La Isabel a la Fira de l'Aixada

La plaça Major vista des d'una balconera. Foto: Isabel Palà

Es gaudeix dels espectacles i de les parades, i es convida als amics que són de fora a venir a fer un volt pels carrers del barri vell. És un cap de setmana per presumir de Manresa!

Surto cap al migdia de casa i aprofito per immortalitzar la fira. Hi ha tants instants per captar que a mitja tarda ja he esgotat la bateria. Passejo per entre les parades, controlant el meu instint consumista davant de tants productes originals, la majoria artesanals (sí, i un xic cars!). " Ei, que em fas una fotografia? " em criden des d'una parada. Un noi "medieval" que ven cervesa artesana m'anima a que l'immortalitzi. Ho faig i, de passada, li compro un parell de cerveses. Per després de sopar, penso.

El noi mediavel que venia cerveses. Foto: Isabel Palà

Els més menuts tenen, a la fira, activitats per no avorrir-se i per fer un viatge en el temps a la Manresa del segle XIV. Als tallers els ensenyen a tirar amb arc i a convertir-se en cavallers d'aquells que no en queden! (de debò, no en queden!), amb armadura i tot! La veritat és que fan una mica d'enveja... qui fos petit! Tot i que l'esperit hi és, no m'imagino passejant damunt d'un d'aquests ponis.

Els més menuts van poder fer de cavallers per un dia. Foto: Isabel Palà

Aprofitem per dinar en una de les parades de la fira: botifarra amb ceba. Boníssima! Conversem i riem en un marc únic. Des d'on estem assentades la visió de la Seu és espectacular! Ens deixem un respir i potser dos i després de dinar... a voltar de nou, fins que les cames aguantin. La fira no s'atura i nosaltres no tenim ganes de que se'ns escapi cap moment (d'aquests que no tornen, vaja... com tots els moments!). Passegem pel carrer Sant Miquel, per la Plaça Major i per la Baixada de la Seu i, fins i tot, no ens espanta el vent de la Milcentenari, a on hi ha l'exposició de falcons i àligues. A mitja tarda, parada obligada a berenar. Ens assentem en un pilot de palla i ens mengem una crepe de xocolata que ens renova les forces per a fer un últim volt.

Parem a menjar botifarra amb ceba. Foto: Isabel Palà

Vista de la Seu des d'on dinem. Foto: Isabel Palà

Amb l'espectacle dels Morebians de fons aprofitem per fer les compres d'última hora: espetec, pa de l'aixada i formatge... tot un kit de supervivència.

La Isabel i la Marta a la Fira de l'Aixada.

Un cop a casa, ens escarxofem al sofà i ens posem una pel·lícula. L'aixada encara viu de fons, però nosaltres no la veiem, només en sentim la remor.

Això sí, tenim la nevera plena i, per tant, el regust a Aixada se'ns allargarà uns quants dies més. I aquesta sensació ens resulta agradable, i ens serveix per posar el punt i final al diumenge.