Marcel Mateu, Josep Emili Puig i Titot, durant la trobada de l'ANC. Foto: Pius Cisa L'acte ha estat convocat per Marcel Mateu, membre del Consell Permanent de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Josep Emili Puig, membre del Secretariat de l'ANC, els encarregats d'expandir l'ANC.
Ho han fet conjuntament amb independentistes com Lluis Alavedra (Monistrol de Montserrat), Josep Boladeras (Santpedor), Ma Àngels Cañameras (St. Vicenç de Castellet), Saixa Cervera (Calders), Antoni Ma Fidalgo (Cardona), Genís Frontera (Castellbell i el Vilar), Joan Gil (Manresa), Fermí Sallés (Marganell) i Jacint Valls (Castellnou de Bages). Alguns d'ells van ser presents en el Congrés Nacional per l'Estat Propi que va reunir 2.000 independentistes al Palau de Congressos de la ciutat comtal aquest abril. Allà es van proposar i consensuar les bases de l'ANC i es van triar dos òrgans. El Consell Permanent que ajuda i vetlla perquè el Secretariat expandeixi la idea i l'ANC sigui un èxit. Un congrés que representava la constitució d'aquesta nova iniciativa sorgida del moviment ciutadà per la independència.
Primera pressa de contacte per tal de constituir assemblees territorials al Bages
La reunió l'han presentada Marcel Mateu, Josep Emili Puig i en "Titot", tots tres membres impulsors escollits en el Congrés, per tal d'organitzar l'Assemblea Nacional Catalana que aprovarà el full de ruta cap a la independència del nostre país. Amb la voluntat de crear assemblees territorials per la independència a la comarca.
Més de 50 bagencs independentistes de la comarca han assistit a la reunió
Tots a títol individual, entre el públic hi havia en Ramon Fontdevila (ex director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional), Ignasi Perramon (ex regidor d'ERC Manresa), Jordi Masdeu (regidor de la CUP Manresa), Víctor Feliu (ex president AAVV Plaça Catalunya i candidat de MoVeM), membres de Solidaritat per la Independència i molts activistes de Manresa Decideix i del moviment de les consultes a la comarca del Bages.
Puig ha recordat el moviment de consultes, la manifestació del 10 de juliol i les activitats que han dut a terme Manresa Decideix després d'això. "Aleshores van venir les eleccions i no va passar el que havia de passar", ha remarcat el ponent en referència al full de ruta "no independentista" que planteja el Govern. "És per això que cal continuar caminant, amb menys capelletes, personalismes i prejudicis". Amb això Puig es referia a la base del Moviment per la Independència (MxI). En el qual, persones de partits, d'entitats i de diferents formacions van dialogar, des de la unitat i des de l'anonimat per redactar documents conjunts pel procés d'independència que van exposar al congrés. Des del secretisme i la transversalitat i "estalviant-nos així infiltracions" ha recordat Mateu, es va iniciar el procés. Del MxI (primer 40 persones i després 200) a l'ANC.
Per la tardor: Assemblea Nacional Catalana, la nova eina cívica independentista
Marcel Mateu i Josep Emili Puig, els dos ex membres del moviment manresà per les consultes sobre la independència (Manresa Decideix), i actualment membres impulsors d'aquesta iniciativa, han informat d'aquest procés que des del maig del 2010 s'ha gestat per tal de donar continuïtat al moviment de les consultes sobiranistes i a la manifestació del 10 de juliol -que ha tingut una rèplica aquest 9 de juliol-.
La plataforma Moviment per la Independència (MxI) juntament amb els que volien dur a terme, directament, una Assemblea Nacional Catalana (ANC), entre els quals hi ha la vella guàrdia independentista i activistes de la Coordinadora Nacional de Consultes; es van unir en un Congrés d'unes 2.000 persones per crear una nova eina, en la qual la participació fos individual i cap entitat en pogués ser membre: "el MxI-ANC". La idea que hi ha al darrere dels dos moviments, ara units, és continuar posant sobre la taula el debat sobre la independència "i més després de les enquestes del CEO" (Generalitat de Catalunya); tal i com ha exposat Mateu. Fer difusió sobre les millores que suposaria la independència "per a tots, siguem d'esquerres, de dretes, religiosos, ateus o el que siguem" ha insistit Mateu qui ha recordat que en el Congrés Nacional per l'Estat propi es va repartir un fulletó on es recullien les 175 raons per la independència que independentistes de tots els origens, gènere, edat, formació política, entitat civil i ideologia havien consensuat. Aquests independentistes s'havien reunit per debatre a nivell anònim, a través de la xarxa d'Internet i per tant, sense saber qui proposava què (raons per la independència i full de ruta cap a l'ANC) -sense prejudicis- per tal de donar forma a la tant desmantellada unitat indepedentista. Ara, des de la societat civil. I això és el que representa l'ANC, tots els independentistes units per una mateixa causa (la d'organitzar un referèndum sobre la independència, oficial i vinculant, o bé declaració unilateral per part del Parlament). "Els passos previs i entremitjos perquè aquesta majoria social que reflexa el CEO sigui més gran i activa" ha recordat Mateu. "Es duran a terme en el sí de l'ANC".
