06
d'agost
del
2010
L'equip d'arqueòlegs al jaciment de Toixoneres a les Coves del Toll de Moià. ACN
Com els neandertals de l'època, un grup de 25 arqueòlegs ha fet la maleta i s'ha instal·lat a les Coves del Toll de Moià. Des d'aquesta setmana i fins el proper dia 20, aquests arqueòlegs, de nacionalitats ben diferents, aixoplugats per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), han entrat a les coves carregats amb les seves eines per descobrir què s'amaga entre les pedres. El director de l'excavació, Jordi Rosell, ha explicat com la descoberta estrella d'enguany és un fogar situat a l'entrada de la cova de les Teixoneres. "Al voltant del foc s'hi fa tot", explica Rosell, "si estudiem detalladament aquest entorn, podrem determinar com s'organitzaven els neandertals".
L'únic fogar que s'ha trobat al jaciment arqueològic de les Coves del Toll de Moià indica, segons els seu director, que la cova de Teixoneres era 'un aixopluc' per als neandertals que "venien i anaven" d'arreu del territori. "Això contrasta amb els grans jaciments i els grans campaments de l'època on hi havia uns 25 o 30 fogars", afegeix. "La presència del foc és bàsica per entendre qualsevol jaciment" perquè al voltant del foc "s'hi tallen eines, s'hi cuina, s'hi expliquen històries,... és una mica com la televisió de l'època", explica l'arqueòleg.
Estudiar tots aquests elements que es troben al voltant d'aquest fogar ajudarà als professionals del terreny a determinar com s'organitzaven els neandertals i quines eren les seves activitats. A més, a través de l'estudi dels carbons es podrà recrear l'ambient vegetal de l'entorn més immediat.
A les Coves del Toll, els arqueòlegs estan localitzant petits grups de neandertals que "estaven de pas" pel moianès. Al grup d'arqueòlegs se'ls fa difícil determinar "cap a on anaven o d'on venien" però poden saber alguns punts dels seus trajectes gràcies a les eines que portaven. Rosell explica com s'han trobat eines que provenen dels Pirineus o de Tarragona i per tant, "ens podem fer una idea que els moviments d'aquests grups eren molt més amplis del que es pensava fins ara".
Els altres jaciments que es troben a Catalunya podran arribar a determinar si hi ha coincidències amb els materials que utilitzaven aquests grups de neandertals i, així, poder establir coincidències.
L'ós de les cavernes, el rei de Moià
Linx, gats salvatges i llops convivien, fa gairebé 50.000 anys, amb óssos de la caverna i hienes en un moianès boscós i amb una vegetació frondosa; tot plegat feia de l'ecosistema de Moià un espai molt divers i variat. Segons Rosell, així és com ens hem d'imaginar el moianès de l'època. Les Coves del Toll però, són conegudes per la presència de grans carnívors. "L'ós de les cavernes és el rei de Moià" i "la reina seria la hiena", apunta Rosell. Precisament a Moià s'ha recuperat una de les col·leccions més importants de l'ós de la caverna de la península.
"Compartint l'espai" a les Coves del Toll
"Compartint l'espai" és el nom que dóna títol a aquest projecte que ja té una trajectòria continuada des de l'any 2003. Un equip de l'IPHES integrat per Jordi Rosell, Antonio Rodríguez, Ruth Blasco i Juan Morales, s'encarreguen de codirigir tot l'equip que hi treballa. Durant aquests 20 dies d'estada, l'ajuntament es fa càrrec de les seves despeses i ha habilitat una masia per als professionals on també tenen un laboratori improvisat. Arqueòlegs com Eudald Carbonell i David Serrat van idear aquest projecte quan es trobava en una fase inicial i ara en són els coordinadors generals.