La Isabel, a la Fira Mediterrània

La Fira Mediterrània és un goig per l'oïda. Foto: Isabel Palà

I, si no ens movem, les hores ens passen lentes i la ment se'ns adorm. I, perquè dic tot això? Doncs, perquè precisament  el moviment ha estat l'eix vertebrador de la 13a edició de la nostra Fira Mediterrània. Una trobada de músiques del món i danses d'arreu i un veritable caramel per als programadors (de fet, més de 1.100 professionals van deixar-se caure per la capital del Bages).

Hi ha marionetes que semblen vives per elles mateixes. Foto: Isabel Palà

La fira ha crescut i per als que ens agrada la cultura és una oportunitat d'or per gaudir, a casa, de tot allò que, en altres circumstàncies, hauríem d'anar a buscar fora.

Que seria d'una Fira sense atracccions? Foto: Isabel Palà

Divendres al vespre vaig gaudir d'allò més amb els Tururut Bonaigua i el seu Ball de pagès. A base d'instruments tradicionals, i d'altres de més moderns, el grup va aconseguir que la majoria dels presents es sumessin a la rotllana i s'animessin a seguir les coreografies. Aptes per a tots els nivells de coordinació. Vaig encadenar l'espectacle amb els ritmes dels holandesos Amsterdam Klezmer Band. " Han estat genial ", em deia un amic, amb el cd del grup als dits. Bon símptoma, no?

Els panxuts arrossegant caixes amunt i avall. Foto: Isabel Palà

Els espectacles a porta tancada, i tiquet en mà, criden però, la màgia d'una fira com aquesta es troba en l'ambient del carrer. La possibilitat de passejar, trobar-te amb gent que fa temps que no veus i gaudir dels espectacles que veus ara aquí ara allà: el clown Leandre, els panxuts o, un senzill, però efectiu, espectacle de titelles per als més menuts. Dissabte al matí, per exemple, soc testimoni d'un enlairament de globus amb missatges, a la plaça de Crist Rei. Els més menuts s'ho miren embadalits mentre tots els seus somnis s'enlairen fins que es converteixen en minúsculs punts de color. És fantàstic. Vaig somriure sola unes quantes vegades, i això és un bon baròmetre.

Sant Domènec va acollir la cargolada. Foto: Isabel Palà

Les paradetes, instal·lades al primer tram del passeig, també animen la fira. Igual que la zona gastronòmica a on es podia fer un mos i, algun tast interessant, com el de vi dolç i xocolata o cargols en llauna. Enguany, a més, la Mediterrània ha coincidit amb la fira somiatruites a la plaça Valldaura, una trobada de joves creadors molt interessant!

Algú es pot resistir a la passejada sense fer un mos? Foto: Isabel Palà

Diumenge al matí vaig aprofitar per anar a comprar una bossa de te en una de les parades instal·lades a la plaça Sant Domènec, i entre la gent vaig sentir a una mare que li deia al seu fill: "t'agrada aquest poble a on hem vingut a passejar?" La resposta del nen va ser que "NO!". (vaig deduir que la mare no era manresana, ni surienca, ni de Torelló, per entendre'ns). Em va fer gràcia la sinceritat del petit, tot i que, vaig pensar que canviaria d'opinió... potser perquè sempre pensem en que les coses seran com ens agradaria que fossin. I, a vegades, tenim raó. No sempre podem equivocar-nos. I potser, també, perquè m'estimo Manresa i me la miro amb molt bons ulls. Hauríem d'aconseguir transmetre aquesta creença en la nostra ciutat als que venen de fora.

La Mediterrània Mob va aplegar moltíssima gent a mirar. Foto: Isabel Palà

L'espectacle final de la Fira no em va convèncer. Però, per això estarà la fira del proper any, per millorar-lo. Ja tinc ganes de tornar a tenir-la aquí.