La CUP diu que el GUA només volia un pacte que inclogués PpA a Artés

La formació municipalista argumenta per "responsabilitat política" la seva decisió de no acceptar els vots de GUA i PpA per a tenir l'alcaldia

Redacció
18 de juny del 2011
Els integrants de la llista de la CUP a Artés.
Els integrants de la llista de la CUP a Artés. | CUP

Els integrants de la llista de la CUP a Artés. Foto: CUP

La CUP Artés ha enviat un comunicat als mitjans en que argumenta la seva decisió de no acceptar un pacte de govern amb GUA i PpA ni tampoc els vots d'aquests per a fer alcalde Ernest Clotet quan no hi havia acord per a governar el municipi.

La formació municipal argumenta que des d'un inici es van plantejar la possibilitat d'un govern en minoria amb un pacte amb el GUA –vinculats a ERC- però que aquests només volien escoltar propostes que incloguessin el PpA –vinculat a PSC- en el govern municipal. Després de diverses reunions i haver descartat l'altra possibilitat –un pacte amb CiU- la CUP va veure com "primer PpA i després GUA s'aixecaven de la taula de negociacions" en no acceptar les propostes que els municipalistes, com a força més votada de les que negociaven, consideraven com a irrenunciables.

El mateix divendres abans de la investidura del nou alcalde, GUA i PpA anunciaven el seu vot a la CUP tot i el desacord per a formar govern "forçant a o governar en solitari o donar indirectament l'alcaldia a CiU". "Durant una llarga assemblea, es va debatre la possibilitat de governar Artés amb només 3 regidors, una decisió de valentia política però també d'irresponsabilitat democràtica. El seny es va acabar imposant, prenent la decisió d'abstenir-nos al ple d'investidura, facilitant així la investidura de l'alcaldable de CiU". En conèixer aquesta decisió, el mateix dissabte al matí PpA anunciava que investiria Candàliga (GUA) tot intentant evitar la investidura de l'alcaldable de CiU. La CUP va decidir després de l'assemblea de militants i de reunir-se amb els candidats de GUA i PpA secundar aquesta iniciativa però mantenir-se a l'oposició.