La Isabel, amb un Kia Picanto i al restaurant Match Point

Un hotel ja no es ven per una estada d'una nit, sinó per l'experiència que és capaç d'oferir, pel moment que ens regala o que comprem, gràcies a una il·luminació d'infart, un esmorzar amb suc de taronja natural, la possibilitat de sentir els ocellets "piu-piu" al matí, etcètera, etcètera, etcètera. I el mateix passa amb un cotxe. Ens interessa el color, sí, ens interessa la forma i el motor. També. Però el què més ens interessa són les sensacions que percebem quan hi viatgem.

El Kia Picanto que ha provat la Isabel. Foto: Isabel Palà

I precisament en això és en el què vol que ens fixem l'Òscar, comerciant de Kia que avui ens deixa provar el nou Kia Picanto. " Es pot dir que ets la primera que el fa circular, Isabel! ". Tot un repte! Abans d'agafar el volant, unes quantes instruccions que ens seran útils: les llums, els seients, l'aire,... La veritat és que el cotxe brilla. Per dins és pràctic, petit però sense mancances i el color és atractiu... un verd "pistatxo" fresc i viu! Si tingues olor seria fresca i neta, com la d'un nen petit acabat de banyar. O la dels llençols nets a l'estiu.

La Isabel al volant del Kia Picanto. Foto: Isabel Palà

Agafo el volant i comencem a fer voltes. Adaptar-se a un cotxe que no és el teu comporta un procés. Però bé, suposo que com tots els canvis! De fet, només sortir del concessionari se'm cala el cotxe... És com si estes passant l’examen de conduir! Coses que passen!

Volem escollir un entorn perfecte per a poder fotografiar el cotxe. I gairebé sense pensar-hi (bé, pensant-hi una mica) ell mateix ens porta fins a Sant Fruitós. Concretament en una petita placeta. Punt mort, fre de mà i deixem que ens somrigui, mentre el sol el fa brillar. És el moment d'immortalitzar-lo. Sota la llum del capvespre li enganxem el perfil bo... per a la posteritat.

La terrassa del restaurant Match Point al Club Tennis Manresa. Foto: Isabel Palà

El retornem al concessionari i ens interessem pel preu i la garantia. 7 anys de garantia! Això és confiar molt en les possibilitats d'un vehicle. I per sí sol ja és una bona garantia. El deixem ben aparcat, de cara a l'aparador, perquè sigui visible i ens allunyem cap a la nostra següent destinació: Match Point, el nou restaurant del Club Tennis Manresa.

Interior del restaurant Match Point, al Club Tennis Manresa. Foto: Isabel Palà

"La gent té por a reconèixer que gran part de la vida depèn de la sort. Espanta pensar quantes coses s'escapen del nostre control. En un partit de tennis hi ha moments en què la pilota toca el límit de la xarxa i durant una fracció de segon pot escollir seguir endavant o caure. Amb una mica de sort segueix endavant i guanyes...". Aquesta frase, de la pel·lícula Match Point de Woody Allen podria encaixar perfectament en la idiosincràsia d'aquest restaurant manresà que fa pocs mesos que ha engegat a les instal·lacions del Tennis Manresa. Hi encaixaria si no fos perquè a aquest tant per cent de sort que tots necessitem a la vida, caldria sumar-hi un tant per cent molt més elevat de constància i, sobretot, de talent.

Mmmh! la crema de cigrons. Foto: Isabel Palà

No havíem vingut mai a les instal·lacions del tennis i el què més ens enamora és la terrassa! Som afortunats d’estar aquí, tot i que sento que ho valorem poc. Potser és un instant que no viurem mai més. El dia hi acompanya i mentre esperem a que ens preparin una taula a l'interior fem una "clareta” en els sofàs blancs de l'espai. Sembla ben bé un chill out eivissenc o menorquí (tal com m'apunten des de la meva banda esquerre). Respiro i intento quedar-me amb el moment, però, sobretot amb les sensacions que desprèn.

I de segon peix... Foto: Isabel Palà

Al cap d'una llarga estona entrem i ens preparem per sopar. Cuina d'artista que en diria jo. Innovadora, moderna i amb un toc personal del qui està darrera els fogons. En aquest cas, ella, l'Àfrica, cap pensant de tot el què després ens acabem menjant. Triem uns primers lleugerets: crema de cigrons i amanida i uns segons de peix. Sembla que volem una dieta equilibrada, però en el fons ens estem reservant per les postres! I és que... hi ha poca gent que pugui resistir-se a una founde de maduixes i xocolata.

I per rematar, foundé de maduixes amb xocolata. Foto: Isabel Palà

Amb la panxa ben plena. I amb els plats buits! Marxem cap a casa. La veritat és que costarà dormir després d'aquest sopar! Està clar que la pilota ha caigut al nostre terreny avui i hem tingut sort. O potser l'hem buscat? Hem viscut un bon sopar o millor dit, hem gaudit d'una bona experiència, que a la llarga, o potser ja... s'ha converit en un bon record.