Dues hores en el Casal de les Escodines

Aquest dissabte al matí, de 10 a 2, s'ha portat a terme una visita ciutadana al renovat Casal de les Escodines, que ha comptat amb la participació d'unes 270 persones. La majoria dels participants a la visita han mostrat la seva sorpresa per les dimensions del Casal i per la diversitat d'activitats que s'hi fan i els serveis que s'hi presten. S'han realitzat 14 visites de grups d'entre 15 i 20 persones cada un. La llargada del recorregut i les presentacions de cada una de les entitats han ocasionat que se superés el rècord de duració de les visites ciutadanes: més de dues hores cada una de les visites.

Els visitants han recollit explicacions de les entitats que s'allotgen al Casal i que són de temàtiques tan diverses com la fotografia, els tallers de la gent gran, el ciclisme, el món coral, l'educació en el lleure de la ludoteca, la biblioteca, l'accés a la informàtica o la cultura andalusa. Entremig de les presentacions de cada una de les entitats del Casal, el visitant també ha conegut els diferents projectes de rehabilitació del Casal i el Pla director que regirà el seu funcionament.

La part del Casal que ha generat més sorpresa han estat els racons dels vestidors de la Casa d'Andalusia, habilitats sota les roques, i els seus itineraris laberíntiques.

Prèviament a les visites, s'han inaugurat els nous accessos del Casal. L'alcalde, Josep Camprubí i el president de l'Associació de Veïns de les Escodines, Josep Trench, han aguantat una cinta catalana i han demanat la col·laboració a un dels visitants per tallar-la.

Recordem que les visites a la Manresa que estem fent es dediquen a equipaments i espais públics que han sofert obres de renovació i modernització. El cas de les Escodines és un equipament de barri que ha estat objecte de diferents actuacions de millora i ampliació entre el 2008 i el 2010. Les actuacions, que representen una inversió global de 1.121.000 euros, han comptat, a banda de les aportacions municipals, amb finançament del pla de Barris de la Generalitat i del Fons estatal d'inversió local.

Els locals visitats han estat els de l'Associació de Veïns, Esport Ciclista Manresà, Foto Art, Coral de les Escodines, Casal d'Avis, Biblioteca, Punt Òmnia i Ludoteca, Casa d'Andalusia.

Projecte constructiu
El Casal de les Escodines ha estat objecte d'un seguit d'actuacions: reconstrucció de la coberta, instal·lació d'un ascensor i construcció d'uns nous accessos des del patí de l'antiga presó i nova façana.

L'objectiu d'aquesta última intervenció ha estat  racionalitzar els accessos per tal de facilitar l'entrada a l'edifici i també la circulació interior. L'actuació ha comportat, al mateix temps, edificar una nova façana i una nova coberta per tal de donar una imatge renovada a l'edifici. La façana original que dóna al pati, però, s'ha conservat com a element visible des del nou vestíbul d'accés que s'està construint. L'actuació ha permès identificar clarament el caràcter públic de l'edifici i, alhora, el seu accés.

Al nou accés s'hi ha fet un vestíbul, que servirà de punt de control. Aquest punt actua també com a distribuïdor de la circulació, ja que és des d'aquesta zona on es pot agafar la nova escala (que connecta l'entrada amb el soterrani i amb totes les plantes de l'edifici) i es pot arribar a l'ascensor. D'altra banda, s'han recuperat unes galeries corregudes que permeten optimitzar les sales del Casal eliminant-hi els recorreguts de pas. Des de les noves galeries interiors, que actuaran de corredors d'accés, es podrà accedir directament a les diferents dependències de l'equipament.

Les actuacions principals d'aquesta darrera intervenció són:

El projecte ha costat 500.445,49 euros, i s'ha finançat a través del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL). 

Aquestes obres s'afegeixen a les que es van portar a terme entre el 2008 i el 2009 (renovació de la coberta i nou ascensor) amb un import de 380.623 euros que van rebre fons del pla de Barris de la Generalitat. Així, es va renovar la part de coberta més malmesa de l'edifici del Casal, concretament la part que es correspon amb l'antic convent dels Caputxins, augmentant-ne la seva alçada interior. Aquesta actuació permetrà disposar de més superfície per ampliar els usos de l'equipament. També es va reforçar l'últim sostre d'aquesta part de l'edifici. D'altra banda, s'ha completat la instal·lació d'un ascensor que connecta les cinc plantes de l'edifici (un soterrani, planta baixa més tres plantes).

