Ben El Fassi: «Em considero català i musulmà, no hi ha cap contradicció»

Llavors va arribar a l'estat espanyol per motius d'estudis on va assolir el doctorat en Història d'Amèrica, amb la tesi "Relacions entre Marroc, Amèrica Llatina i Espanya", per la Universitat Complutense de Madrid, i després es va traslladar a Barcelona on va cursar un màster em “Immigració i Educació Intercultural”, a la Universitat Central.

A l'any 1999 va venir, per motius professionals, a Manresa on està casat i té una filla i un fill, ambdós força jovenets. Treballa com educador social i forma part, a la Universitat de Barcelona, d'un grup d'investigació que es dediquen a temes interculturals. Religiosament es confessa musulmà i políticament, després d'un petit dubte, com a persona d'esquerres i progressista. Reconeix com a la seva principal virtut la capacitat d'autosuperació, el seu defecte és la manca de temps per a llegir i escriure i quan se li demana alguna fòbia, confessa no aguantar en absolut les pel·lícules de por.

- Amb el teu currículum, creus representar a la majoria de marroquins establerts a la nostra ciutat?
- No sé si represento a la majoria, però sóc una persona que està al servei de la meva comunitat, amb qualsevol tema relacionat amb la integració i la participació en la societat manresana, però això no vol dir que em consideri representant de ningú.

- Des de quan te'n cuides de les activitats culturals de la comunitat?
- Des de fa dos any i mig, exactament des de l'obertura d'aquest local.

- A Manresa quans marroquins hi ha?... de debò.
- Em sembla que n'hi han més de sis mil, censats, possiblement n'hi hagin més però no tants, especialment en aquests moments de crisi. Possiblement abans n'hi haguessin uns quans més, però no tants com la gent es pensa.

- On creus que produeixen més benefici, a la comunitat manresana o a la seva comunitat? Vull dir els resultats de la seva productivitat repercuteix en la economia local o es desplaça al Marroc?
- Home, jo crec que tant la comunitat manresana com la nouvinguda repercuteixen els seus beneficis en la comunitat local, la manresana, perquè és on estan portant a terme la seva vida quotidiana i això repercuteix en benefici del lloc on estan vivint.

- Tu que coneixes el tema estaràs d'acord en que la immigració actualment és un problema greu...
- Actualment sí...

- Bé però abans també, oi?
- No et pensis, en temps de bonança econòmica això no representa un problema, és actualment, amb la crisi, que la problemàtica creix però no només amb les persones nouvingudes. La problemàtica és amb tothom, també amb les persones autòctones.



- La immigració a Manresa no està delimitada només per marroquins, saps que hi ha xinesos, persones de l'est d'Europa, sud-americans, subsaharians, etc. però per què la immigració marroquina és la que cau pitjor?
- Segurament per alguns prejudicis històrics i per algunes raons en les que a vegades es generalitza una actuació negativa d'una persona i que repercuteix a tota una comunitat. El que crec és que hauríem de treballar junts per eliminar aquests prejudicis i algunes raons històriques que també ha fet mal. Moltes vegades el desconeixement de la realitat també fomenta el prejudici i jo ho he vist aquí a Espanya, tant a Madrid com aquí. La participació espontània en qualsevol fet, sobretot l'universitari però arreu, la espontaneïtat i la lliure actuació et borra tota vinculació amb els, insisteixo, prejudicis que ens envolten.

- Bé, a nivell universitari no ho dubto, però a nivell de carrer, nivell casolà, existeix la creença, al veure, sobretot que hi ha pocs marroquins treballant, que porteu a la genètica una mena de ganduleria...
- No, no crec. No estic d'acord amb aquesta idea. El poble català i pobles nord africans són més coneguts i han compartit més etapes històriques i de molta importància fomentant la cultura mediterrània. No hem de centrar la nostra atenció en aquests estereotips, sinó en altres coses també. Catalunya és un país molt respectat al Marroc, i quan parlem de Catalunya tant parlem del Barça com de les vuit-centes empreses catalanes instal·lades al Marroc, i això contribueix a la relació entre les dues cultures. El fet d'aprofitar l'actuació d'alguns en nom de tots és un problema de mitjans d'informació i de patits politics que volen treure un benefici amb aquest fet...

