29
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
10:00h
Si alguna cosa tenien clara la Laura i el David era que volien que els seus dos fills anessin a l'escola pública. És per això que uns mesos després que el gran comencés I2, van decidir parlar amb algunes famílies conegudes perquè els aconsellessin centres per al proper curs. "Pràcticament tots els feedbacks que rebíem eren sobre el perfil de l'alumnat, i molt poques vegades trobàvem algú que també fes referència al projecte educatiu, les instal·lacions o l'estabilitat en l'equip docent", expliquen.
Tenint en compte el barri on vivien, el de plaça Catalunya, i les recomanacions que havien rebut, van escollir anar a les portes obertes de cinc escoles "amb una idea preconcebuda de quines ens agradarien més i quines menys, segons el criteri de les famílies amb qui havíem parlat". El que no s'esperaven per res del món, diuen, era que "de la que pitjor ens van parlar, va ser la que més ens va agradar amb diferència". Aquella escola era el Sant Ignasi, un centre catalogat de màxima complexitat molt estigmatitzat sobretot pel nombre d'alumnat nouvingut i amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) derivades, molt sovint, d'una situació familiar vulnerable en l'aspecte socioeconòmic.
La segregació, certament, era el que feia que una part de les mares i pares del barri (sobretot aquelles amb canalla ordinària i sense vulnerabilitats) optessin per centres concertats o per escoles que no els tocaven per zona. "I això, nosaltres, no ho volíem fer", afirmen la Laura i el David, que continuen: "Vam convenir que millorar aquesta desproporció entre tipologies d'alumnes també depenia de famílies com la nostra, amb plaça ordinària, així que vam demanar a alguns pares i mares de l'escola bressol del nostre fill que donessin una oportunitat al Sant Ignasi i l'anessin a veure". Igual que els va passar a ells, "els prejudicis que en tenien van quedar totalment aniquilats".
I així va ser com aquesta escola del barri manresà de la plaça Catalunya va començar el curs 2021-22 amb les primeres inscripcions de nens i nenes amb plaça ordinària provinents de famílies no vulnerables amb voluntat d'anar revertint la realitat del centre.
A partir d'aquell mateix curs (el mes de febrer del 2021, concretament), les coses van canviar amb l'aprovació, per part de la Generalitat, del Decret de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya (Decret d'admissió, l'anomenarem, per fer-ho més curt), que establia les bases perquè tots els municipis del país poguessin desenvolupar les actuacions bàsiques per lluitar contra la segregació escolar.
Una de les mesures que contempla aquest decret és la de l'oferta de grups singulars, "que permet a famílies amb fills o filles amb plaça ordinària agrupar-se i fer una reserva de places en escoles de complexitat alta", explica Gemma Boix, directora dels Serveis Territorials d'Educació a la Catalunya Central. "Quan hi ha un grup de famílies que ens fa una petició en aquest sentit, el que nosaltres fem és reservar-los les places que han demanat i assegurar-los que podran entrar al centre en qüestió". Un "plus de tranquil·litat" -afegeix Pol Huguet Estrada, regidor d'Educació de l'Ajuntament de Manresa- "per a aquelles famílies a qui els fa respecte fer el pas per por que el seu fill o filla siguiel catalanet de la classe".
Pel que sembla, "la tasca conjunta de divulgació que s'ha fet tant per part de l'administració com de les famílies", ha tingut els seus fruits i s'ha expandit fins i tot a la secundària. "Pel curs 2024-25 tenim confirmats, de moment, dos grups per I3 (un al Sant Ignasi i l'altre al Serra i Húnter) i tres per 1r d'ESO, tots ells al Lacetània", celebra Boix, que subratlla que "en podrien ser més", perquè fins que no acabi el període de preinscripcions (el 20 de març) es podran presentar sol·licituds per formar grups singulars en centre d'alta o màxima complexitat. Com? Fent una petició a Inspecció o anant directament a la seu dels Serveis Territorials d'Educació a la Catalunya Central, ubicada a la carretera de Vic, 175-177 de Manresa. "És important destacar que en el cas dels grups singulars, la zona escolar no compta. Per tant, tothom amb plaça ordinària hi pot accedir", detalla la directora.
De fet, assegura, "si a Manresa estem notant els canvis especialment és perquè han passat moltes més coses", començant per la creació de la Comissió d'Estudi de la Segregació Escolar de Manresa (CESEM), seguint per "les mesures que han permès un repartiment més equitatiu de l'alumnat amb NESE", i acabant "per aquesta gran passa -que encara estem fent- que ha d'aconseguir que les famílies ordinàries canviïn la seva tria". Com? D'una banda, "divulgant i explicant tantes vegades com faci falta i a tants llocs com sigui necessari, l'existència d'aquests grups singulars" i, de l'altra "implementant el nou model de zonificació escolar" que entrarà en vigor aquest curs que ve. Recordem que actualment a Manresa hi ha 10 centre de màxima complexitat i un d'alta complexitat.