El nou repte és l'habilitació de l'espai sotacoberta en nous espais utilitzables per al renovat Casal de les Escodines. Es preveu realitzar aquestes obres enguany amb un pressupost de 240.000 €. El finançament és a part iguals entre Ajuntament i Generalitat, a través del pla de Barris.

Documentació sobre el Casal de les Escodines
El Casal de les Escodines és des de fa més de trenta anys un dels equipaments públics de referència del barri.  Des que a mitjan dels anys 70 és la seu de l'associació de veïns i  d'altres entitats de la ciutat, ha esdevingut un element dinamitzador fonamental de la vida veïnal. Ara, el Casal viu un punt d'inflecció. Per garantir que continuï sent un motor de d'activitat cívica i social, l'equipament ha començat a canviar físicament. I també ho ha de fer el seu model de funcionament per fer-lo encara més útil a la ciutadania.

Les obres de modernització i rehabilitació que s'hi ha fet s'han distribuït en dues fases. En la primera, començada el mes d'agost del 2008, es va renovar i aixecar de nivell la part de coberta més malmesa, la que correspon a l'antic convent dels Caputxins. D'aquesta manera s'ha guanyat superfície per a l'equipament, que en futures intervencions s'arranjarà perquè es pugui utilitzar. També es va reforçar l'últim sostre d'aquesta part de l'edifici i finalment es va instal·lar un ascensor, que connecta les cinc plantes del Casal. Aquestes obres formaven part del Pla de Barris i van ser finançades a parts iguals per la Generalitat i l'Ajuntament.

La modernització del casal va entrar l'agost del 2009 en una segona fase, centrada en la millora dels accessos, tant els exteriors com els interiors. Per aconseguir-ho s'ha construït una façana nova davant de la façana que dóna al pati. L'espai que queda entre totes dues passa acull el vestíbul de la nova entrada del Casal. Aquest vestíbul fa tant la funció de punt de control com de distribuïdor de la circulació, ja que permet l'accés a l'ascensor i a la nova escala que s'hi ha aixecat. D'altra banda, s'han construït (i en alguns casos reconstruït) unes galeries interiors que actuen de corredors d'accés i faciliten l'entrada a les diverses dependències del Casal. D'aquesta manera, s'ha aconseguit aprofitar del tot totes les sales, ja que s'han eliminat  recorreguts de pas.

Amb aquestes obres, dutes a terme per l'Ajuntament de Manresa amb l'aportació de finançament estatal i de la Generalitat, el Casal ja està a punt per començar una nova etapa, en què refermarà el seu paper protagonista al barri.  Com ha fet sempre.

En efecte, el Casal de les Escodines està ubicat en un conjunt d'edificis que tenen molta història. El més antic té els seus orígens en el convent dels Caputxins que es va fundar a finals de 1583 en uns terrenys cedits pel Consell Municipal. La tria de l'indret no va ser gratuïta: hi passava al camí ral de Barcelona i al seu costat hi havia l'església de Sant Bartomeu, de la qual ja es té constància el segle XIII. De fet l'església va donar nom al petit nucli de població que hi havia al seu voltant: el raval de Sant Bartomeu.

El convent es va aixecar d'acord amb l'austeritat que regia l'orde dels Caputxins: estava construït molt toscament, era de poca altura i tenia una coberta de fusta i teules. A l'interior hi havia corredors i cel·les estrets que donaven a Montserrat. En van ser els arquitectes fra Joan d'Alarcon i fra Gaspar Turull de Mallorca.

Com hem dit, la instal·lació dels Caputxins a Manresa va comptar amb el suport del Consell de Municipal, i també de persones notables de la ciutat com el noble Pere Peguera i el reverend pare Vinyas. Aquest ajut també és el que va permetre que el 1608, 25 anys després de la seva inauguració,  el convent ja s'eixamplés: es van construir noves cel·les i es va ampliar l'espai d'horta.

L'antiga església de Sant Bartomeu, que s'havia incorporat al nou convent, es va substituir per una de nova l'any 1678. Va perdurar fins a començament de la Guerra Civil, en què va ser enderrocada i va passar a engrossir la llarga llista de destrucció del nostre patrimoni arquitectònic que va caracteritzar aquell conflicte.

El convent va ser portat pels Caputxins fins que el 1835 van haver d'abandonar la ciutat arran de l'anomenada desamortització de Mendizábal. Aleshores l'edifici va començar una etapa en què va tenir usos diversos que el van transformar molt. L'Estat el va cedir el 1849 a l'Ajuntament, que el va destinar a caserna, residència per a joves solters i asil de beneficència per a avis pobres. Deu anys més tard, al 1868, les Germanetes del Pobres van fundar en una part de l'antic convent una casa asil per a ancians. S'hi van estar fins que van haver de fugir a causa de la Guerra Civil. Durant aquest conflicte, l'edifici va passar a fer la funció de caserna i alberg de refugiats.