- Sobretot ara que s'acosten eleccions
- Clar, però ja hi estem acostumats. Jo, per exemple sóc musulmà, però em considero un ciutadà de Catalunya, perquè porto molts anys vivint aquí i aquests senyors (senyala als que ens acompanyen en la entrevista) també porten molts anys i tenen la seva nacionalitat i el seu dret a participar tant a nivell polític com a nivell quotidià en l'activitat de la ciutat.



- Naturalment, si esteu nacionalitzats teniu els mateixos drets, però sí estaràs d'acord amb mi que molt del jovent marroquí, des dels divuit o menys anys fins als vint-i-pocs, tenen com a principal modus vivendi, el tràfic d'estupefaents...
- No tots. Potser hi ha una minoria que es pot dedicar a aquestes coses però la majoria no. Des del nostre punt de vista religiós, tant el consum com el tràfic d'estupefaents està totalment prohibit. Et puc assegurar que hi ha molt poca gent de ho fa.

- Em sembla que n'hi ha més de la que et penses.
- Tens algunes estadístiques? doncs fes-me cas, hi ha alguns joves marroquins que es dediquen a això però també n'hi ha d'altres nacionalitats i del mateix territori. Aquesta gent ja tenen al darrera l'autoritat que fan la seva feina, i, insisteixo, a la nostra religió està totalment prohibit.

- També prohibeixen totes les religions matar i s'està matant constantment...
- D'acord però assegurar que la totalitat del joves marroquins es dediquen a això...

- No dic tots, però sí una majoria...
- No estic d'acord, n'hi ha, sí, però una minoria. Jo sóc ciutadà manresà, visc a Manresa i conec la realitat de Manresa.

- Canviem de tema, quan s'assegura que la integració entre la societat catalana i la marroquina és impossible, no és cert, hi ha possibilitat de l'entesa?
- És totalment passible si ens traiem, una vegada més del damunt, els prejudicis. Si mirem a les escoles els nois marroquins tenen una gran capacitat a l'hora de parlar i entendres en català. Certament les persones que hagin arribat amb una edat avançada poden tenir algun problema a l'hora d'aprendre el català...

- I d'integrar-se?
- Això és un terme relatiu, ja que per integrar-se el primer que cal fer és aprendre la llengua del país i la gent gran difícilment arriben al coneixement total, però la generació que ve al darrera sí que el parla perfectament. Jo mateix vaig venir amb trenta cinc anys i ara parlo el català perfectament, i no per buscar la satisfacció dels altres sinó personalment em fa sentir més interrelacionat en la societat en la que estic vivint. Tant parlo el castellà com el català. A vegades em trobo amb persones que queden parades amb el meu parlar i jo els hi haig de dir que parlo el català amb tota espontaneïtat i sense cap problema, no esperant la satisfacció de l'altre sinó la meva personal.

- Hi ha un seguit de llegendes urbanes que asseguren que l'administració demostra unes preferències envers el poble marroquí que no té amb la gent autòctona?
- Són grans mentides que he escoltat tant a Madrid com aquí. És el primer que vaig sentir i em pregunto perquè hi haurien d'haver unes preferències amb els marroquins. Vivim en un país democràtic, un país de llibertats, un país que s'interessa per les persones pobres, però això no vol dir que els marroquins tinguin preferències ni tampoc s'hauria de dir "primer els de casa". Tots son de casa. Jo també soc de casa i amb quin dret m'has d'excloure de ser de casa, qui dóna el dret a excloure a una persona que està vivint a casa. Pel fet de portar una gel·laba?

