20
de maig
del
2010
En una entrevista amb l'ACN, l'artista que no fa tants anys "triomfava" per tot l'Estat, diu que no canvia tot allò pel "bon moment" que està travessant. Malgrat tot, recorda aquella aventura amb "carinyo" i assumeix que va ser un peatge que va voler pagar. En el nou àlbum Beth s'apropa al món de la costura, que la fascina, per parlar de les coses artesanals que, "com els bons discs, s'està perdent".
- Perquè publiques un disc en català. Ara sembla que és un bon moment pels grups catalans, ho vols aprofitar?
- Tenia la idea de fer-ho, i sempre em deia que ho faria, però no sabia trobar el moment. Inexplicablement perquè és la meva llengua i me l'estimo molt, però potser tenia una mica de prejudici, de mania amb la música en català, que no l'escoltava mai.
I sí, ara és un bon moment, estan sortint molts grups, propostes molt interessants i molt més variades que abans. Gent que fa coses sense complexes i amb bones lletres; vulguis o no això ha fet que la gent es torni a acostumar a posar la ràdio i que soni un tema en català.
- I la confecció del disc ha estat de cocció lenta o t'has decidit a fer-lo en un moment concret i t'hi has posat?
- Realment jo composo molt poc, i de fet vaig dir: "Va, he de fer un disc en català". Com que tampoc podia fer-ne moltes ni volia omplir el disc de cançons meves però que no m'acabessin de convèncer vaig demanar ajuda a d'altra gent.
- Marc Parrot, Jaume Pla –Mazoni-... Quina ha estat la seva aportació?
- Doncs en alguns casos m'han escrit lletres, i en d'altres, com els que cites han composat cançó i lletra.
- I vista l'experiència, tornaràs a gravar en català?
- Que el producte estigui bé i coherent i que t'ho creguis, això estava a les meves mans i crec que he complert. L'experiència ha estat molt bona, i en realitat sí, ja tinc ganes de gravar-ne un altre.
- Tot i que ara publiques en català, havies dit en alguna ocasió que l'anglès és la llengua amb la que et sents més còmode... Has canviat d'idea després de gravar?
- Bé l'anglès em segueix agradant, pel que he explicat sovint que escolto molta música en anglès, i sóc molt tossuda i per tant no renuncio a gravar més coses en aquesta llengua.
- Dels tres discs d'estudi que has enregistrat fins ara, de quin et sent més satisfeta?
- Bé, de fet és com si tingués dos discs només: l'anterior –"My own way home"- i aquest. El primer vaig poder decidir tan poques coses que no... Jo donava la cara i posava la veu però donava poc de mi.
- Així doncs en aquells anys d'explosió mediàtica aportaves poc com a artista...
- Mira, ho recordo amb "carinyo", evidentment ho comparo i no canvio el moment que estic passant ara per allò que vaig viure. Però és clar, llavors tenia vint anyets, era una oportunitat. I de fet, jo tenia bastant clar perquè estava fent allò: era un camí, una manera, i un preu que havia de pagar per després fer el que em dóna la gana que és el que faig des de ja fa uns anys.
- Sovint la gent se sorprèn que puguis ser cantant, presentar programes i ser actriu de teatre, televisió o cine... ¿S'encasella massa la gent, especialment dins del món els artistes?
- Entenc que tot això hi sigui, perquè jo soc la primera que a vegades jutjo a la gent. Ja no és que ens posem etiquetes sinó que ens posem moltes limitacions. Jo estic segura que a cada persona se li donen bé no una sinó dos o tres, o les que siguin.
Però en tot cas jo no he sentit que em passés això, potser a la meva esquena sí, però més aviat al contrari, m'han donat moltes oportunitats i jo 'm'ho he currat' per aprofitar-les, sempre amb una mica de complex. Sempre dic que sóc una cantant que també fa d'actriu.
- El single "Tots els botons" fa servir un llenguatge molt metafòric, i que està en sintonia amb el nom del disc "Segueix-me el fil". Fins i tot el videoclip és volgudament delicat i intimista. D'on et ve aquesta inspiració?
- Les merceries estan tancant, la gent no sap cosir... És una cosa que s'està perdent i penso que els bons discs també. Es produeix molt, però molt ràpid i sense cuidar-ho. És com l'amor, una cosa de detalls, de cuidar-ho i mimar-ho. Per això la idea de la costura em va semblar una bona metàfora per parlar de tot plegat.
- Com creus que el teu públic rebrà aquest nou disc en català?
- Tant de bo la gent el compri i valori la peça original, però el que vull al final és que s'escolti, sigui pel mitjà que sigui, i que li agradin les cançons i s'hi sentin identificats, que és el més bonic de la música. I que llavors vinguin als concerts, això és el que m'agradaria.
A més, t'he de dir que jo sóc molt positiva, i a més tinc molt bones vibracions, no veig perquè hauria d'anar malament la cosa. D'altra banda, on és el baròmetre de si ha anat bé o no? Per a mi, com a artista, ja ha anat molt bé, l'altra cosa són les vendes però això és més un problema de la discogràfica.
- Què penses de nous talents com Maria Coma, Maria Rodés, Silvia Pérez Cruz.... Sents que, per gravar en català, entres a formar part d'aquesta família d'intèrprets?
