Dr. Bonet: «Fins l'últim any preuniversitari volia ser arquitecte o camioner»

L'any 1979 s'especialitza en psiquiatria a la Universitat Autònoma. Al Desembre de l'any 1970 és alumne intern de la càtedra de psiquiatria, cosa que li va permetre formar-se com a cuidador psiquiàtric a l' Institut Mental de la Santa Creu. Durant aquesta formació va estar un any a Anglaterra i nou mesos als Estats Units. Diu tenir les creences religioses suficients per mantenir un caliu i políticament, com a català, aspira a una màxima sobirania pel seu país, atesa que estem a l'any 2011 dins un marc europeu, i demòcrata convençut. Es nega a reconèixer-se independentista perquè, diu, ara amb deu persones que pensin igual acabaríem barallant-nos. Home casat i amb dues filles que no segueixen la tradició mèdica del pare, malgrat que una d'elles té certa vinculació, no ho és des del punt de vista mèdic. Diu que la seva principal virtut és l'esforç, el principal defecte no aguantar-se a l'hora d'expressar el seu pensament i es reconeix una fòbia incontrolable a les altures.

- La medicina és una pràctica vocacional en un noranta per cent i la resta és tradicional. Pares i fills que mantenen aquesta tradició. Vostè, per què és metge?
- Per decisió pròpia. Ho vaig decidir a l'últim any, al "Preuniversitari". Fins aleshores no n'estava segur, volia ser arquitecte o camioner, que era una professió que coneixia. Però vaig començar a conèixer persones que eren metges i vaig emmirallar-me amb elles. Em vaig plantejar fer aquella carrera. Em preguntava per què no ho podria fer?, com a carrera vocacional em va agradar i al final em vaig decidir.

- I l'especialitat en psiquiatria?
- La psiquiatria ho vaig decidir poc abans de començar la carrera. El meu pare va morir d'una hemorràgia cerebral i davant seu vaig prometre que estudiaria alguna cosa relacionada amb la medicina del cap. Tenia el dubte de fer neurocirurgia o una altra, però com que la meva intenció era anar a fer de metge de poble, el que més si assembla és la psiquiatria, perquè estàs més a prop de les persones, escoltes i aconsegueixes una proximitat personal amb el pacient i amb la família.

- On és la ratlla que separa, malgrat ser una carrera de ciències i l'altre de lletres, la psiquiatria de la psicologia?
- El psiquiatra porta la vessant mèdica. No haig d'oblidar que per sobre de tot sóc metge. La possibilitat de diagnosticar o descartar patologies és una feina evidentment mèdica, i no la penso perdre mai, en canvi el psicòleg no té aquesta formació mèdica però en llocs on treballem en equip si ve un psicòleg experimentat i ens diu que una persona té una malaltia determinada, s'ha d'escoltar. No vull desmerèixer en absolut la professió dels psicòlegs però si algú em diu que vol estudiar alguna carrera vinculada a les malalties mentals, jo li recomano que faci medicina i s'especialitzi en psiquiatria.

- Vostè és dels que s'enfada quan algú defineix als seus pacients com a bojos?
- Quan ho fan en forma d'estigma sí que m'enfado. El boig és una persona com una altra que ha construït una realitat al seu cap i ell viu dins aquesta realitat. Com a persona és la mateixa i, sovint, són les pors dels demès el que fa pensar que aquella persona descarrila més del compte.

- Quan es va presentar per la presidència de la delegació, el va moure la petició dels demès o certes ambicions polítiques?
- Tinc les meves conviccions polítiques i la meva militància, naturalment, però en absolut va ser el que em va motivar. Va ser parlat amb l'antiga Junta, que portava vuit anys al càrrec i tocava una renovació. El bon amic Dr. Lluís Guerrero en va demanar que m'ho pensés. El meu primer argument va ser que jo a Manresa, apart de la direcció d'Althaia en Salut Mental, no havia fet gaires coses, a fora havia fet més i ell em va contestar que el Col·legi seria allò que jo volgués. Jo que em sento metge i em sento company, vaig dir que estava d'acord ja que amb ell ja hi havia col·laborat en altres coses i vam tirar endavant. Una junta nova però no contrària a l'anterior, ja que la gran direcció del Dr. Guerrero ens ha aplanat molt les coses, ell havia fet un gran camí i estem descobrint un món diferent. Perquè el Col·legi no implica la professionalització, sinó conèixer històries, fets i esdeveniments dels companys.

- Respecte al tema que avui dia preocupa, les llistes d'espera i la manca de pressupostos. Aquí a Manresa tenim l'ICS, el Servei Català de la Salut...
- El Servei Català de Salut és l'ens que compra, el que planifica com si diguéssim és govern i com empreses proveïdores tenim l'ICS,(Institut Català de Salut), Althaia i FSSM, (Fundació Sociosanitària de Manresa).