- Una vegada em van explicar que l'Ajuntament facilita els ajuts a les persones més necessitades i, es clar, molts matrimonis marroquins no treballen i tenen tres o quatre fills. Comparats amb els autòctons tenen preferència a l'hora de rebre'ls...
- Des de que vaig arribar a Manresa que sento que regalen cotxets als nens petits, etc. i això és una gran mentida ja que mai s'ha demostrat. Ni les persones nouvingudes s'han de posar al darrera de la cua ni al davant. Tothom té els mateixos drets i jo tinc una gran confiança amb els professionals que treballen amb això. Saben que no s'ha de fer distincions. Fins i tot el representant dels comerciants va fer unes declaracions que són mentida. Per donar un paquet de cigrons es pot considerar una preferència al nouvingut? Tot plegat és mentida i moltes associacions manresanes han fet un manifest que desmenteix el rumor, però com que hi ha algunes formacions que fomenten aquesta mentida per guanyar algun vot i la gent ho accepta però jo et puc assegurar que és totalment fals. Pensa que actualment hi ha molta gent que passa necessitat, tant del territori com nouvinguda, per això no es fa cap distinció. Ho puc ben assegurar.

- Què opines que es barregi la idea d'inseguretat ciutadana amb immigració, i sobretot la marroquina?
- Tampoc puc estar d'acord en barrejar la idea immigratòria amb la d'inseguretat. Certament que hi pot haver una part de la gent jove que actuï d'aquesta manera però també la justícia ha de fer la seva feina. Pots agafar persones que delinqueixin però no pots relacionar-ne sempre amb els marroquins, també hi ha delinqüents del territori i d'altres indrets. Per exemple quan parles dels delinqüents de l'Europa de l'Est em semblen molt més perillosos. Els marroquins fan furts de menys categoria, més petits i no es pot relacionar per aquest fet tota la comunitat marroquina amb la mala actuació d'un senyor determinat. Mira, quan un marroquí realitza una acció delictiva, resulta una informació atractiva, però quan la fa algú del territori sembla una cosa normal, no se li dóna la mateixa importància.

- Aleshores creus que és un tema de racisme?
- No en absolut. Certament hi ha algunes actuacions de caire racista però jo no puc generalitzar. Jo estic convençuts que la majoria del poble català és un poble acollidor.

- Quantes generacions creus que hauran de passat perquè l'immigrant i l'autòcton arribin a congeniar en tota la seva magnitud?
- Jo crec que dues o tres generacions, però també depèn molt de les polítiques tant municipals com a nivell de país i de la seva eficàcia a nivell immigratori.

- Deixem ara el tema identitari a nivell de país i parlem d'un altre tema important. La religió. Sabeu diferenciar el tema país amb el tema religió, o va molt lligat?
- A veure, jo quan parlo ho faig com a musulmà català perquè porto molts anys a Catalunya i penso més en català que en marroquí i per tant la meva definició és la de musulmà i català.

- Bé tu ho tens molt clar però saps que hi ha qui barreja sempre la idea de musulmà amb la de marroquí...
- Això és una confusió que sí que existeix però no hauria de ser. Si estic aquí vivint i tinc legalitzada la meva nacionalitat m'haig de considerar català com a habitant d'aquest país i musulmà com a fe religiosa. No hi ha cap contradicció en aquesta manera de veure les coses.



- De totes maneres al món musulmà no està gaire clar on es diferència el poder polític del poder religiós, cosa que a Europa està perfectament delimitat.
- En principi està separat, però depèn molt dels governs que ho manipulen segons els seus interessos. A cada país actuen d'una manera diferent, per exemple al Marroc no hi ha cap relació entre el poder polític i el poder religiós, en rei és el príncep dels creients, però en realitat es cuida d'altres coses que no tenen res a veure amb la religió.

- Per què al món musulmà no hi ha un màxim i únic representant com el cristianisme té al Sant Pare de Roma?
- A la cultura musulmana no existeix la figura de l'intermediari, ni tant sols la figura de l'imam significa que fa el paper d'intermediari. Al món musulmà entén que la relació amb déu és directa.

- I quan surten els líders islamistes a remoure al poble contra el que sigui, és una actuació basada en la religió, oi? et puc donar l'exemple d'Iran.
- Iran és un tema apart, ja que estem parlant d'una gent xiïta, que no és com a la resta dels països musulmans que son sunnites, una altra doctrina més moderada.

- Dins la moderació que us caracteritza, quin és el paper de la dona dins l'organigrama religiós?
- Com qualsevol altre musulmà.

