Es potencia la representació del «Misteri de la Llum» per les festes i la Fira de l'Aixada

per Redacció , 15 de febrer de 2011 a les 15:07 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de febrer de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Per segon any consecutiu i en el marc de les festes de la Llum i la Fira de l'Aixada, l'església del Carme acollirà la representació del Misteri de la Llum, una peça teatral de caire litúrgic a semblança medieval. La representació incorpora enguany diverses novetats, entre les quals destaquen les musicals, amb l'objectiu de perfeccionar-la i fer-la créixer.


La primera representació del Misteri de la Llum tindrà lloc aquest diumenge 20 de febrer a les 7 de la tarda en el marc de les festes de la Llum. Igual que l'any passat, la representació finalitzarà amb una processó d'espelmes, que donarà inici a l'acte tradicional de l'arribada de la Llum i l'Aigua. També es podrà veure durant la Fira de l'Aixada, els dies 26 i 27 de febrer a les 8 del vespre.

El missatge principal del Misteri fa referència a la concòrdia i a la capacitat de resoldre un conflicte presentades com un autèntic miracle. És un elogi a la capacitat dels manresans d'aquella època per construir el seu futur amb uns bons fonaments.

Hi estan representades totes les entitats i grups actuants en la Fira de l'Aixada, que també participen de manera directa en la seva organització. En aquest sentit, destaca la capacitat aglutinadora de la iniciativa amb la participació de tots aquests grups.

Aquesta obra de teatre litúrgic vol ser l'inici d'una autèntica tradició carregada de manresanisme i de sentiment de pertinença al territori.

Novetats 2011
La representació presenta tres novetats destacades:

  • Es potencia l'àmbit musical, que incorpora noves peces fruit de la col·laboració dels músics Manel Camp i Jordi Badia. En concret, Camp i Badia han versionat els tradicionals Goigs de la Llum i han creat la cançó Mon orgull em porta complaença. A més, s'hi incorpora El Ball de l'Àliga de Manresa, amb música de Carles Cases, que s'ha adaptat perquè es pugui fer a l'interior de l'església.
  • S'inicia un projecte per decorar l'església, amb la incorporació d'estendards que han patrocinat diferents col·legis professionals i entitats afins a la festa. Aquest és el primer pas de tot un projecte complert d'adequació i decoració del temple. Els patrocinadors són els col·legis professionals dels Enginyers Tècnics, Advocats, Aparelladors i Arquitectes Tècnics, Arquitectes, Metges i Enginyers industrials; Tertúlies a la Cuina i Casal Cultural Dansaires Manresans.
  • L'espectacle de cloenda en les representacions que s'emmarquen en la Fira de l'Aixada. Per tal de donar una dimensió més festiva, la representació acabarà a l'exterior del temple, amb la participació activa de tots els grups i entitats participants a la Fira de l'Aixada.

El Misteri de la Llum, peça de teatre litúrgic a semblança medieval, en tres actes
El Misteri de la Llum és una proposta originada al Casal Cultural de Dansaires Manresans, escrita per Antoni Fornells i Canal, que es va estrenar l'any passat.

Es tracta d'una peça de teatre de nova creació que pretén apropar-se al llenguatge i a la posada en escena d'una drama litúrgic medieval. Aquest tipus de drames van aparèixer a tot Europa a partir del segle X, i van viure els seus millors moments creatius entre els segles XI i XIII. Eren peces teatrals nascudes com a prolongació del culte litúrgic i que posteriorment van donar origen al teatre medieval.

Aquesta proposta en concret està estructurada en base a la tradició popular de La misteriosa Llum, i té com a fil conductor els Goigs de la Llum. L'altre suport argumental està basat en la vinculació d'aquest misteri amb la Santíssima Trinitat.

Al llarg de la representació es portaran a terme un seguit d'accions simbòliques en tres actes. Hi participaran tres actors manresans, que donaran vida a les tres figures trinitàries.

En concret, els tres actes són:
Primer acte: «La desventura de la molt noble i lleial ciutat de Manresa»
Està conduït per la personificació de la Santíssima Trinitat en la figura del Fill, que es farà portaveu del dolor del poble i exhortarà el rei Pere III perquè s'apiadi del dolor dels manresans, tot recordant -li que el seu poder prové de Deu. El Ball de l'Àliga de Manresa simbolitzarà, doncs, la voluntat reial.

