07
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
17:14h
Té 48 anys, és agent rural i, tot i que va néixer a Súria, fa molts anys que viu a Manresa amb la seva dona i els seus dos fills, el Jan i el Martí. Xavi Burgos fa més de dues dècades que pedala amunt i avall amb la seva bicicleta de carretera, una afició que comparteix amb la seva dona i amb molts dels seus amics. Al començament, quan tenia 22 anys, combinava el ciclisme amb la natació i l'atletisme ("feia triatlons", especifica). Un temps més tard, va aparcar la disciplina aquàtica i es va centrar en fer duatlons, però una lesió que va patir l'any 2007 va obligar-lo a deixar temporalment el running. Des de llavors, tota la seva energia física s'ha centrat en l'esport sobre rodes per excel·lència. I sembla que l'esforç ha acabat donant els seus fruits.
Aquest passat dissabte, 3 de juny, a les 16:53, trencava la cinta de la meta d'una de les proves d'ultraciclisme més exigents de l'Estat espanyol: la Madrid to Barcelona by Pedalma, una travessia d'autosuficiència de 684 quilòmetres amb més de 7.000 metres de desnivell positiu, sense assistència i non-stop. La primera edició d'aquesta prova va celebrar-se fa tres anys. D'aleshores ençà, qui ostentava el rècord absolut en temps era l'alemany Ulrich Bartholmoes, un dels millors ciclistes d'ultradistància del món, que va culminar el recorregut en 23 hores i 25 minuts en l'edició del 2022.
Des de fa quatre dies justos, però, el títol de ser el ciclista més ràpid del món en fer el trajecte Madrid-Barcelona ja no l'hi pertany: Xavi Burgos li va arrabassar parant el cronòmetre en unes increïbles 22 hores i 53 minuts, un temps que no només va xocar-lo a ell, sinó que també va agafar per sorpresa els membres de l'organització, "que van haver d'afanyar-se a muntar tota l'estructura de l'arribada perquè no s'esperaven que ningú creués la línia de meta tan aviat", somriu el protagonista d'aquesta gesta, mentre afegeix que el segon finisher va arribar més dues hores més tard que ell.
Paral·lelament a la preparació física, Burgos va estudiar molt el mapa de la ruta que hauria de seguir i va aprendre's pràcticament de memòria els temps que havia fet Ulrich Bartholmoes en cadascun dels punts de control disposats per l'organització al llarg de la travessia. Tenir-los presents li serviria de referència per saber si anava ben encaminat per quedar dels tres primers o no. A més, va decidir seguir una estratègia que ara, a posteriori, "crec que va ser molt encertada". Quina? Doncs "parar el mínim possible" per no perdre temps innecessàriament. "Vaig calcular què necessitaria menjar durant la ruta per aguantar bé i estar amb força". El resultat? "Dos quilos de barretes i gels energètics". Res més. "Vaig afinar tant la previsió, que vaig menjar-me l'última barreta a Martorell, exactament al lloc on havia calculat que ho faria", celebra. En total, Burgos només va haver de fer quatre parades: tres per omplir la cantimplora i una per ajustar el seient de la bici.
Durant els primers quilòmetres de la ruta, l'ultraciclista del Bages ocupa la tercera posició del rànquing. Com que se sent bé i enèrgic, apreta una mica més i aconsegueix, amb facilitat, avançar el segon. Ara l'objectiu és situar-se primer, una fita que assoleix amb solvència després de passar el primer punt de control. Amb un ritme còmode i cada cop més allunyat dels seus rivals, topa amb el primer contratemps: el seient de la bici li baixa completament i es veu obligat a parar per reajustar-se'l. "Allò va provocar que l'anglès que anava darrere meu, m'avancés", explica, tot afegint que "la ràbia que em va fer aquella aturada amb què no contava va ser el combustible que em va permetre tornar a posar-me primer molt més ràpid del que m'hauria esperat".
Es fa fosc però no del tot: hi ha lluna plena i el cel està completament serè. Xavi Burgos travessa Castella-la-Manxa i part de l'Aragó tot sol. "Vaig passar per trams que estic segur que a plena llum del dia són preciosos però que no vaig acabar d'apreciar del tot, i això em va saber una mica de greu", confessa. Així mateix, també recorda que "com que hi havia clar de lluna, en algun tram vaig parar els llums de la bici i tot: va ser un moment molt maco".