Davant d'aquest escenari, el que feia l'equip docent era "explicar-nos molt, donar-nos a conèixer i intentar visibilitzar què fèiem a l'escola". Malgrat tot, confessa, "no ha estat fins que hi ha hagut famílies convençudes i que han cregut en el nostre projecte", que la balança s'ha començat a decantar a favor seu: "Que aquests pares i mares hagin pogut explicar la seva experiència a altres famílies és el que ens està ajudant a deixar de ser transparents". I és que "allà on no arribes tu, hi arriben elles; és un boca-orella", somriu.
Actualment, el Sant Ignasi té uns 380 alumnes, el 80% dels quals en situació de vulnerabilitat. "Aquestes dades, a vegades, espanten, perquè hi ha famílies que es pensen que potser el seu fill o filla no adquirirà els coneixements que aprendria en una escola menys segregada". I això, declara Garriga, no correspon a la realitat: "Una de les eines que tenim les escoles és la personalització dels aprenentatges. A cada infant li donem el que requereix per poder avançar, i la nostra experiència és que cada nen aprèn el que necessita". La diferència, apunta, "és que ho fa en un entorn on hi ha més intercanvi d'experiències que suposa un enriquiment per a tothom".
Tenint en compte el barri on vivien, el de plaça Catalunya, i les recomanacions que havien rebut, van escollir anar a les portes obertes de cinc escoles "amb una idea preconcebuda de quines ens agradarien més i quines menys, segons el criteri de les famílies amb qui havíem parlat". El que no s'esperaven per res del món, diuen, era que "de la que pitjor ens van parlar, va ser la que més ens va agradar amb diferència". Aquella escola era el Sant Ignasi, un centre catalogat de màxima complexitat molt estigmatitzat sobretot pel nombre d'alumnat nouvingut i amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) derivades, molt sovint, d'una situació familiar vulnerable en l'aspecte socioeconòmic.
El primer grup singular del Sant Ignasi va crear-se el curs passat, amb un grup de 6 famílies Foto: AFT
La segregació, certament, era el que feia que una part de les mares i pares del barri (sobretot aquelles amb canalla ordinària i sense vulnerabilitats) optessin per centres concertats o per escoles que no els tocaven per zona. "I això, nosaltres, no ho volíem fer", afirmen la Laura i el David, que continuen: "Vam convenir que millorar aquesta desproporció entre tipologies d'alumnes també depenia de famílies com la nostra, amb plaça ordinària, així que vam demanar a alguns pares i mares de l'escola bressol del nostre fill que donessin una oportunitat al Sant Ignasi i l'anessin a veure". Igual que els va passar a ells, "els prejudicis que en tenien van quedar totalment aniquilats".
I així va ser com aquesta escola del barri manresà de la plaça Catalunya va començar el curs 2021-22 amb les primeres inscripcions de nens i nenes amb plaça ordinària provinents de famílies no vulnerables amb voluntat d'anar revertint la realitat del centre.
El nou decret d'admissió, un «plus de tranquil·litat» per a les famílies
Quan la Laura i el David van decdir, en la preinscripció escolar, posar l'escola Sant Ignasi com a primera opció, ningú els garantia que el seu fill podria accedir-hi: calia veure quina demanda tenia el centre i la quantitat de punts de cada infant susceptible d'entrar-hi. "Afortunadament, vam tenir plaça", diuen. I és que en aquell moment no hi havia cap normativa legal que els premiés per haver apostat per un centre de màxima complexitat.El 80% de l'alumnat del Sant Ignasi està en situació de vulnerabilitat Foto: AFT
A partir d'aquell mateix curs (el mes de febrer del 2021, concretament), les coses van canviar amb l'aprovació, per part de la Generalitat, del Decret de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya (Decret d'admissió, l'anomenarem, per fer-ho més curt), que establia les bases perquè tots els municipis del país poguessin desenvolupar les actuacions bàsiques per lluitar contra la segregació escolar.
Una de les mesures que contempla aquest decret és la de l'oferta de grups singulars, "que permet a famílies amb fills o filles amb plaça ordinària agrupar-se i fer una reserva de places en escoles de complexitat alta", explica Gemma Boix, directora dels Serveis Territorials d'Educació a la Catalunya Central. "Quan hi ha un grup de famílies que ens fa una petició en aquest sentit, el que nosaltres fem és reservar-los les places que han demanat i assegurar-los que podran entrar al centre en qüestió". Un "plus de tranquil·litat" -afegeix Pol Huguet Estrada, regidor d'Educació de l'Ajuntament de Manresa- "per a aquelles famílies a qui els fa respecte fer el pas per por que el seu fill o filla siguiel catalanet de la classe".
