Valentí Junyent: «El meu estil no és tant parlar de passat com fer-ho del futur»

- Hi ha gent que pretén criticar-te dient que ets un bon gestor però que et falta discurs polític. Hi estàs d'acord? En cas d'estar-hi, és important per optar a una plaça local?
- Jo crec que com amb totes les coses hi ha dues lectures arran d'aquesta situació. Crec sincerament que fa falta aire fresc a la política i aquest aire fresc l'ha de portar gent que no tingui un passat polític determinat sinó que tingui una trajectòria vital en una determinada especialitat i que entri a la política a refrescar el dia a dia, però també aquesta sensació que hi ha per part de la ciutadania d'un cert cansament de les formes tradicionals de fer política. La qual cosa no vol dir que només ho puguem fer els nouvinguts com seria el cas d'en Pere Culell o jo, malgrat ell ja estava en llistes a l'anterior convocatòria, sinó que ho pot fer qualsevol altra gent, però crec que el ciutadà demana una altra aposta de fer política i per tant els que venim frescos i d'un altre àmbit la podem donar.

I per una altra part, l'experiència que pugui tenir com a gestor esportiu, però en diferents àmbits, bàsquet femení, bàsquet masculí, hoquei patins, arbitratge, etc, crec que els bons gestors s'han d'adaptar a gestionar allò que se'ls encarrega i per tant no és tan important què gestiones i quin bagatge portes, sinó que no ho concebo d'una altra manera que no sigui en base a fer les coses amb transparència, amb rigor, escoltant a la gent i amb capacitat de prendre decisions. I de liderar projectes, però no necessàriament has de conèixer allò que vas a gestionar. És cert, no tinc experiència en l'àmbit polític. Els que diuen això, malgrat ho diguin per estratègia electoral, tenen raó, no podem pas dir el contrari.

- Anant al teu gairebé present professional, té similituds la feina a la direcció d'arbitratge amb el tema polític, amb una alcaldia?
- Crec que hi ha dues coses molt reals. Una, que és un càrrec amb molta pressió i t'acostumes a que la gent vulgui les coses d'una determinada manera i és impossible fer-les a gust de tothom. Amb això és evident que agafes un bagatge d'anar amb les teves propostes sabent que no són acceptades al cent per cent, i en aquest sentit sí que m'ha donat maduresa política, o més ben dit maduresa per poder afrontar el món de la política. És un càrrec que també tenia un component polític.

I la segona qüestió és que he hagut de fer moltes negociacions en aquest període, afortunadament es van tancar amb la signatura del conveni dilluns passat -30 d'agost- amb els àrbitres pels propers quatre anys, i aquest, que és el primer pas cap al professionalisme de l'arbitratge amb un aspecte pioner en l'esport català i espanyol. O sigui, que t'acostumes a negociacions, que ja n'havia fet durant altres fases de la meva vida, però aquesta ha estat especialment representativa, tenint en compte que faig el traspàs de poders dimecres, amb la qual cosa no només estic orgullós d'haver-ho tancat, sinó que he aprés molt. Que a la vida no en sabem mai prou. Tot això és amplament aprofitable per la política.

- No, es clar que no. La gent veurà en el meu estil de plantejar-me la campanya que no és tant parlar de passat com fer-ho del futur. És evident que s'han fet coses bé. Hem tingut una època bona, de bonança econòmica, per tant això ha afavorit fer més coses, i n'hi ha multitud, però si n'hagués de destacar alguna et diria Manresana d'Equipaments Escènics. Crec que no només pel Kursaal com a element més significatiu, sinó pel tipus de model de gestió. És un estil de fer les coses que tant de bo l'haguessin empleat en altres temes, però si he de triar una acció des del punt de vista positiu, em quedo amb Manresana d'Equipaments Escènics.

- I el pitjor? Què seria el pitjor?

- Jo diria que amb setze anys, perquè jo ja compto l'any que falta fins a les eleccions de maig, d'un mateix model, el tripartit, segurament és un cicle molt llarg encara que l'hagin protagonitzat diferents persones, i com a tal cicle està necessitat de regeneració i de canvi. Per tant, possiblement això seria el pitjor. La gent està cansada del mateix tipus de fer política. Aquesta és una qüestió, en un moment que, sense voler ara treure ara conflictes, amb el personal de l'ajuntament i l'impossibilitat de fer obres que ja ha manifestat l'alcalde pel 2011, sense voler entrar en cap punt contret d'aquests, en general tens la sensació que el cicle –en l'esport en parlem molt de cicles- està esgotat. De tota manera són els ciutadans els que han de veure si ho és o no i nosaltres farem el possible per engrescar-los perquè pensin que el seu cicle com a tripartit està esgotat.