- Si els ajuntéssim tots multiplicaríem als metges, simplificaríem administració i molts càrrecs burocràtics desapareixerien fent més fàcil l'assistència i menys esperes...
- La possibilitat d'una fusió la veig molt difícil. L'ICS, els seus treballadors, són funcionaris i és molt difícil canviar aquesta situació, la FSSM, per altres temes, tampoc veig la possibilitat d'aquesta unificació, el que sí tenim la possibilitat de treballar d'una forma coordinada. De fet aquí a Manresa ja disposem d'una plataforma digital territorial, de manera que totes les proves i històries clíniques del pacient és poden disposar a qualsevol centre de salut. Aquí és on hem d'anar i no només amb això. Manresa ha de tenir, i té, una visió de capitalitat. Estem a la regió sanitària de la Catalunya Central que agafa l'Anoia, el Solsonès, el Berguedà, Osona i Bages. No es tracta de conquerir a ningú però sí de coordinar-nos i agafar el lideratge sanitari, i això vol dir aquest compartir informació, coordinar i ser àgils a l'hora de parlar entre institucions.

- D'acord, però a l'hora de quadrar els números, tantes institucions arrosseguen una despesa de duplicitats administratives innecessàries...
- Possiblement però tenim un sistema molt eficient, el fet que aquí a Catalunya per mil dos-cents euros a l'any siguem capaços de donar aquestes prestacions vol dir que som eficients quan en altres regions és més car. A patir d'aquí no vol dir que en un any s'hagi de retallar tot. Avui dia tenim menys persones a admissions que no pas fa uns anys enrere perquè els ordinadors i els registres d'activitat ens ho permeten, també hi ha menys persones fent històries clíniques i "picant" a màquina. És un procés que comportarà contractar més tècnics i més informàtics que ens ajudin a treballar millor.

El Dr. Bonet durant l'entrevista de Joan Soler. Foto: Aida Pla Genobart

- Està d'acord en la medicina privada mitjançant mútues?
- És un dret. Forma el vint-i-cinc per cent de la nostra activitat sanitària. La medicina privada consta de dos sistemes, la privatització pura i dura amb l'acord econòmic directe entre metge i usuari i l'altre que és la privada mutual. Si aquesta última part, que ens soluciona en gran manera i evita el col·lapse, algun dia fallés seria col·locar l'última pedra per acabar d'anar malament. Formen part també de la nostra mentalitat, la catalana. Que si tal mutualitat, que si l'Agrupació Mútua, etc. La gent estarà més o menys contents amb les seves prestacions però sens dubte estan fent el seu servei. Althaia mateix va decidir tenir una part privada i mutual i per no barrejar ofereix els seus serveis a la Clínica de Sant Josep. El que no es pot fer és un aiguabarreig que no quedaria gens presentable. Si es fa s'ha de fer bé. Malgrat que mentre s'acaba l'Hospital a la Clínica encara es fan alguns serveis públics, però la finalitat és concentrar-hi exclusivament la privada i la mutual.

- Abans Manresa era punt de referència dins la medicina catalana. Doctors com en Tuneu en traumatologia, Corrons en cardiologia, etc. formaven part d'una quantitat de reconeguts especialistes que portaven gent de tot arreu, sembla que avui dia això s'ha perdut, que li sembla?
- Més que perdre's jo crec que al canviar les regles de joc a la concertació pública això ha fet que els fluxos de sanitat pública siguin diferents.Com que anem amb sistemes de finançament per comarques és un fet que no ha facilitat que s'anés donant aquesta referència, inclosa la pública. Abans la persona que era d' Olesa, de Martorell o de Terrassa que venia amb més facilitat, ara es més difícil perquè pedria finançament. Això no vol dir que haguem perdut nivell, simplement ha variat els fluxos de malalts. Tanmateix s'està treballant amb temes traumatològics, psiquiàtrics, etc., amb col·laboració amb altres comarques, això s'està fent actualment. Evidentment s'ha perdut una mica el concepte de lideratge, però el problema està en que no ens ha ajudat el sistema públic, però dins el pla estratègic d'Althaia es contempla mantenir el lideratge com a punt de referència per a la Catalunya Central, amb aquestes noves maneres i sistema econòmic al que ens haurem d'adaptar.

- Si em permet canviarem de terç. La pregunta em té preocupat de fa temps. Per què a tots els llicenciats en medicina i cirurgia se'ls anomena doctors quan molts no estan doctorats i si hi ha doctors en altres matèries que no se'ls reconeix, al menys en el nom, aquesta titulació?. No creu que en medicina es "doctoreja" amb molta facilitat?
- Bé, jo crec que això és una qüestió cultural. Per exemple a Mèxic s'anomena "licenciados" a gent que no té cap llicenciatura. De totes maneres està admesa aquesta terminologia als llicenciats en medicina per la mateixa  "Real Academia de la Lengua Española", però més que res per una qüestió tradicional. Nosaltres mateixos quan parlem d'una persona doctorada especifiquem que és un doctor en medicina. Aquesta preposició significa la titularitat del càrrec. Abans parlàvem del perquè ser metge i la identificació amb el mite, aquella persona que admiraves, era molt digne compartir amistat amb un metge i quan anava a casa d' algú, apart de significar que hi havia algun problema de salut, dignificava amb la seva presència. No obstant el respecte i la consideració ens l'hem d'anar guanyant amb el dia a dia.

