A la francesa

per Pere Fontanals , 7 de setembre de 2011 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de setembre de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Pere Fontanals: Ai que n'és de cansat ser pobre i a més català! Tot el dia emprenyats, agitant la xarxa social, mobilitzant-nos. Quan no és pel PIRMI, és per les urgències dels CAP, i quan no per l'ERO de l'empresa. Ara toca sentència del TSJC i abans la retallada de l'Estatut i entremig tota la feinada de les consultes. Ja, a volta de cap de setmana, fent que l'11 de setembre sigui més reivindicatiu que mai. I les Marxes de Torxes que es multipliquen igual que per Sant Joan ho va fer la flama del Canigó que, tot i ser una, va baixar per arreu. Repeteixo: tot el dia indignats, tot el dia actualitzant twitters i facebooks i creant hashtags a quin més llarg i angulós. Tot el dia pel carrer, cassola en mà, estelada al coll i amb pancartes d'enuig.

Em sap greu assumir que estic cansat. Cansat de fer el tifa en un país on sembla que tothom estigui d'acord i ningú mogui fitxa. Cansat de tenir proclames com a única defensa, això sí, braç en alt com si tinguéssim capacitat d'amenaça. Cansat només amb el fet d'imaginar quina innovadora mobilització s'inventarà a la propera l'espavilat de torn per sortir a teles i diaris. Cansat de saber que hi haurà propera. Cansat de saber que tampoc donarem resposta a la propera.


Trenquem ja! Trenqueu ja perquè això ens petarà als dits, i el dia que peti, ja no serà per una qüestió social, o de llengua, o de país. Serà per tot. I Londres i Atenes semblaran els Barrufets en 3D. El país ja no s'estima ni a ell mateix. Fem de policies pel PIRMI i aprovem rebaixes en la successió dels més rics. Retallem serveis bàsics a la salut i Duran i Lleida segueix fent suite de Ritz de dilluns a divendres.

Mentre anem fent cassolades, rai. Mentre des de l'estat segueixin les cortines de fum en forma de reformes constitucionals i sentències judicials sobre la llengua, anirem fent la mona quintuplicant les xifres de manifestants que digui la policia i arribant a casa contents per haver sortit al diari.


Jo no. Jo estic cansat. He arribat a un punt que a mi, si no és per una revolució a la francesa, que no m'avisin.

 

Participació