El Pessebre Vivent del Pont Llarg porta 2.100 visitants al Poal

La representació d'aquest dia de Sant Esteve ha donat més protagonisme a la invasió romana

El Pessebre Vivent del Pont Llarg a l'entorn de l'aqüeducte del segle XVII del Poal
El Pessebre Vivent del Pont Llarg a l'entorn de l'aqüeducte del segle XVII del Poal | Cedida
27 de desembre del 2023
Actualitzat a les 18:01h
Un total de 2.100 persones han visitat aquest vespre de Sant Esteve el Pessebre Vivent del Pont Llarg, al Poal de Manresa, en una nova edició d'èxit d'una representació que compta amb 37 anys d'antiguitat, des del seu naixement als baixos de la parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança del barri Mion - Puigberenguer - Poal, que fa 15 anys que va sortir al carrer.

El marc incomparable de l'aqüeducte del segle XVII del Poal, únic a Manresa i a la comarca, i de les eres de les primeres cases del regadiu del Poal, a les vores del camí de Joncadella, ha acollit de nou una representació que enguany ha donat més protagonisme a la presència i acció romana en la seva invasió. 

Continuant la dinàmica dels organitzadors, any rere any, es busca la novetat, sovint com a resultat de la investigació sobre l'època en que se situa l'origen de la tradició, 2.000 anys enrere. Aquest any, el focus s'ha posat en l'escenificació de la invasió romana i, per aquesta raó, el governador romà i la seva tropa s'han situat en campanya i fent les tasques típiques dels invasors, entre les que compta la del control de població i la recaptació d'impostos. Els esforços s'han focalitzat en els utensilis, les armes i els vestits romans, així com en la música del ball romà de noies que ha rebut els visitants.

Una gran novetat d'enguany ha estat el canvi de recorregut, més allargassat, seguint el camí de Joncadella que vertebra el barri del Poal, i la situació del nucli del poder (palau d'Herodes, Temple i tropes romanes) en un nou paratge, a les eres de la torre modernista de la Torre de l'Oms.

Arxivat a