- Les infermeres compleixen un paper molt digne i necessari, però diuen que assoliran més responsabilitats per alleugerar la feina del metge, creu que estan preparades?
- Bé, en principi no crec que es faci així, però del que sí estic convençut és que la infermera està infrautilitzada dins el sistema sanitari. Té un lloc potent i capaç de portar amb guies protocol·litzades i tractaments crònics moltes possibilitats de fer coses treballant en equip. No s'han de limitar a pesar, els nens i altres coses, estan preparades per a més. Nosaltres mateixos tenim infermeres i infermers que tot sols porten tres-cents malalts, naturalment amb el suport mèdic. És com si tornéssim a parlar del psicòleg i el psiquiatra, dins d'un equip cadascú té la seva funció i concretament les infermeres estan molt més preparades per fer més coses de les que fan.

- Està la medicina massa mercantilitzada?. A qualsevol col·lectiu hi ha una tarifació oficial dins la que es poden moure, però això en medicina no hi és.
- Estem dins les regles del mercat. Si una persona o un equip posa un preu  per sobre del normal, o es manté en aquell preu o no hi va ningú.

- Però vostè no creu que s'haurien de regular?
- De fet hi ha unes tarifes marcades pel Col·legi, però no poden imposar-se. De totes maneres el mercat ho acaba regulant. Si algú es passa de "frenada" i les seves tarifes són exagerades, acabarà estant sol.

El Dr. Bonet al seu despatx del CSAM. Foto: Aida Pla Genobart

- Per cert, com veu que des de l'Ajuntament es regulin algunes actuacions mèdiques si el regidor, malgrat ser metge, es d'un partit determinat?
- Amb el metge que vostè fa referència, li haig de dir que compartim projecte, i malgrat que les sigles no són les mateixes, política ho és tot. De totes maneres si més enllà de temes partidistes està en un projecte de ciutat i territori, es mereixen estar a l'Ajuntament o on s'escaigui.

- Salut d'acord, però Governació?
- Allà hi és Althaia, hi ha el patronat de la FSSM i no oblidem que moltes de les institucions l'Alcalde n'és el president, i al darrera hi ha un metge com és el doctor del que parlem. Això té el perill de que algunes persones pensin en la sanitat des del seu punt de vista, no pas del que toca, però quan hi ha persones sensates al davant...amb el anys veurem que de cara a la fusió, hi ha hagut persones molt bones per assolir aquesta finalitat.

- Per altra banda, no creu que el corporativisme és massa evident dins la classe mèdica?
- Menys del que sembla. A veure, a vegades es confon l'error amb la negligència. Una cosa es equivocar-se, els errors humans són això, i l'altre és fer una cosa malament sabent que s'està fent malament. Crec que dintre els Col·legis de Metges hi ha prou mecanismes per regular aquests aspectes, i cregui'm que és fan servir, a més a les memòries surten. Simplement per la il·lusió que ens fa ser metges sabem que està força regulat. Una altra cosa és la judicialització que pot tenir el fet d'haver tingut un error, però la sensació que pot donar d'encobriment és errònia. Quan llegim al diari que la Seguretat Social ha tingut d'indemnitzar amb uns diners a alguna persona denunciant, hem de pensar que com a pèrits, tant hi ha anat metges declarant a favor com n'hi ha ant a declarar en contra. Els,peritatges hi son per a les dues bandes.

- Com a percepció personal, i parlant de l'antiga Junta de la Delegació del Col·legi de Metges, em donava la sensació que des del més alt de la Junta hi havia certes preferències personals, amigables o, simplement, ocasionals, per alguns metges mentre que a altres se'ls donava de banda. Ho creu així?
- Personalment desconec aquestes actuacions, però segurament era degut a activitats del metge en qüestió. Nosaltres ens hem trobat amb la defunció del Dr. Selga, i del Dr. Dídac Ribas, prou conegut com a catedràtic de la Facultat a Barcelona i ambdós, com no podria ser d'altra, manera, s'han tractat dins de la dignitat que tot professional es mereix. Nosaltres, no obstant, aquesta setmana passada hem celebrat una missa per a tots els col·legiats i familiars propers difunts durant l'any 2010. No hi ha cap preferència.

Text: Joan Soler i Golobart
Fotos: Aida Pla i Genobart