Què es pot esperar a l'Ajuntament de Manresa després de la victòria «agredolça» d'ERC?

L'alcalde Marc Aloy s'ha fet esperar per fer el curt trajecte entre la seu d'ERC Bages, a la plaça Major, fins al restaurant Porta Ferro, on el gruix de candidats, militants, simpatitzans i periodistes esperaven per abraçar, saludar o fer la foto al guanyador de les eleccions. Menys de vint metres entre portal i portal, però un gruix de sensacions pel camí. L'Ajuntament de Manresa passarà de tenir cinc grups polítics a tenir-ne set després d'uns comicis en què la fragmentació del vot a la italiana ha estat la seva principal característica. També serà el principal maldecap de qui governi.

Les eleccions municipals de 2023 a Manresa han suposat la més baixa participació en uns comicis locals a la capital del Bages des de la mort del dictador. Menys de la meitat de veïns que eren cridats a les urnes no hi han anat. Això ha afavorit les opcions minoritàries amb la militància mobilitzada que han superat el 5% exigit per entrar amb més facilitat i, de retruc, també ha esmicolat el repartiment de regidories.

Aloy ha qualificat la victòria d'"agredolça". ERC ha guanyat, però ha perdut un regidor. El cap de llista de Junts, Ramon Bacardit, també ha qualificat els seus resultats d'"agredolços". La desfeta dels postconvergents hauria pogut ser més gran si els republicans haguessin mantingut o augmentat resultats. Sobretot per l'entrada amb dos regidors d'Impulsem, de l'espai PDECat, i del FNC, que ha donat una pàtina d'"amable" al seu discurs profundament identitari amb un candidat "educat" i molt loquaç. hereu de les joventuts de Convergència. 

Però Bacardit esperava guanyar. Potser era l'únic que s'ho esperava, però, vistos els resultats, els seus càlculs no anaven tan desencaminats com podia semblar abans del recompte. I potser ho hagués aconseguit amb un xic més de participació, no massa més, la suficient per treure el FNC i Vox de la repartidora de cadires.

 

Quines opcions té ERC?

Ara s'obre el front de la negociació per investir alcalde. No s'albira a l'horitzó una combinació de forces alternativa a Marc Aloy, per allò que haurien de sumar, com a mínim, tretze regidories. Però Aloy tampoc no ho tindrà fàcil per formar un govern estable. La primera possibilitat és un pacte amb Junts que sumaria majoria absoluta. Tots dos caps de llista han assegurat que és "la primera opció per iniciar converses". Però després de set anys en coalició, la desaparició de Valentí Junyent de l'escena pública manresana obre molts interrogants.

Durant la campanya, la relació entre Aloy i Bacardit s'ha mostrat tensa, crispada i marcada per un allunyament polític que ha arribat a nivell personal. Bacardit no és Junyent, i el seu discurs sobre la seguretat i, sobretot, el control de la despesa social, no té referents en l'equip de Junts que deixarà el consistori. Aloy negociarà amb un Junts que no és el que ha estat al govern els darrers dotze anys, amb una candidatura que no ha tingut problemes en engreixar el discurs de la por i del control durant la campanya, donant la raó al FNC i a Vox.

L'altre opció d'Aloy seria mirar cap als socialistes, que no sumarien, però que podrien portar el govern amb acords puntuals amb altres forces, com Impulsem de Joan Vila, que inclús podria pujar al tren de la governança. Malgrat l'amalgama d'ideologies, la relació entre els tres líders ha anat de pitjor a millor a mesura que avançava la campanya, tot i que hi haurien, encara, molts punts a llimar, sobretot amb els nouvinguts, que també s'han mostrat contundents amb la seguretat i han donat mostres d'un neoliberalisme de manual (baixada d'impostos, subvencions a privats, aprimament del funcionariat o escepticisme davant la vulnerabilitat).

La resta d'opcions que té ERC per complementar les seves insuficients set regidories són precàries i molt inestables. Amb Fem Manresa arribarien a deu regidories per distribuir les carteres, un nombre que no garantiria un mandat tranquil, oimés per la desconfiança que genera entre els republicans l'assemblearisme dels cupaires i la seva poca capacitat d'entesa amb altres formacions per arribar als acords externs necessaris.

El mapa que es dibuixarà al saló de sessions de l'Ajuntament a partir de juny no mostra cap traça alternativa a ERC, però Aloy no podrà portar el pes de tot el govern amb només set regidories. Traient de l'equació els tres regidors de FNC i de Vox, que hereden el protagonisme que des de Plataforma per Catalunya va passar a Ciutadans i ara engreixa la dreta intolerant, de barretina o montera, de poesia o testosterona, l'aritmètica de govern només permet sumar als republicans.

Dependrà d'aquestes negociacions i de l'acord que finalment se signi que els projectes engegats continuin el seu camí, que les polítiques socials es desnvolupin i que no tinguem una crisi de govern cada quinze dies.