Arrel d'aquesta iniciativa, el CAP Bages ha aconseguit crear noves iniciatives que fins ara no es feien al centre. És el cas de la cirurgia menor o la teledermatologia, que permet que l'usuari no s'hagi de desplaçar fins al seu dermatòleg per conèixer quin tractament ha de seguir. Els metges fan una fotografia del pacient que envien al dermatòleg i, amb la foto, l'especialista ja pot informar al CAP de quin tractament ha de seguir. D'aquesta forma, els professionals intenten respondre amb eficàcia a les necessitats dels usuaris.
Gestió dels beneficis
Els professionals del CAP Bages poden escollir el 60% de les DPO, unes retribucions que reben en funció dels objectius marcats. Normalment, aquests objectius els marca l'ICS, però en aquest cas són els metges qui els decideixen en funció dels seus interessos i de les necessitats del CAP. Per tant, ells poden incidir en el fet de cobrar-los o no.
En el cas de les entitats de base associativa (EBA), el grup de metges gestiona el pressupost públic i assumeix de la seva butxaca el risc de possibles pèrdues econòmiques. En cas contrari, si hi ha excedent de diners, són els treballadors qui el gestionen.