En Titot, membre del Consell Permanent, ha volgut posar l'èmfasi reivindicatiu animant a tots a omplir un Excel per participar de l'ANC, en la qual pagant una quota de 15 euros trimestrals pots participar de forma individual com assembleària en tot el procés. La demanda inicial dels tres ponents sobretot, era la de anar creant assemblees territorials allà on hi hagi suficient número d'activistes per la independència; per tal de teixir xarxa en tot el Principat. També se'n faran de sectorials (Advocats per la Independència).
En Titot ha explicat que "el sistema de partits té una posició estable (ideològica)" i que és "bo que així sigui". "És positiva" [la pluralitat]; "que hi hagi diferents partits que tenen referents -llibres, persones, ideologia- que no són els mateixos" ha defensat. Els partits es voten per mil raons i "la independència no és el factor principal per elegir votar una llista independentista o no" perquè "no es considera un tema prioritari". Per això, reclama, que per exemple, la CUP "sigui independentista però també parli de temes socials" ja que d'"aquesta manera alguns entren a l'independentisme, des d'altres prioritats". "Per això calen gestos. De la societat. Que deixin el sistema de partits, perplex, com va passar amb les consultes" explicava. "Primer jutges i falangistes, després silenci; però no els va sortir bé" referint-se a la resposta donada per part del govern espanyol. "És bo que cada partit independentista tingui diferents models de país, i per tant, es presentin per separat", ha reivindicat.
L'ANC a favor de la proposta d'alguns polítics per anar units al Congrés
El proper objectiu a nivell nacional del moviment, és pressionar perquè es vertebri una candidatura unitària independentista al Congrés de Diputats de Madrid, tal i com alguns polítics han demanat. Una persona del públic, emperò, ha recordat el manifest d'alguns polítics de la CUP i SI per "abstenir-se de votar-hi". Alhora els impulsors de l'ANC creuen "necessària la interpel·lació als partits", i veuen com "les eleccions fa que competeixin" i "l'objectiu independentista s'allunyi". Per això cal més pressió del moviment independentista.
Propera reunió per constituir Manresa per la Independència: aquest setembre
De moment, els impulsors recolliran dades dels que hi vulguin participar i al web (assemblea.cat) es podran adherir per assistir al Palau Sant Jordi on es durà a terme l'ANC.
I les entitats independentistes ja existents? I les plataformes sobiranistes de consultes que encara resten actives?
Aquestes han estat algunes de les preguntes claus al acabar l'exposició de motius. El públic, incloent en Josep Camprubí (ex portaveu de Manresa Decideix), ha recordat als tres impulsors que tant Manresa Decideix (MD) com altres entitats encara funcionen i han demanat quins objectius a mitjà termini té tot plegat. En definitiva, dur a terme activitats que aquí a Manresa ja duia a terme MD. "Estem oberts a la participació, d'això es tracta" han recordat els tres ponents.
Alguns han exposat que "potser tenen el mateix full de ruta que altres entitats sobiranistes", i algun ha reclamat que "què farien per integrar-les". Segons els impulsors, la idea és nova i s'organitza en base a participar en títol individual, d'aquí la falta de partidismes i personalismes. I per tant, la falta de participació de cap representant a títol de cap organització. "Des de llavors fins ara, ha funcionat així i tenim previst no aglutinar la societat civil organitzada ja que l'ANC és una nova eina, representa un nou model d'organització, recull als nous independentistes a participar i gestiona el creixement d'aquesta opció de la forma més unitària possible". Aquest seria el resum del que han respòs els tres membres del moviment als qui tenien por en que això "contribuís, no a aglutinar, sinó a dispersar més el moviment independentista". Finalment, forces d'ells han firmat la fulla d'adhesió i alguns ja proposaven accions.