Pol Huguet i Gemma Boix a l'escola Sant Ignasi Foto: AFT
D'un grup el curs 2023-24 a cinc grups (de moment) pel 2024-25
Els primers que van poder-se beneficiar d'aquesta nova normativa van ser els pares i mares amb infants que ara fan I3. En el cas de la Catalunya Central, es va aconseguir crear un grup singular a Manresa -al Sant Ignasi- i un a Vic. "L'experiència ha estat tan positiva que aquest any, quan des de l'Ajuntament de Manresa i el Departament d'Educació hem anat a les llars d'infants a informar sobre la preinscripció escolar, les famílies que el curs passat havien creat el grup singular al Sant Ignasi van voler venir per explicar com van viure tot el procés i per animar a altres mares i pares a fer el mateix".Pel que sembla, "la tasca conjunta de divulgació que s'ha fet tant per part de l'administració com de les famílies", ha tingut els seus fruits i s'ha expandit fins i tot a la secundària. "Pel curs 2024-25 tenim confirmats, de moment, dos grups per I3 (un al Sant Ignasi i l'altre al Serra i Húnter) i tres per 1r d'ESO, tots ells al Lacetània", celebra Boix, que subratlla que "en podrien ser més", perquè fins que no acabi el període de preinscripcions (el 20 de març) es podran presentar sol·licituds per formar grups singulars en centre d'alta o màxima complexitat. Com? Fent una petició a Inspecció o anant directament a la seu dels Serveis Territorials d'Educació a la Catalunya Central, ubicada a la carretera de Vic, 175-177 de Manresa. "És important destacar que en el cas dels grups singulars, la zona escolar no compta. Per tant, tothom amb plaça ordinària hi pot accedir", detalla la directora.
«Si a Manresa estem notant els canvis especialment és perquè han passat moltes més coses»
Si bé el Decret d'admissió és normatiu i podria posar-se en pràctica en qualsevol lloc de Catalunya, "el cert és que aquí ha calat amb molta força", assegura Boix, que ressalta el compromís del Departament de "lluitar contra la segregació". Un compromís que també ha manifestat l'Ajuntament de la ciutat: "Nosaltres hi hem cregut fermament i ens hem involucrat en tot el que ha fet falta per evitar la guetització de les escoles", afirma Pol Huguet, bo i destacant que la implementació del nou Decret d'admissió no ha estat l'única aposta en pro a la dessegregació.El regidor Pol Huguet atenent els mitjans de comunicació Foto: AFT
De fet, assegura, "si a Manresa estem notant els canvis especialment és perquè han passat moltes més coses", començant per la creació de la Comissió d'Estudi de la Segregació Escolar de Manresa (CESEM), seguint per "les mesures que han permès un repartiment més equitatiu de l'alumnat amb NESE", i acabant "per aquesta gran passa -que encara estem fent- que ha d'aconseguir que les famílies ordinàries canviïn la seva tria". Com? D'una banda, "divulgant i explicant tantes vegades com faci falta i a tants llocs com sigui necessari, l'existència d'aquests grups singulars" i, de l'altra "implementant el nou model de zonificació escolar" que entrarà en vigor aquest curs que ve. Recordem que actualment a Manresa hi ha 10 centre de màxima complexitat i un d'alta complexitat.
«Allà on no arribes tu, hi arriben les famílies; és un boca-orella»
"En general, les escoles el que volem és que els infants aprenguin més i millor, i aquesta mesura dels grups singulars ens permet tenir unes aules amb molta més riquesa", exposa Núria Garriga Vendrell, directora del Sant Ignasi, que recorda que durant uns anys, "a les nostres portes obertes no venia ningú; érem invisibles".Davant d'aquest escenari, el que feia l'equip docent era "explicar-nos molt, donar-nos a conèixer i intentar visibilitzar què fèiem a l'escola". Malgrat tot, confessa, "no ha estat fins que hi ha hagut famílies convençudes i que han cregut en el nostre projecte", que la balança s'ha començat a decantar a favor seu: "Que aquests pares i mares hagin pogut explicar la seva experiència a altres famílies és el que ens està ajudant a deixar de ser transparents". I és que "allà on no arribes tu, hi arriben elles; és un boca-orella", somriu.
Núria Garriga, directora de l'escola Sant Ignasi Foto: AFT
Actualment, el Sant Ignasi té uns 380 alumnes, el 80% dels quals en situació de vulnerabilitat. "Aquestes dades, a vegades, espanten, perquè hi ha famílies que es pensen que potser el seu fill o filla no adquirirà els coneixements que aprendria en una escola menys segregada". I això, declara Garriga, no correspon a la realitat: "Una de les eines que tenim les escoles és la personalització dels aprenentatges. A cada infant li donem el que requereix per poder avançar, i la nostra experiència és que cada nen aprèn el que necessita". La diferència, apunta, "és que ho fa en un entorn on hi ha més intercanvi d'experiències que suposa un enriquiment per a tothom".