Canongia, a la seu del PSC de Manresa, al costat d'un dels seus quadres predilectes. Foto: Q.S./ND
Joan Canongia (Manresa,1960), està de vacances. Unes estranyes vacances perquè ens atén dues hores al seu despatx de primer secretari del PSC BBS (Bages-Berguedà i Solsonès). Parla d'allò que li agrada, la política i del projecte del PSC. És diputat a Madrid i assegura que té ganes de repetir. "Vull tornar anar a les llistes", sentencia. "Repassa" la política comarcal, els resultats del 22M i els pactes.
- Els darrers resultats electorals, tenint present la baixada del PSC a nivell nacional, tenen una dada més que destacable, la clatellada de Manresa. Com s'explica? És un problema de campanya? És un problema de projecte polític municipal?
- No és un problema de campanya.
- S'hauria d'haver canviat el candidat?
- No, no, no. És un problema més profund per l'esquerra manresana. Jo tinc la meva pròpia teoria. Hi ha un fet real: la societat manresana té una consciència nacional superior a la mitjana. La prova és que per la consulta independentista aquí ha votat més del 20% i a Lleida amb prou feina s'arribava al 7%. A més, els tres partits de govern, PSC, ERC i ICV, no ens vam saber inserir prou en la societat manresana. No vam aprofitar estar al govern de la ciutat per inserir-nos en la societat manresana. I la "puntilla" és que els referents reals d'aquests tres partits, de manera conscient o inconscient, van decidir que si Manresa havia de tirar endavant s'havien de centrar els esforços a Barcelona.
- Influeix més el PSC Manresa al PSC nacional que no pas CiU de Manresa al CiU nacional?
- I tant, i ERC Manresa i ICV influeixen més a ERC i ICV nacional que no pas CiU de Manresa al CiU nacional. Tots tres vam pensar que si volíem treure Manresa del forat havíem d'anar a Barcelona. Hem influït molt, moltíssim i, agradi més o menys, Manresa és capital de la Catalunya central de facto. En un moment de retallades l'únic hospital que s'està construint és el de Manresa, per exemple.
- No s'ha sabut vendre?
- Aquest és el discurs fàcil. El ciutadà de Manresa desconeix moltes coses que s'han fet, sigui per les raons que sigui. La situació de Manresa fa que la seva capacitat de resistir en moments de crisi és molt superior a la de la resta de ciutats de Catalunya.
- A la vista dels resultats però i tenint present que ERC va ser l'únic que va aguantar i l'únic que va apostar per un nom nou, li torno a repetir la pregunta: el PSC hauria d'haver canviat el candidat?
- ICV i ERC canvien de candidat perquè els que hi havia no volien continuar. Nosaltres teníem un candidat que sí volia continuar. A més, merles blanques són molt difícils de trobar en política. Pere Culell és un bon candidat. De fet, si hagués estat candidat de CiU, tindrien majoria absoluta. Ara cal veure amb el temps si en Culell és bo com a polític, no només com a candidat. Ara bé el perjudicat amb el resultat d'ERC no és ni el PSC, ni CiU, és la CUP. És a dir, si ERC no hagués fet la renovació i la CUP hagués triat un bon candidat, a hores d'ara la CUP tindria sis regidors a Manresa. Pensi que la CUP està molt ben inserida a la societat manresana.
- I el fet que pacti sense entrar a govern al consell comarcal i que posi problemes pel relleu de la presidència en favor del PSC?
- Em sap greu. Entenc que no vulgui votar a un president del consell del PSC. Però em sap greu que no s'hagi implicat en el govern. Té un model propi i del qual la resta en podríem aprendre. Una part de la seva manera de fer política ens aniria bé a tots.