- Abans deies que la campanya estarà més encarada a explicar el futur que no pas a entretenir-se en el passat...

- També per estil personal. Tampoc penso que condueixi a res. El ciutadà està cansat que sempre uns diguin dels altres. Nosaltres hem de construir i cadascú ha de fer les seves propostes i en base a les propostes i a les persones que les fan i al model de gestió que vulguem impulsar a l'ajuntament, que la gent triï lliurement i digui "aquest m'atrau per això o m'atrau per allò" o "aquests em mereixen confiança". Però no pas perquè es digui "en aquest part no s'hi pot accedir en cadira de rodes o en cotxet", no, s'han de fer propostes generals.

- Lligant amb això deia, cap a on hauria de tirar Manresa?

- El primer que ha de fer el nou equip que surti de les eleccions del maig de 2011 és recuperar l'autoestima dels manresans. Això no ho pot fer un equip de govern només, ni un projecte polític. Ha de ser un canvi de tendència i aquest canvi de tendència l'hem de fer amb la complicitat i el compromís del major nombre possible de manresans. Hem de recuperar l'autoestima. Tothom estem satisfets de dir que vivim a Manresa. Encara que treballem a Barcelona o allà on treballem, o fins i tot en alguns casos de gent que viu fora entre setmana i ve el cap de setmana, tothom diu amb satisfacció que és de Manresa. Però hem de recuperar l'orgull de ser manresà, i aquest orgull de ser manresà en base a coses que ens facin diferenciar i sentir-nos, com et deia abans, satisfets de dir, per exemple, que tenim un teatre com el Kursaal.

I segon, sobre el tipus de ciutat a la que hem de tendir en l'aspecte econòmic, és el d'un model on necessitem tot tipus de sector econòmic. És a dir, en base a la diversificació, si féssim la divisió tradicional, entre sector primari, secundari i terciari, necessitem de tot en aquests tipus de sectors. I si en el sector terciari necessitem molt la petita i mitjana empresa autòctona, també necessitem alguna empresa autòctona que tingui una dimensió important. Per exemple, si jo porto un rellotge Tous i n'estic orgullós perquè quan vaig per Espanya dic "aquest rellotge és fet a la meva ciutat", en base a això també hem de diversificar també en la mida de l'empresa. És tan important que cuidem els pagesos de la zona de regadiu i el Poal i Viladordis, per dir-te a gent que es dedica a l'activitat primària i els necessitem. Continuen sent pagesos i ramaders i satisfets de la seva feina, i cal ajudar-los. Com convé que els serveis que és, com a bona lògica en una ciutat com la nostra de serveis, un sector important pugui créixer i el sector secundari que ha estat tradicional a Manresa amb la indústria, que ara no pot ser la que havia sigut a finals del segle XX, però bé que n'hi haurà que puguem cuidar i potenciar. Per tant, és una suma dels diversos sectors sense descuidar-ne cap ni prescindir-ne de cap. Si de cas hem de potenciar-los.

- És important acceptar que si una majoria dels ciutadans recolza una opció, una llista, un equip, aquest hauria de ser l'encarregat de governar amb les coalicions fixes o no fixes que es puguin establir. Ara és molt d'hora per parlar del dia després. Nosaltres hem d'anar a treure el millor resultat possible i, sense tancar cap porta, no dir res sobre amb qui, però no pas per cap tipus d'estratègia, sinó perquè ara cal donar a conèixer les propostes de cadascú, veure com són acceptades pels ciutadans, en el cas meu escoltar molt a la gent i amb posterioritat ja es veurà. El dia després serà el dia després. Ara sí que és veritat que hi ha coses que ens condicionaran. Les eleccions al Parlament poden marcar un punt de partida important i després, amb el transcurs de la campanya hi haurà afinitats de programa, afinitats personals i tot tipus de situacions que poden propiciar pensar amb qui seria més lògic que ens haguéssim de sumar si no hi ha una majoria absoluta. Però crec que la llista més votada és la que hauria de governar.

