El Clam entrega el Premi Casaldàliga a Unió Romaní

El Clam ha guardonat en la vuitena edició del Premi Pere Casaldàliga a l'entitat Unió Romaní, Unión del Pueblo Gitano, presidida per Juan de Dios Ramírez Heredia. Aquesta organització està dedicada a la defensa de la comunitat gitana i està vinculada amb la Unión Romaní Internacional en les activitats que cerquen el reconeixement de la cultura del poble gitano com a valor de la cultura universal.

Josep Maria Carrillo, president de FICNA, entitat organitzadora del Festival, ha volgut destacar la tasca d'Unió Romaní en la difícil conjuntura social i econòmica en la que ens trobem i les pors que això genera que porten als "governs a prendre decisions populistes" que afecten "als més febles".

En aquest mateix sentit, Juan de Dios Ramírez, amb una retòrica emotiva i clara, ha denunciat en el seu discurs les polítiques de "persecució moderna del poble gitano" per part de representats polítics com els presidents italià i francès, Silvio Berlusconi i Nicolas Sarkozy. D'aquest últim ha volgut destacar que aquest estiu "s'han traspassat totes les fronteres legals a França" amb les deportacions de ciutadans gitanos del país.

El president de Unió Romaní ha ressaltat que des de la seva entitat "s'ha cobert la lluita des de tres fronts diferents". Els fronts mediàtic i polític on creu que n'han sortit vencedors després de les crítiques de societat, mitjans i polítics a les accions dutes a terme pel president francès. En el tercer front però, el de la justícia, ha declarat que no han "aconseguit vèncer per la covardia dels caps d'estat i de govern dels diferents països de la Unió Europea" ja que volien "portar a Sarkozy davant del Tribunal de Luxemburg". Juan de Dios Ramírez també ha afirmat que rebre el premi de mans de José Maria Mena era "un honor per a l'entitat i també per a tot el poble gitano".

Per la seva part, José Maria Mena, exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i qui ha estat l'encarregat d'entregar el premi a la Unió Romaní, ha volgut ressaltar la "solidaritat i capacitat d'aglutinament d'un poble secular" de l'entitat, ja que considera "exemplar la seva lluita pacífica però en cap cas passiva en front de la injustícia". Tot i que ha declarat que la "discriminació legal" actualment no existeix, sí que ha reconegut que hi ha una "discriminiació extra legal que hi ha en diversos àmbits com són el social, l'econòmic o el laboral".