Després de passar pel penúltim punt de control, mira el rellotge: va molt bé de temps. Si aconsegueix arribar al darrer checkpoint -a Santa Coloma de Queralt- abans de les dues (que era l'hora en què hi havia arribat Ulrich Bartholmoes l'any anterior), potser el supera en temps i tot. Dit i fet. El surienc s'hi planta a les 13:40. "Allà vaig tenir clar que arribaria al destí en menys de 23 hores", diu. Amb el que no conta, però, és amb el xàfec que l'espera pocs minuts després: "Vaig decidir no abrigar-me i vaig quedar completament xop". El fred que li queda al cos és tan gran que dubta algun moment de si podrà seguir. Per sort, però, arriba una pujada i entra en calor. I després una baixada que li eixuga la mullena.
Només li queda l'esprint final. Per sorpresa de tothom, creua la meta quan encara no han tocat les cinc de la tarda del dissabte 4 de juny. Allà l'esperen els seus fills i la Judit, la seva dona. També alguns bons amics que s'emocionen quan el veuen arribar. Rialles. Plors. Defalliment. Pics d'energia. Acabava de batre un rècord que el convertia en la primera persona a pedalar de Madrid a Barcelona en menys de 23 hores.
"Tinc molta confiança en mi, sí, però el que acabava de fer em va esperonar tant i em va reafirmar que la manera com em preparo per fer grans distàncies funciona tan bé, que de les primeres coses que vaig fer quan vaig arribar a casa va ser inscriure'm a l'Ultra Biking Sardinia", una ultra marató ciclista de 790 quilòmetres i més de 14.000 metres de desnivell positiu que se celebrarà aquest octubre i que creua tota l'illa de Sardenya. La persona més ràpida en recórrer aquest trajecte és Luciano Zattra, que va tardar 36 hores i 2 minuts. Podrà, Xavi Burgos, prendre-li el títol? D'aquí quatre mesos ho sabrem.
Aquest passat dissabte, 3 de juny, a les 16:53, trencava la cinta de la meta d'una de les proves d'ultraciclisme més exigents de l'Estat espanyol: la Madrid to Barcelona by Pedalma, una travessia d'autosuficiència de 684 quilòmetres amb més de 7.000 metres de desnivell positiu, sense assistència i non-stop. La primera edició d'aquesta prova va celebrar-se fa tres anys. D'aleshores ençà, qui ostentava el rècord absolut en temps era l'alemany Ulrich Bartholmoes, un dels millors ciclistes d'ultradistància del món, que va culminar el recorregut en 23 hores i 25 minuts en l'edició del 2022.
Des de fa quatre dies justos, però, el títol de ser el ciclista més ràpid del món en fer el trajecte Madrid-Barcelona ja no l'hi pertany: Xavi Burgos li va arrabassar parant el cronòmetre en unes increïbles 22 hores i 53 minuts, un temps que no només va xocar-lo a ell, sinó que també va agafar per sorpresa els membres de l'organització, "que van haver d'afanyar-se a muntar tota l'estructura de l'arribada perquè no s'esperaven que ningú creués la línia de meta tan aviat", somriu el protagonista d'aquesta gesta, mentre afegeix que el segon finisher va arribar més dues hores més tard que ell.
Dos quilos de barretes i gels energètics per parar "el mínim possible"
Feia una mica més de dos mesos que entrenava per la cursa en qüestió. Si bé de normal ja acostumava a fer tirades llargues, aquests darrers seixanta dies el volum quilomètric va augmentar exponencialment: "Necessitava guanyar com més força muscular millor", assenyala. A banda, va seguir una sèrie d'exercicis específics per guanyar rendiment i una alimentació "molt rica en hortalisses, greixos saludables i hidrats de carboni d'absorció lenta, i molt moderada en carn vermella", comenta. Tot plegat, subratlla, "basant-me en llibres i en el que va ensenyar-me un entrenador personal que vaig tenir durant un temps".Paral·lelament a la preparació física, Burgos va estudiar molt el mapa de la ruta que hauria de seguir i va aprendre's pràcticament de memòria els temps que havia fet Ulrich Bartholmoes en cadascun dels punts de control disposats per l'organització al llarg de la travessia. Tenir-los presents li serviria de referència per saber si anava ben encaminat per quedar dels tres primers o no. A més, va decidir seguir una estratègia que ara, a posteriori, "crec que va ser molt encertada". Quina? Doncs "parar el mínim possible" per no perdre temps innecessàriament. "Vaig calcular què necessitaria menjar durant la ruta per aguantar bé i estar amb força". El resultat? "Dos quilos de barretes i gels energètics". Res més. "Vaig afinar tant la previsió, que vaig menjar-me l'última barreta a Martorell, exactament al lloc on havia calculat que ho faria", celebra. En total, Burgos només va haver de fer quatre parades: tres per omplir la cantimplora i una per ajustar el seient de la bici.