- I si el PSC perd la presidència el 2013
- Mala sort. La gent que ha posat CiU al Consell Comarcal si ho haguessin fet expressament no ho haguessin fet pitjor. Podem pactar amb una CiU, però la que hi ha al Consell és la més retrògrada, suposo que pensada per pactar amb el PP. I el conseller del PP no és ximple: si no en voleu com a regidor a Manresa m'heu de voler de conseller comarcal? I si amb aquesta CiU esperaven pactar amb ERC, ERC hauria d'estar molt desesperada!
- Canviant de terç, està disposat a tornar a Madrid?
- Jo vull tornar a ser diputat del PSC a Madrid. Però el que jo pensi és irrellevant, primer ho ha decidir el partit i els ciutadans si ens donen la confiança. Jo estic de diputat no sóc diputat.
- Moltes gràcies
- A vosaltres
Entrevista a Nació Digital
- En aquest panorama preelectoral quin serà el paper del PSC ara que es troba en una situació de recerca de la seva ànima...
- Primer. Si algú creu que la dreta espanyola és el mateix que l'esquerra espanyola és un ingenu. Recordo que AP, la mare del PP, va votar en contra de l'Estatut i del Títol VIII de la Constitució, i no han deixat aquesta estratègia fins ara. Diuen el mateix ara que fa 30 anys, i ara ho diuen amb més força. No és el mateix qui vota a favor de l'Estatut que qui el porta al Constitucional. El PSOE a Espanya, agradi o no agradi, se l'ha jugat per Catalunya. Cada dos mesos al Congrés dels Diputats hem d'escoltar atacs a la immersió lingüística amb tota la visceralitat que han de ser defensats per diputats del PSOE.
- Múgica però també va recórrer l'Estatut i és un militants històric del PSOE?
- El va posar l'Aznar i no té cap mena de representativitat al PSOE.
- Vostè explica que existeix una diferència clara entre el PSOE i el PP. I entre el PSC i el PSOE?
- Riu. Mira et diré una frase que a mi m'encanta: "El PSC és la fracció catalana del socialisme universal".
- Home...
- Perdona, això és molt important. No ho podem perdre de vista que la socialdemocràcia té vocació universal, i el PSC és la seva fracció catalana i a Espanya, es vulgui o no és una unitat política, ens hem d'articular al voltant del socialisme espanyol. Ara bé com hem de fer-ho?
- Alguna idea?
- Hi ha tres maneres. Primera, a la dreta espanyola a Catalunya: per una banda el PP i per una altra CiU, van per separat i després de les eleccions sumen, governen i s'ha acabat. Una segona, model ICV-IU. És a dir, el mateix grup tu votes una cosa i una altra, té quota mediàtica, però ull perquè Izquierda Unida no va votar el finançament de Catalunya. I una tercera, la del PSC amb el PSOE, molt poc mediàtic però de molt treball i esforç intern i assoleixes que els diputats gallecs del PSOE et votin a favor del finançament de Catalunya, malgrat la campanya en contra que li pugui fer el PP o el BNG a Galícia. Aconseguim fer complir els deures amb Catalunya des de dins, i cada dia.
- Per tant això d'articular un grup propi...
- Si totes les organitzacions del PSC fossin la meitat de disciplinades que els 25 diputats del PSC a Madrid, un altre gall ens cantaria. Ens reunim cada setmana, on tothom diu el que pensa amb plena llibertat. Mai no sentiràs una sola filtració. Només dic això. Escolti quan acaba una executiva del PSC tothom parla, i allà estem per resoldre problemes no per generar-los. Hem de trencar-ho tot quan alguna vegada no me'n surto? No. Aconseguirem més pels ciutadans per Catalunya? Ho dubto. Amb dos grups no haguéssim tret ni l'Estatut ni el finançament.
- Però un cert dret a la discrepància?
- Ja existeix.
- I el fons de competitivitat?