Acabada la guerra, en una part de l'antic convent s'hi va instal·lar la presó del partit judicial de Manresa. Aquesta funció la va mantenir fins al 1990. Aquell any un incendi ocasionat per un pres va afectar bona part de les seves dependències. Aquella part de l'edifici va quedar tan malmesa que ja no es va poder utilitzar més i finalment, al cap de tres anys, es va enderrocar.

De l'antic convent en queden molt poques restes originals , com aquesta finestra de la façana original. En canvi, si que s'han conservat altres edificis que es van aixecar molt més endavant, entre els segles XVII i XIX, i que avui també configuren el Casal de les Escodines. El més antic de tots és una casa del segle XVIII típica dels ravals que creixein fora de ciutat. Consta de planta baixa i un sol pis. Uns cent anys després, cap al 1877, es va construir un edifici al costat mateix del convent que en millorava les condicions de ventilació i salubritat. Té una estructura en planta semblant a un sanatori, ja que disposa d'una gran sala central i una galeria assolellada i ventilada.

Finalment, al 1880 es va beneir l'església que hi ha al costat mateix del pati del casal. Avui encara es pot veure el seu petit campanar.

Com ja hem dit, a partir de mitjan anys 70 aquests edificis es van anar cedint a entitats del barri i de la ciutat. Al principi, però, el procés no va ser fàcil. L'any 1975, l'alcalde franquista Ramon Soldevila va cedir una part de les dependències a la Societat Coral Escodines i a la Colla sardanista Nou Estel amb la condició que no s'hi reunís l'associació de veïns del barri. Aquest veto va ser debades perquè només un any després l'entitat veïnal ja hi tenia la seva seu.  I pocs anys després ja acollia també  entitats tan diverses com Rialles, la Casa d'Andalusia, Patinet, Societat Ocellaire La Primavera, el Club de Handbol Manresa, el Futbol Sala Escodines o l'entitat Auxilia.

Aquest vessant d'hotel d'entitats” l'ha mantingut fins ara, circumstància que ha aportat gran vitalitat al barri. En efecte, el Casal de les Escodines avui continua sent la seu de l'Associació de Veïns, que hi duu a terme una intensa activitat ens  els àmbits de l'educació, el civisme, la cultura, la gent gran i la infància, la sostenibilitat o la participació ciutadana. En aquest sentit són destacables iniciatives com la Biblioteca Jaume Perramon, el Club de Jubilats, la Luodetca, el Pol de Cultura o el Punt Òmnia.

El Casal també és la seu d'altres entitats del barri i de la ciutat. És el cas de la Societat Coral Escodines, dedicada a la pràctica i difusió del cant coral; la Casa d'Andalusia, que centra les seves activitats en la promoció de la cultura andalusa, o FotoArt Manresa, una associació de  caire artístic que té per objecte el foment de la imatge sensible en totes les seves manifestacions. El Casal també allotja Labrum, una associació cultural dedicada a l'estudi i la divulgació d'aspectes ben diversos; i  l'Esport Ciclista Manresà, una veterana entitat que impulsa tant esdeveniments competitius en el món de les dues rodes com sortides cicloturistes.

Com hem dit més amunt, la millora de l'equipament va lligat a un procés de modernització del seu funcionament, que es concreta en el Pla Director del Casal de les Escodines. Aquest document, impulsat per l'Ajuntament, ara es troba en procés de debat amb les entitats. Preveu que s'aprofitin al màxim els espais i els recursos humans per fer més fàcil i accessible el Casal a la ciutadania. Per això s'ordenaran els espais depenent de la seva utilització. N'hi haurà d'ús intern de cada entitat, n'hi haurà d'ús compartit entre diferents entitats i n'hi haurà d'oberts a tot el públic.

Es pretén  així que la majoria d'espais del Casal es puguin fer servir per a diferents usos. D'aquesta manera es podran optimitzar recuros i sobretot donar l'oportunitat de coincidir, de conèixe's a públics molt diversos . Peruqè del que es tracta és que el veïnat de les Escodines i de tota la ciutat de Manresa disposi d'unes instal·lacions adequades per informar-se, aprendre, practicar, conèixer, gaudir i, sobretot, compartir.