- Per això quan celebreu algun acte religiós les poseu apart, per què?
- Segons l'islam no hi pot haver barreja entre homes i dones durant les celebracions religioses, no poden resar junts. Són uns principis religiosos difícils d'entendre per un de fora. No es fan els mateixos resos a l'església que aquí. Hi ha moments que no es pot permetre tenir una dona al costat.

- El tema del vel (hijab), és una opció voluntària de la dona o una obligació imposada per l'home?
- És una qüestió merament personal i de convicció. No es tracta de posar-se'l i després portar una vida que no s'ajusti al sentiment religiós que el mocador representa però des del mateix  Alcorà, el hijab és una opció totalment lliure de la dona. No pots obligar a una persona a fer  una cosa si no n'està convençuda i això no significa una marginació posterior. Jo no permetria que marginessin a la meva germana, la meva filla o la meva dona per una opció personal que hagin pogut prendre. El fet de portar-lo significa, no només anar tapada, sinó procurar ser una dona respectada i seriosa amb els seus costums i la seva família, ara bé, si no el volen portar no passa res. Insisteixo, és una opció voluntària sense cap mena de conseqüència. Si vas al Marroc pots veure fàcilment dins una mateixa família una noia amb vel i una altra sense.

- Quines condicions poseu a un català que es vulgui casar amb una marroquina?
- Segons l'islam tot home que es vulgui casar amb una marroquina musulmana, ha de convertir-se a la mateixa religió, cosa que al revés no passa. Si un marroquí musulmà es vol casar amb una catalana cristiana, mentre ella segueixi la tradició de la seva religió no se li exigeix la conversió religiosa. Ës una mica estrany, ja ho sé, però és així.

- Ara et faré una pregunta una mica més distesa perquè veig que ens posàvem massa seriosos. Quin problema teniu amb el pernil i amb l'alcohol amb el bons que són?
- Això és una prohibició religiosa. Diuen que abans de l'arribada del profeta tot el món bevia i quan va arribar, a la Medina i a la Meca tothom era alcohòlic, per això ho va prohibir. El pernil, però, és una altra història. Als països àrabs la temperatura és molt més elevada i la carn del porc és molt sensible a la temperatura i pot provocar el creixement de malalties infeccioses que es van eradicar amb la prohibició de menjar aquest tipus de carn.

- I ja per acabar, voldries afegir alguna cosa per demostrar que el que busqueu és l'harmonia, la integració i les bones maneres, contràriament al que es creu que només busqueu l'enfrontament i allò que alguns anomenen una altra reconquesta?
- Renoi, em penso que les creuades ja van acabar fa temps, encara que hi hagin persones que creuen en aquestes idees, però a nivell dels musulmans, perquè han vingut aquí? primer pel marc democràtic de llibertat, després per millorar la seva situació econòmica i estan molt satisfets d'haver trobat aquest marc que li permet practicar les seves creences, igual que les altres que compartim, com la hindú la ortodoxa, etc. i això fa que ens sentim orgullosos d'aquest marc democràtic de llibertat. Encara ho ha molta gent del sud del mediterrani  que no gaudeixen d'aquesta situació. Jo crec que estem aquí com a ciutadans per conviure, aprendre l'un de l'altre i arribar a un coneixement constructiu. El món ja ha canviat molt i les idees d'enfrontament ja són del passat. Gent extremista n'hi ha a tot arreu, però dins la societat musulmana aquest tipus de comportament està totalment rebutjat, perquè l'islam, l'origen de la paraula és "Assalam" que vol dir la pau. La base per a ser un bon musulmà és prioritzar la pau tant a nivell personal com a nivell de comunitat o a nivell de països. A tots els que encara tenen idees d'enfrontament, hem de lluitar tots nosaltres per assolir un món més unit, un món millor per a les futures generacions. Els meus fills es consideren més catalans que marroquins, al Marroc només hi van de vacances i jo com a ciutadà vull deixar als meus fills una societat cohesionada, una ciutadania respectuosa amb els principis democràtics i de llibertat.

TEXT: JOAN SOLER i GOLOBART
FOTOS: DAVID GARRIGA i ALARCON