- Va ser un parany electoral de CiU i el PSC no va fer les coses bé. Però jo no posaré el govern contra les cordes per una proposició de llei que no té cap conseqüència sobre els ciutadans. Si m'haig de posar al límit amb l'executiu espanyol serà per alguna que tingui conseqüències sobre els ciutadans. I n'hi han hagut de moments de màxima tensió amb el PSOE i que mai han transcendit. El lema és si faig escarafalls a la propera no podré pressionar, ni em faran cas.
- És a dir, atès el seu criteri, el grup propi només tindria valor mediàtic però no tindria cap eficiència
- Cap, cap, cap... És més, el protocol d'unitat regula que sempre hem de votar el mateix. Un pacte que, per cert, el van acceptar Raimon Obiols i Joan Raventós. És una qüestió pràctica. Poder votar diferent del PSOE? Sempre ho podem fer... Però aquest no és el problema, els adversaris saben que la nostra gran força és estar dins del PSOE, i per això, ho posen en el centre de debat polític. Nosaltres sempre negociem fins al final, dia a dia, i sempre cau de banda nostra. I sempre pressionarem en afers que afectin de debò a la ciutadania, no gastarem pólvora en salves en coses de folklore.
- Per tant, el PSC pot presentar una cartilla de serveis als que se suposa que representa el catalanisme polític a Catalunya?
- Una altra cosa seria un insult als catalans. No votar uns pressupostos que porten l'Addicional Tercera de l'Estatut és defensar altres coses que no tenen res a veure amb els ciutadans de Catalunya, defensen altres interessos, de les 4.000 famílies de Catalunya, la dels autèntics negocis. I pensar que van votar tots els pressupostos del PP... El cinisme de la dreta en aquest país és escandalós!
- Com veu l'estratègia de Duran i Lleida de cara el 20N?
- Com el "mamporrero" del PP. És qui li fa la feina bruta. Aquest senyor ha demanat, primer eleccions anticipades...moció de censura amb candidat del PP... eleccions anticipades de les eleccions ja anticipades... Defensa el mateix que el Sr. Rajoy. Què vol ser ministre del PP? El preu quin serà? El concert sabem que no serà, per molt que Mas ho prometi. Però a la vista que hi ha gent de Convergència que no el veu bé, potser això acaba com en Pujol i en Roca! Però el que fa Duran és un escàndol nacional.
- I què ha fet malament el PSC?
- Ai... alguna cosa hem fet molt malament. Mira, quan has assolit millors quotes de finançament i d'autogovern i alhora hem assolit el major nombre d'independentistes que hi ha hagut mai... alguna cosa hem fet molt malament. I jo no sé que és. Probablement, probablement ens hem deixat important per la realitat mediàtica del país i no hem sabut reafirmar-se en el seu projecte, li ha faltat coratge per defensar el seu projecte.
- Fa una setmana un membre de Nou Cicle que fins i tot es preguntava si Montilla hauria d'haver estat president...
- Posats a fer... La realitat objectiva és: en Pasqual Maragall va decidir que no és presentava, ell i només ell ho va decidir; i en aquell moment el conjunt del PSC - i els senyors de Nou Cicle també- van decidir que el candidat fos José Montilla. Si el que se'm pregunta és que si després dels resultats de 2007 hauríem d'haver renunciat a ser Govern tot i que l'esquerra era majoritària a Catalunya i lliurar el govern a la dreta, és discutible, però si ho havíem fet abans perquè no podíem repetir. És veritat que ho fèiem en una posició de més debilitat. Si de cas l'error va ser presentar Montilla de candidat...
-???
-Sí, i d'això som corresponsables tots, tots. En el moment que Maragall, els responsables que Montilla torni a ser candidat som els 400 i escaig membres del consell nacional. La culpa està molt repartida. És més, si algú no es va presentar a les primàries és perquè no va voler. També s'ha de dir això!
- Refundació, renovació són algunes de les paraules que més es pronuncien des del PSC, en canvi, vostè defensa el contrari: refermar el projecte del PSC, té algun aliat?