- Arriben les autonòmiques. Hi ha tot el tema independentista que segurament serà troncal. Aquesta ambigüitat que CiU té amb el tema independentista a nivell nacional creus que com més ens apropem a les autonòmiques i el discurs es radicalitzi, CiU corre el risc de perdre amplada d'electors?

- A mi m'agradaria dir una cosa en relació a això. Jo crec que Convergència i Unió és l'opció més factible per tirar endavant el país. Aquesta és una creença que no dic ara perquè estigui encapçalant la llista a les municipals de Manresa, sinó per concepte. Això per un cantó. Quant al discurs per guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya i en quina mesura l'independentisme pot passar a ser un tema estrella dependrà de l'estratègia electoral d'uns i altres. Si et refereixes a la meva posició en relació a això, jo vaig anar a la manifestació del 10 de juliol i vaig estar molt còmode amb el lema, no amb el que es va posar després, sinó amb el lema "Som una nació. Tenim el dret a decidir". Aquest seria el concepte i aquesta seria la meva posició personal. Ara bé, en política saps tu més bé que jo de les evolucions dels períodes electorals. I jo en tant que home que penso votar en Artur Mas, crec que és ell i el partit qui ha de marcar la línia global de CiU sobre el país. Jo et podria dir "el 10 de juliol estava amagat perquè estava incòmode", però no era aquest el cas. Això per un cantó, i per l'altra, és evident que nosaltres com a partit a Manresa hem de reforçar les posicions que Barcelona marqui de cara a les eleccions i a mi tot l'altre... A mi em preocupa més com rehabilitat o donar vida al barri vell o com fer que Manresa no perdi pes econòmic a Catalunya. L'altre tema em preocupa, i ja et dic quina és la meva posició personal, però no entraré a valorar què és més convenient per guanyar o per tenir majoria, perquè la veritat és que no ho sé.

- Creus que tindran molt pes els possibles pactes que hi hagi per formar govern a la Generalitat de cara al futur govern municipal?

- La proximitat d'unes eleccions i les altres segur que crearà una inèrcia i ens marcarà un camí que, com a mínim, serà una referència a tenir present. És evident que això serà així. Però per altra banda, sí que va ser el primer tripartit aquí a Manresa, podem ser la primera opció de no sé què el 2011 quant a plantejament polític de futur, però a mi ara mateix no em fa perdre gens el temps pensant en el dia després perquè realment en el que has de lluitar és en fer un bon equip, en fer un programa atractiu pel ciutadà i en mostrar que som capaços de gestionar d'una altra manera sense voler criticar a ningú més del que és estrictament evident. Allò que no hagi sortit bé. Però la nostra és una proposta innovadora i basada en un bon programa, un bon equip i un nou model de gestionar la ciutat que engresqui.

- L'única cosa que et puc dir que tenim definida i tancada és qui és el número ú, qui és el candidat i qui és el cap de llista i qui és el número dos, que és l'Alexis Serra, i dient-te això crec que dono resposta a aquesta pregunta i a més clarifiquem que el que volem escenificar com a partit, i jo com a candidat és que hi ha una continuïtat en el treball. En el sentit que la persona que ha fet una feina, d'oposició en aquest cas, els últims tres anys, serà el número dos. Per tant, sense tenir els altres llocs definits, queda clar el paper que jugarà.

- Per acabar. Et planteges la possibilitat de passar quatre anys a l'oposició?

- Quan he fet el pas professional i personal que he fet, i venint del món de l'esport, permet-me que faci un símil que ja me l'heu sentit en algun cas, quan he anat a jugar un partit sabia que hi havia tres possibilitats que eren guanyar, empatar o perdre. En bàsquet ara només es pot guanyar o perdre. Quan comences una aventura d'aquestes característiques has d'estar obert. Per mi és un nou cicle a la meva vida, arriba en un moment de maduresa personal, amb 50 anys acabats de fer, i amb el risc i la responsabilitat, i la satisfacció que suposa encapçalar la llista de Convergència. Cosa que m'ho demanes fa un any, t'hagués dit que no la contemplava dintre dels meus plans més immediats de vida. Ha arribat, i a part d'agrair al partit la proposta que m'ha fet, jo està clar que em proposo que pot haver-hi aquest escenari. Tant el de la victòria que és el què desitgem i treballarem per assolir, com el de no assolir la majoria necessària per governar. Però ara mateix em resisteixo a pensar-hi. Però sí. Contemplo com a bon esportista qualsevol possibilitat abans de començar un partit.