"Com que hi havia clar de lluna, en algun tram vaig parar els llums de la bici i tot"
Som a Madrid, davant del centre esportiu municipal Margot Moles. Falten pocs segons perquè toquin les sis de la tarda i el cel està ben ennuvolat. Un centenar de ciclistes estan a punt per córrer els gairebé 700 quilòmetres que separen la capital espanyola de la catalana. Tres, dos, un... Comença la prova! Acte seguit, es posa a ploure. Cap dels participants s'atura ni abaixa el ritme per posar-se l'impermeable. Xavi Burgos tampoc, tot i les cinc hores que va durar el ruixat.Durant els primers quilòmetres de la ruta, l'ultraciclista del Bages ocupa la tercera posició del rànquing. Com que se sent bé i enèrgic, apreta una mica més i aconsegueix, amb facilitat, avançar el segon. Ara l'objectiu és situar-se primer, una fita que assoleix amb solvència després de passar el primer punt de control. Amb un ritme còmode i cada cop més allunyat dels seus rivals, topa amb el primer contratemps: el seient de la bici li baixa completament i es veu obligat a parar per reajustar-se'l. "Allò va provocar que l'anglès que anava darrere meu, m'avancés", explica, tot afegint que "la ràbia que em va fer aquella aturada amb què no contava va ser el combustible que em va permetre tornar a posar-me primer molt més ràpid del que m'hauria esperat".
Es fa fosc però no del tot: hi ha lluna plena i el cel està completament serè. Xavi Burgos travessa Castella-la-Manxa i part de l'Aragó tot sol. "Vaig passar per trams que estic segur que a plena llum del dia són preciosos però que no vaig acabar d'apreciar del tot, i això em va saber una mica de greu", confessa. Així mateix, també recorda que "com que hi havia clar de lluna, en algun tram vaig parar els llums de la bici i tot: va ser un moment molt maco".
Després de passar pel penúltim punt de control, mira el rellotge: va molt bé de temps. Si aconsegueix arribar al darrer checkpoint -a Santa Coloma de Queralt- abans de les dues (que era l'hora en què hi havia arribat Ulrich Bartholmoes l'any anterior), potser el supera en temps i tot. Dit i fet. El surienc s'hi planta a les 13:40. "Allà vaig tenir clar que arribaria al destí en menys de 23 hores", diu. Amb el que no conta, però, és amb el xàfec que l'espera pocs minuts després: "Vaig decidir no abrigar-me i vaig quedar completament xop". El fred que li queda al cos és tan gran que dubta algun moment de si podrà seguir. Per sort, però, arriba una pujada i entra en calor. I després una baixada que li eixuga la mullena.
Només li queda l'esprint final. Per sorpresa de tothom, creua la meta quan encara no han tocat les cinc de la tarda del dissabte 4 de juny. Allà l'esperen els seus fills i la Judit, la seva dona. També alguns bons amics que s'emocionen quan el veuen arribar. Rialles. Plors. Defalliment. Pics d'energia. Acabava de batre un rècord que el convertia en la primera persona a pedalar de Madrid a Barcelona en menys de 23 hores.
"Tinc molta confiança en mi, sí, però el que acabava de fer em va esperonar tant i em va reafirmar que la manera com em preparo per fer grans distàncies funciona tan bé, que de les primeres coses que vaig fer quan vaig arribar a casa va ser inscriure'm a l'Ultra Biking Sardinia", una ultra marató ciclista de 790 quilòmetres i més de 14.000 metres de desnivell positiu que se celebrarà aquest octubre i que creua tota l'illa de Sardenya. La persona més ràpida en recórrer aquest trajecte és Luciano Zattra, que va tardar 36 hores i 2 minuts. Podrà, Xavi Burgos, prendre-li el títol? D'aquí quatre mesos ho sabrem.