L'Ajuntament de Manresa, també contra la decisió del TSJC

El consistori dóna suport incondicional al recurs contra la interlocutòria del TSJC que amenaça la immersió lingüística. ERC Bages es posa al costat dels professors que no acataran la sentència

Redacció
07 de setembre del 2011

Comunicat d'Antoni Llobet, regidor d'Ensenyament i Universitats de l'Ajuntament de Manresa
El govern de Manresa expressa el seu suport incondicional al recurs que el govern de Catalunya ha decidit presentar davant la interlocutòria del TSJC que representaria la fi del model d'immersió lingüística. Així mateix, farà costat a totes les alt res mesures que s'emprenguin per preservar un model escolar d'èxit en relació amb la cohesió social del país i vol fer públiques les consideracions següents:

1.- A més de donar suport als mestres i professors de totes les escoles de la ciutat, volem aprofitar la reobertura d'aquest debat públic per fer un reconeixement a tres dècades de tasca pedagògica en benefici de la convivència social, amb independència dels orígens i de les llengües maternes de l'alumnat, i en benefici de la pervivència de la llengua catalana com a eina d'identificació comuna.

2.- Més enllà del respecte que es demana sempre a les resolucions judicials com a garantia de l'estat de dret, cal manifestar d'una manera clara i taxativa que un estat de dret no es pot edificar xocant de manera continuada amb la legitimitat democràtica.

El Tribunal Constitucional va tombar aspectes essencials d'un Estatut que havia estat aprovat per referèndum popular; s'acaba de modificar la Constitució espanyola amb una votació que, traslladada al Parlament català, hauria gaudit d'una minoria de vots favorables; i ara es vol fer triomfar, per via judicial, un posicionament contrari al sistema d'immersió lingüística que compta amb un molt minoritari suport parlamentari a Catalunya.

Per tant, els mecanismes institucionals vigents a l'Estat espanyol són incapaços de respectar la voluntat democràtica de la ciutadania de Catalunya, amb la qual cosa es posa en entredit l'existència d'un sistema autèntic d'autonomia política i, per tant, es convida a la creixent llunyania d'una majoria de catalans en relació amb Espanya.

Davant d'aquest xoc de legitimitats, el govern de Manresa sempre prioritzarà la voluntat democràticament expressada per la ciutadania catalana.

3.- La llengua catalana és l'element identificador principal de la realitat nacional del país. No és en va que sigui l'objectiu de reiterades invectives. L'estratègia és clara: davant del fet que la política lingüística ha buscat sempre la cohesió social, es tracta de problematitzar-la amb l'invent de suposats conflictes.

L'objectiu que es persegueix és residualitzar l'ús de la llengua catalana per tal que, sense l'empara imprescindible dels poders públics i de la legislació, acabi desapareixent dels usos públics. Com a govern de Manresa hem de manifestar que el respecte a la llengua catalana com a llengua pròpia del país no serà mai un aspecte negociable en cap circumstància.

Comunicat d'ERC Bages al costat del català
Davant la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha donat dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, en aplicació de la sentència del desembre  del 2010 del Tribunal Suprem (TS).

El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha emès tres sentències que, basant-se en la retallada del Tribunal Constitucional espanyol (TC) de l'Estatut, insten el Govern a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà al català a totes les escoles «com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori», és a dir, fins els 16 anys, el final de la ESO. La sentència anuncia que la Generalitat haurà d'adaptar el sistema d'ensenyament per garantir la presència del castellà de manera "equitativa" respecte del català.

El Suprem declara "el dret del recurrents al fet que el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu de la comunitat autònoma de Catalunya i, en conseqüència, la Generalitat haurà d'adoptar les mesures que calgui per adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, juntament amb el català". "De la mateixa manera, declarem el dret del recurrent al fet que totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació, tant oral com escrita, que li siguin remeses pel centre siguin també en castellà", conclou la part dispositiva de la sentència.

Aquesta és la primera de les afectacions directes de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut que es produeix; a més contra un aspecte nuclear com és la immersió lingüística, que ha estat elogiada internacionalment com a model per preservar la llengua i garantir la integració de les persones nouvingudes.

La legislació de l'Estat espanyol fa un tracte discriminatori envers el català, especialment si la comparem amb la legislació dels altres estats plurilingües, i la nostra llengua és la menys protegida de la Unió Europea si la comparem amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants. El Govern espanyol aplica un tracte impositiu desmesurat, amb almenys 500 lleis, que imposen la llengua castellana al nostre territori.

ERC-Bages manifesta el rebuig a la sentència de TSJC, conseqüència de la retallada del Tribunal Constitucional espanyol (TC) a l'Estatut i de les  sentències conseqüents del Tribunal Suprem que signifiquen un nou atac directe al nostre país, de conseqüències molt greus per al sistema d'immersió lingüística als centres educatius. ERC-Bages dóna suport al sistema d'immersió lingüística dels centres educatius i continuarà treballant amb el compromís d'actuar i vetllar pel seu manteniment, millora i extensió.

Per aquests motius ERC-Bages dóna el seu suport als membres de la comunitat educativa que han mostrat la seva voluntat de no acatar la sentència i emplaçar la resta a seguir aquest camí, exigint alhora que el Govern de Catalunya, així com el Parlament català donin cobertura a aquests professionals i docents.