Vuit receptes per convertir una empresa en líder del seu sector

La FUB ha acollit la conferència de la fundadora i directora de Semen Cardona, Maria Àngels Rial

Redacció
25 de maig del 2011
Maria Àngels Rial, directora i fundadora de Semen Cardona.
Maria Àngels Rial, directora i fundadora de Semen Cardona. | FUB

Maria Àngels Rial, directora i fundadora de Semen Cardona. Foto: FUB

Emprendre és important, però no és suficient i cal molta constància i il·lusió per superar els entrebancs que es troben en el camí per aconseguir que una idea de negoci es converteixi en una empresa que pugui liderar mercats. Aquest és el missatge que la fundadora i directora de l'empresa Semen Cardona, Maria Àngels Rial, ha adreçat al públic que ha assistit a la darrera de les xerrades del cicle de conferències d'Empresa a la Fundació Universitària del Bages (FUB).

Amb el títol "Amb emprendre no n'hi ha prou", Maria Àngels Rials ha explicat tot el procés personal que va seguir des que va tenir la idea de negoci fins a l'actualitat. Ha destacat que no té estudis universitaris, però que això no ha estat mai un obstacle i encara menys 27 anys enrere, quan va decidir dedicar-se a la producció de semen per inseminació porcina. Aleshores, ha dit, "me'n vaig anar a Madrid i vaig aconseguir que m'acceptessin en un centre de formació on fins llavors només s'havien format veterinaris. Quan ets jove, no et fan tanta por les coses". Allà va ser on es va adquirir les bases de coneixement que posteriorment va aplicar al seu negoci. "Si jo he aconseguit aixecar una empresa sense estudis, amb empenta i constància, amb formació encara es pot anar més lluny", ha dit als alumnes assistents a la conferència.

Il·lusió i constància
Segons ha explicat, "emprenedor pot ser-ho tothom que tingui una idea, tingui il·lusió i sigui constant". Rial ha dividit la seva experiència en vuit capítols que poden servir com a receptes i consells per a emprenedors.

El primer l'ha anomenat "el somni d'una nit d'estiu". S'ha referit a la necessitat "d'enamorar-se dels projectes malgrat els entrebancs que es troben quan es tira endavant un negoci que té a veure amb un tema desconegut, com era la inseminació artificial porcina quan jo m'hi vaig posar". En aquell moment, ha explicat, va haver de convèncer els ramaders que ja tenien els seus sementals que la inseminació artificial era més productiva i això, ha dit, va trigar un temps a arribar.

En segon lloc ha parlat de "la fàbrica d'allò que no existeix" per explicar que va haver de muntar una empresa quan no sabia ni per on havia de començar i que va haver de recórrer a un bon equip de tècnics per posar en marxa un pla d'empresa, ja que ella no tenia coneixements de gestió.

La tercera recepta de Rial és "qui riu l'últim és que no ha entès l'acudit". Amb aquest enunciat s'ha referit a la necessitat d'estar sempre al dia i de diferenciar-se per evitar la pressió de la competència que va copiar la seva idea i va prendre-li clients. "Si Mahoma no va a la muntanya, no hem de tenir por a moure'ns" és el quart capítol de la història de Rial. Segons ha explicat, és imprescindible investigar, continuar formant-se i fent coses per superar moments difícils com aquests.

La fundadora de Semen Cardona ha explicat que el seu negoci vol ser com "la botiga de gra cuit de Cardona, que només vénen gra cuit, però que són del tot experts en el producte". En aquest sentit, Rial ha explicat que el seu objectiu és fer semen d'alta qualitat i ser els més bons tant en producte com en servei, "els Mercedes de la inseminació porcina".

En sisè lloc, Rial ha dit que és necessari fer "la vertical pont" per adaptar-se als canvis davant una competència agressiva i salvatge. En el cas de Semen Cardona, aquest exercici es va traduir en la internacionalització i en l'aprofitament dels contactes internacionals que havien fet durant molts anys a través del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, per exportar el seu producte a altres països. Això, ha dit, va ajudar a reduir l'impacte de la baixada de vendes provocada per l'aparició de la competència o per l'aparició de la pesta porcina, que també va afectar el negoci.

El setè capítol l'ha titulat "el més tonto fa rellotges" per assegurar que "les empreses no es poden adormir, s'han de millorar". El darrer dels lemes que ha fet servir en la seva conferència ha estat "no hi ha camí", per referir-se a la incògnita de cap on evolucionarà la seva empresa.

Una empresa líder en el seu sector
Semen Cardona es dedica a la producció i comercialització de semen porcí multi-genètic i des de l'any 2008 també treballa amb semen de conill. L'activitat de Semen Cardona es va iniciar a l'explotació ramadera de la família Coletas Rial a principis dels anys 80, quan la llavors existent cooperativa de ramaders de Cardona va detectar la manca de qualitat de la carn que produïen. A partir de la necessitat de millorar aquesta qualitat, Maria Àngels Rial va trobar una oportunitat de negoci que podia beneficiar altres ramaders. Va ser l'any 1984 quan va adquirir quatre sementals i va posar en marxa el projecte empresarial, després de formar-se en el camp de la inseminació artificial. Va començar amb un laboratori a la casa de pagès i després va concentrar tota l'activitat de les granges en el negoci de la multiplicació porcina.

L'any 1996 ja tenia 200 sementals i venia unes 35.000 dosis anuals de semen porcí. Va ser llavors quan es va constituir Semen Cardona i l'any 1998 es van inaugurar les noves instal·lacions de Cardona. L'empresa cardonina va ser la primera en posar en marxa un centre multigenètic a Espanya i la primera a registrar-se i homologar-se per produir i comercialitzar semen porcí a tot el món.

El cicle de conferències d'Empresa de la FUB es va iniciar el mes de març amb la presència de l'economista Germà Bel, que va presentar el seu llibre ‘Espanya, capital París'. El mes d'abril va passar per la FUB el fundador de Softònic, Tomàs Diago i a principis de maig hi va intervenir el director general operatiu de Privalia, Antoni Grau. Aquesta darrera conferència s'ha organitzat amb la col·laboració de PIMEC Catalunya Central i de la Cambra de Comerç de Manresa.

Arxivat a