La Fàbrica de Món Sant Benet, plena per la Nit del Bages per la Independència. Foto: Pius Cisa
Aquest divendres ha fet goig veure més de 300 persones en una sala com la de la Fàbrica a Món Sant Benet compartint acte per sobre de diferències de motivació, velocitat i procediment quan l'objectiu és conscienciar sobre la necessitat que Catalunya esdevingui un estat lliure, oimés quan el cobert de 28 euros picava la butxaca de molts sobiranistes, sobretot els més joves, que de ben segur hi haurien participat amb un preu més popular.
La Nit del Bages per la Independència, que va ser magníficament conduït i musicat per Isabel Palà i Carles Claret, i pel grup Collage, va mantenir una estètica de tranquil·la reivindicació, amb més goig cultural que de proclama i va tenir el seu punt culminant en el conte explicat per un brillant Jaume Cabré. Entremig Josep Camprubí havia donat una llarga benvinguda als assistents, Jordi Porta va explicar la Conferència per l'Estat Propi que es duia a terme l'endemà i el grup de poetes Joc i foc –a redós del navassenc Rossend Sellarès- havia recitat odes pròpies i alienes en honor al país i la seva bona gent. Entre tot plegat l'il·lustrador Valentí Gubianas va començar i acabar un mural –a ull 4x5 metres- que simbolitzava les diferents velocitats a les que l'independentisme es mou per assolir l'objectiu final. La lectura del manifest en favor de ser proactius en la difusió del missatge sobiranista i, com no, el cant dels Segadors, van completar la vetllada.
Cabré insta a no perdre el tems en lluites estèrils
Jaume Cabré va fer una dissertació de mèrit davant dels assistents, més quan cada cop és més difícil aportar originalitat al discurs independentista, amb un conte que instava a no perdre el temps en allò que no toca. Per retratar-ho va usar la història d'una senyora que sortia indignada d'una llibreria danesa que no tenia cap obra catalana traduïda a aquesta llengua. "Tampoc la tenen els eslovens, els grecs, els hongaresos, els lituans,..." i compten amb un estat propi. A partir d'aquesta imatge va anar desgranant, amb pinzellades d'humor que incloïen missatges al Rosell del Barça, entre altres, la necessitat de no perdre el temps indignant-nos en allò que no sigui productiu des de la practicitat. La història de Cabré bé es podria interpretar també com un encàrrec a aquells que han fragmentat l'independentisme a nivell de formacions polítiques, però com qualsevol conte ben explicat, cadascú en va poder treure les seves pròpies al·lusions.