- No sé si en tinc d'aliats, però estic convençut que és el que pensa la majoria dels nostres militants, simpatitzants i... votants. Un dels drames que hem patit és que els nostres votants han perdut els seus referents en el darrer any i mig.
- Per què?
- Perquè no ens ha entès, no ha entès ni el nostre discurs nacional ni social. Hi ha hagut moments que el PSC semblava independentista, i cal recordar que ni les seves bases ni els seus votants ho són d'independentistes. Si fem derives estranyes la gent es descol·loca. I en el camp social, tampoc, però això ja no és tant culpa nostra, el planeta terra - per entendre'ns- ens hi ha portat.
- Culpa del pacte de govern, us hauríeu hagut de desmarcar dels socis?
- No ben bé. Però no s'ha de tenir por de dir el que un pensa encara que mediàticament no sigui interessant. Mireu, la sentència de l'Estatut és un insult als catalans, un escarni... però les conseqüències amb un govern federalista a l'Estat espanyol són mínimes.
- Ja ho ha dit... amb un govern federalista
- Sí, però tinguis un govern federalista o no, si un govern espanyol vol collar les autonomies ho pot fer. De fet, des de la sentència de l'Estatut els federalistes juguem en camp contrari.
- Llavors per refermar el projecte del PSC quin seria el seu candidat ideal?
- Quan parlem de persones les coses es compliquen.
- Sí, però els partits els dirigeixen persones...
- És curiós. Són les contradiccions del socialisme català. El PSC ha d'influir més en el PSOE, no distanciar-se, sinó implicar-se més en el projecte del PSOE. Recordo que l'Obiols era el secretari de política internacional del PSOE, un catalanista, que representa el socialisme espanyol al món. No pot ser que a Ferraz no hi tinguem ningú! Jo em crec el federalisme i, per tant, vull creure que el PSOE és federalista per això hi hem de tenir gent.
- I qui creu que podria ser el candidat..
A dia d'avui, només s'ha presentat Joan Ignasi Elena, de Nou Cicle. Recordem que Elena, al qual tinc molt afecte, no ha revalidat l'alcaldia de Vilanova, per tant, alguna cosa grinyola. Ningú més no ha presentat candidatura. Es parla de noms...i no voldria parlar d'ells fins que no estiguin sobre la taula.
- I d'aquests noms?
- Àngel Ros, li tinc un gran respecte, com li tinc a l'alcalde de Granollers. Ideològicament hi estic molt allunyat, i no precisament per aspectes nacionals.
-Miquel Iceta?
- Probablement en Miquel sigui la persona més preparada que té avui el PSC. Podria arribar a ser un líder orgànic, però el fet d'haver estat tant anys a la direcció i a totes, costaria que la militància, d'entrada, que ho entengués.
- Pere Navarro?
Navarro té el seu mèrit. Ha aconseguit guanyar les eleccions a Terrassa amb un contrincant de CiU molt potent com és Josep Rull. Té les idees clares, amb el cervell ben ordenat, i a diferència d'altres alcaldes, coneix profundament el que és el PSC. Per mi, Navarro podria ser la solució. Si sabem articular un bon congrés amb una estratègia clara, Navarro podria ser un bon candidat a la presidència de la Generalitat i a líder orgànic. Cal dir que el problema actual del PSC no és trobar un líder orgànic, sinó social. Un líder que prioritzi l'estratègia i no la tàctica. Hem de donar la volta a la truita.
- Segons vostè, la truita està feta i, per tant, no cal trencar cap ou?
- Riu. Home potser algun ou s'haurà de trencar. Però ens hem de creure el nostre projecte. L'objectiu del PSC és demanar l'autodeterminació de Catalunya? No, els seus votants no ho demanen.
- I Rubalcaba?
- És molt intel·ligent, sap que sense Catalunya no pot guanyar les eleccions.
- Moltes gràcies.
- A vosaltres.