- Bé, ja m'agradaria amb la seva edat les cançons que tenen. A mi el tema de composar m'ha arribat bastant tard, no tinc l'hàbit, i em sembla que totes aquestes noies que dius són d'agafar la guitarra cada dia i fer cançons. Jo faig tantes coses que a vegades és una mica dispers tot plegat.
- Perquè publiques un disc en català. Ara sembla que és un bon moment pels grups catalans, ho vols aprofitar?- Tenia la idea de fer-ho, i sempre em deia que ho faria, però no sabia trobar el moment. Inexplicablement perquè és la meva llengua i me l'estimo molt, però potser tenia una mica de prejudici, de mania amb la música en català, que no l'escoltava mai.
I sí, ara és un bon moment, estan sortint molts grups, propostes molt interessants i molt més variades que abans. Gent que fa coses sense complexes i amb bones lletres; vulguis o no això ha fet que la gent es torni a acostumar a posar la ràdio i que soni un tema en català.
- I la confecció del disc ha estat de cocció lenta o t'has decidit a fer-lo en un moment concret i t'hi has posat?
- Realment jo composo molt poc, i de fet vaig dir: "Va, he de fer un disc en català". Com que tampoc podia fer-ne moltes ni volia omplir el disc de cançons meves però que no m'acabessin de convèncer vaig demanar ajuda a d'altra gent.
- Marc Parrot, Jaume Pla –Mazoni-... Quina ha estat la seva aportació?
- Doncs en alguns casos m'han escrit lletres, i en d'altres, com els que cites han composat cançó i lletra.
- I vista l'experiència, tornaràs a gravar en català?
- Que el producte estigui bé i coherent i que t'ho creguis, això estava a les meves mans i crec que he complert. L'experiència ha estat molt bona, i en realitat sí, ja tinc ganes de gravar-ne un altre.
- Tot i que ara publiques en català, havies dit en alguna ocasió que l'anglès és la llengua amb la que et sents més còmode... Has canviat d'idea després de gravar?
- Bé l'anglès em segueix agradant, pel que he explicat sovint que escolto molta música en anglès, i sóc molt tossuda i per tant no renuncio a gravar més coses en aquesta llengua.
- Dels tres discs d'estudi que has enregistrat fins ara, de quin et sent més satisfeta?
- Bé, de fet és com si tingués dos discs només: l'anterior –"My own way home"- i aquest. El primer vaig poder decidir tan poques coses que no... Jo donava la cara i posava la veu però donava poc de mi.
- Així doncs en aquells anys d'explosió mediàtica aportaves poc com a artista...
- Mira, ho recordo amb "carinyo", evidentment ho comparo i no canvio el moment que estic passant ara per allò que vaig viure. Però és clar, llavors tenia vint anyets, era una oportunitat. I de fet, jo tenia bastant clar perquè estava fent allò: era un camí, una manera, i un preu que havia de pagar per després fer el que em dóna la gana que és el que faig des de ja fa uns anys.
- Sovint la gent se sorprèn que puguis ser cantant, presentar programes i ser actriu de teatre, televisió o cine... ¿S'encasella massa la gent, especialment dins del món els artistes?- Entenc que tot això hi sigui, perquè jo soc la primera que a vegades jutjo a la gent. Ja no és que ens posem etiquetes sinó que ens posem moltes limitacions. Jo estic segura que a cada persona se li donen bé no una sinó dos o tres, o les que siguin.
Però en tot cas jo no he sentit que em passés això, potser a la meva esquena sí, però més aviat al contrari, m'han donat moltes oportunitats i jo 'm'ho he currat' per aprofitar-les, sempre amb una mica de complex. Sempre dic que sóc una cantant que també fa d'actriu.
- El single "Tots els botons" fa servir un llenguatge molt metafòric, i que està en sintonia amb el nom del disc "Segueix-me el fil". Fins i tot el videoclip és volgudament delicat i intimista. D'on et ve aquesta inspiració?
- Les merceries estan tancant, la gent no sap cosir... És una cosa que s'està perdent i penso que els bons discs també. Es produeix molt, però molt ràpid i sense cuidar-ho. És com l'amor, una cosa de detalls, de cuidar-ho i mimar-ho. Per això la idea de la costura em va semblar una bona metàfora per parlar de tot plegat.
- Com creus que el teu públic rebrà aquest nou disc en català?
- Tant de bo la gent el compri i valori la peça original, però el que vull al final és que s'escolti, sigui pel mitjà que sigui, i que li agradin les cançons i s'hi sentin identificats, que és el més bonic de la música. I que llavors vinguin als concerts, això és el que m'agradaria.
A més, t'he de dir que jo sóc molt positiva, i a més tinc molt bones vibracions, no veig perquè hauria d'anar malament la cosa. D'altra banda, on és el baròmetre de si ha anat bé o no? Per a mi, com a artista, ja ha anat molt bé, l'altra cosa són les vendes però això és més un problema de la discogràfica.
- Què penses de nous talents com Maria Coma, Maria Rodés, Silvia Pérez Cruz.... Sents que, per gravar en català, entres a formar part d'aquesta família d'intèrprets?
- Bé, ja m'agradaria amb la seva edat les cançons que tenen. A mi el tema de composar m'ha arribat bastant tard, no tinc l'hàbit, i em sembla que totes aquestes noies que dius són d'agafar la guitarra cada dia i fer cançons. Jo faig tantes coses que a vegades és una mica dispers tot plegat.