27
d'abril
del
2010
L'Ajuntament de Tremp reclama al govern espanyol que intercedeixi davant de la República de Sud-àfrica per detenir i demanar l'extradició de l'exgeneral de Rwanda Kayumba Nyamwasa, sobre qui pesa des de l'any 2008 una ordre de detenció internacional de l'Audiència Nacional per una llarga llista de delictes que inclou crims de guerra, contra la humanitat, genocidi o terrorisme. Entre les presumptes víctimes, hi ha Maria Flors Sirera, nascuda a Tremp i un dels tres membres de l'ONG Metges del Món assassinats el 1997. Flors Sirera va nèixer a Tremp l'abril de 1963, als 6 anys, la seva família es va traslladar a Manresa. Infermera de professió, es va incorporar a l'ONG Metges del Món el 1994.
Maria Flors Sirera va començar treballant com a cooperant al camp de refugiats de Zaire. El 1996 es va traslladar a Rwanda, recolzant la difícil situació de la població civil d'aquest país, fins que el 18 de gener 1997 fou assassinada, amb altres dos cooperants més, membres tambe de l'ONG Metges del Món. Sirera va morir el 18 de gener del 1997 a la localitat de Ruhengeri als 33 anys.
L'alcalde de Tremp, Victor Orrit, explica que la voluntat última de tot el procés judicial és que es jutgin i s'empresonin els responsables de l'assassinat. Orrit, diu que la sol·licitud, d'extradició del exgeneral de Ruanda per l'assassinat d'una cooperant, data del 12 de març i insta el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a fer totes les gestions polítiques procedents perquè per part d'Interpol-Sud-àfrica es procedeixi a la detenció i entrega del militar.
Orrit afirma que de moment no han obtingut resposta de l'executiu espanyol i narra que en el moment en què es va dictar l'ordre de detenció internacional, Nyamwasa residia a Nova Delhi i gaudia d'immunitat diplomàtica com a ambaixador de Ruanda a l'Índia.
La petició de l'Ajuntament, personat juntament amb la família de Sirera i altres ajuntaments com el de Manresa, Figueres, Navata o Sevilla, llocs on va treballar la cooperant, en la causa penal contra quaranta alts càrrecs de la cúpula política i militar de Ruanda als anys noranta, va ser formulada pocs dies després que es conegués que l'exgeneral havia estat rellevat del seu càrrec. Segons sembla, una vegada desposseït d'immunitat, es va refugiar a Sud-àfrica. Una providència de l'Audiència Nacional del passat 3 de març corregeix i actualitza l'ordre de detenció contra Nyamwasa.
La interlocutòria de l'Audiència Nacional atribueix a Nyamwasa, general major el 1997, la planificació i supervisió de l'assassinat de Sirera i els altres cooperants de Metges del Món, en el marc d'una operació específicament dirigida a assassinar els membres de l'ONG, al considerar que tenien "informació sensible" sobre crims de guerra contra la població civil hutu.
L'Ajuntament de Tremp va iniciar el 2005 un seguit d'accions d'homenatge a la persona de Flors Sirera, que tenen com a objectiu recordar la seva persona i aclarir les circumstàncies de la seva mort. El Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs va presentar el 2005 una querella contra els alts càrrecs de l'Estat Rwanda per tal d'exigir responsabilitats i aclarir les circumstàncies d'aquest i altres assassinats. Subscriuen aquesta querella víctimes i familiars de víctimes catalanes, espanyoles i rwandeses, a banda d'un seguit d'organitzacions no governamentals nacionals internacionals, i els Ajuntaments de Manresa, Figueres, Navata i Tremp.
Maria Flors Sirera va començar treballant com a cooperant al camp de refugiats de Zaire. El 1996 es va traslladar a Rwanda, recolzant la difícil situació de la població civil d'aquest país, fins que el 18 de gener 1997 fou assassinada, amb altres dos cooperants més, membres tambe de l'ONG Metges del Món. Sirera va morir el 18 de gener del 1997 a la localitat de Ruhengeri als 33 anys.
L'alcalde de Tremp, Victor Orrit, explica que la voluntat última de tot el procés judicial és que es jutgin i s'empresonin els responsables de l'assassinat. Orrit, diu que la sol·licitud, d'extradició del exgeneral de Ruanda per l'assassinat d'una cooperant, data del 12 de març i insta el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a fer totes les gestions polítiques procedents perquè per part d'Interpol-Sud-àfrica es procedeixi a la detenció i entrega del militar.
Orrit afirma que de moment no han obtingut resposta de l'executiu espanyol i narra que en el moment en què es va dictar l'ordre de detenció internacional, Nyamwasa residia a Nova Delhi i gaudia d'immunitat diplomàtica com a ambaixador de Ruanda a l'Índia.
La petició de l'Ajuntament, personat juntament amb la família de Sirera i altres ajuntaments com el de Manresa, Figueres, Navata o Sevilla, llocs on va treballar la cooperant, en la causa penal contra quaranta alts càrrecs de la cúpula política i militar de Ruanda als anys noranta, va ser formulada pocs dies després que es conegués que l'exgeneral havia estat rellevat del seu càrrec. Segons sembla, una vegada desposseït d'immunitat, es va refugiar a Sud-àfrica. Una providència de l'Audiència Nacional del passat 3 de març corregeix i actualitza l'ordre de detenció contra Nyamwasa.
La interlocutòria de l'Audiència Nacional atribueix a Nyamwasa, general major el 1997, la planificació i supervisió de l'assassinat de Sirera i els altres cooperants de Metges del Món, en el marc d'una operació específicament dirigida a assassinar els membres de l'ONG, al considerar que tenien "informació sensible" sobre crims de guerra contra la població civil hutu.
L'Ajuntament de Tremp va iniciar el 2005 un seguit d'accions d'homenatge a la persona de Flors Sirera, que tenen com a objectiu recordar la seva persona i aclarir les circumstàncies de la seva mort. El Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs va presentar el 2005 una querella contra els alts càrrecs de l'Estat Rwanda per tal d'exigir responsabilitats i aclarir les circumstàncies d'aquest i altres assassinats. Subscriuen aquesta querella víctimes i familiars de víctimes catalanes, espanyoles i rwandeses, a banda d'un seguit d'organitzacions no governamentals nacionals internacionals, i els Ajuntaments de Manresa, Figueres, Navata i Tremp.