Segon acte: «El Misteri de la Trinitat»
Està dirigit per la personificació de l'Esperit Sant. S'hi duu a terme una representació simbòlica del moment en què la Llum entra al temple i es reparteix per la capella de la Santíssima Trinitat i el Sant Salvador (capelles que formaven part del temple gòtic, que lamentablement ja no existeix). L'entrada de la flama significa, d'una banda, la llum i, de l'altra, el símbol de les llengües de foc vinculat a l'Esperit Sant, que parlarà al bisbe per demanar-li que alliberi la força del miracle a partir del diàleg i la pau.

Tercer acte: «Ser, voler i poder»
Està dirigit per la personificació del Pare. Els representants de les entitats participants en la Fira de l'Aixada, que simbolitzen la ciutat de Manresa, comparteixen conjuntament amb el bisbe el penediment inclinant-se a l'altar. Aquest gest ens farà partícips de l'autèntic miracle, el de la concòrdia i el diàleg, tot recordant-nos l'orgull de ser manresans i la nostra capacitat, a partir de la fe, de generar miracles.

Participaran en la representació:

  • Música
    • Camerata Bacasis – Associació Música pel Bages
    • Coral Eswertia i Coral de l'Aixada
    • Grup de Flautes dels Armats
    • Gemma Vilajosana, flauta solista
    • Grup de trompetes del Conservatori Municipal de Música de Manresa
    • Miquel A. Gili, baríton (trobador)
    • Núria Checa, contralt
    • Roger Santacana, percussions
    • Ministrers de l'Aixada
  • Direcció
    • Imma Serra i Joan Bozzo
    • Música de Manel Camp i Jordi Badia
    • Música del Ball de l'Àliga de Manresa, de Carles Cases
  • Actors
    • Lluís Barrera: Fill
    • Mireia Cirera: Esperit Sant
    • Joan Cirera: Pare
    • Albert Romero, Fran Prada i Gerard Robles: Portadors d'estendards
    • Aina Soler, Roc Grandia i Mar Fornells: Nens de l'Aigua
  • I els actors de la Fira de l'Aixada
    • Jordi Gener: rei Pere III
    • Roser Mora: reina Sibila
    • Joan Domènec: bisbe Sacosta
    • Oriol Marquínez: Guillem Catà
    • Joan Jordana: Conseller en Cap
    • Guàrdia de la ciutat
    • Representants de les entitats i grups participants a la Fira de l'Aixada
  • Regidors d'escena: Casal Cultural Dansaires Manresans
  • Direcció exterior dies 26 i 27: Javier Soler
  • Direcció d'actors: Tàtels Pérez
  • Text i direcció artística: Toni Fornells

La Misteriosa Llum
Recordem que, segons la tradició, el final del conflicte que va viure Manresa al segle XIV per la manca d'aigua va ser degut al miracle de la Misteriosa Llum: una llum resplendent va arribar, provinent de la muntanya de Montserrat, fins a l'església del Carme, on va entrar per una finestra de la façana principal, al mateix temps que les campanes van començar a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l'absis central dividint-se en tres rajos de llum que es van repartir entre l'absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que va sortir de l'església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.

L'explicació d'aquest fet és ben clara: davant del conflicte entre la ciutat de Manresa i el bisbe de Vic, Déu es va posar al de costat de la ciutat de Manresa. Per això, un cop el bisbe va conèixer l'existència d'aquest miracle, es va penedir de la seva actitud i va voler rectificar-la, però no va ser-hi a temps perquè es va morir ben aviat, el dia 5 d'abril de 1345. Per aquesta raó, també, el nou bisbe Miquel de Ricomà, que va prendre possessió del bisbat el 12 de maig del mateix 1345, es va afanyar a aixecar l'entredit i a solucionar el conflicte.

La finalització definitiva d'aquest conflicte va arribar amb la redacció, aprovació i signatura dels capítols i condicions de la concòrdia entre el bisbe i la ciutat, signatura que va tenir lloc el dia 19 de novembre de 1345 a Vic.

 

Participació