L'alcaldable de Junts, Ramon Bacardit, assegura que després del 28-M s'asseurà a negociar amb ERC. "Seran els primers, en tant que socis de govern durant els darrers anys", però avisa "que ningú no es pensi que aquesta és l'única possibilitat: també hi ha el PSC. ¿Impulsem? No, Impulsem no entrarà o la seva presència serà irrellevant". També afirma que el FNC a Manresa i Sergi Perramon "no són xenòfobs", i que de la gent de Vox a la ciutat "no puc dir-ho perquè no els conec".
El candidat assegura que li agradaria anar a fer una cervesa amb en Marc Aloy: "seria una bona manera per refer malentesos", ja que, insisteix, "per part nostra no hi ha cap pont trencat. És més, estem disposats a erigir-ne de ben sòlids"
- Per què vol ser alcalde?
- Perquè vull retornar a la societat tot allò que m'ha donat. I veient com està Manresa, penso que tinc l'oportunitat de poder-ho fer; de revertir l'estat amb què es troba la ciutat, i d'aportar tot el que tinc i tot el que soc. De fet, si veiés que Manresa va bé i que té un horitzó esperançador, jo no em presentaria d'alcalde.
- Pel que hem pogut veure al llarg de la precampanya i també de la campanya, en què ha carregat durament contra Marc Aloy i el seu equip, tot sembla indicar que ERC no serà una prioritat a l'hora de pactar per construir govern...
- Això no és cert.
- No?
- No, tot i que, evidentment, cadascú pot percebre-ho com cregui. El que està clar és que això és un relat que s'ha volgut fer córrer precisament per coaccionar la campanya.
- Expliqui's.
- Quan es comencen a dir veritats en el sí d'una campanya que a priori havia de ser tranquil·la, tenint a tothom calladet i controlat, i amb el mot consens a la boca, qui se sent atacat necessita protegir-se.
- Està parlant d'ERC?
- Sí. El que han fet davant d'aquestes veritats ha estat dir que nosaltres ens dediquem a dinamitar ponts, quan la realitat és que des de Junts la voluntat és construir, si cal, ponts encara més forts. De fet, repto a qualsevol persona que cregui que jo he fet una campanya dura, que em digui què és cert i què no del que he anat exposant. Llavors, si de cas, ja entrarem a debatre si he estat més o menys contundent. Perquè, sincerament, penso que de debat n'hi ha hagut molt poc...
- Sí?
- Els nou candidats -o els que sigui que ens presentem a les eleccions- no hem tingut oportunitat de parlar de res en profunditat. Trobo que, en general, s'ha ventilat tot a través de Twitter, cosa que jo he intentat evitar en pro d'un debat cara a cara que, al meu entendre, és l'expressió màxima de la democràcia. Dit això, per part nostra no hi ha cap pont trencat; al revés: estem disposats a erigir-ne de ben sòlids.
- En el seu vídeo de l'Altra Cara dels Candidats publicat a l'Instagram de NacióManresa, diu que l'alcaldable amb qui aniria a fer una cervesa seria amb Marc Aloy. Ho diu de debò, doncs?
- Absolutament. És que és una persona amb qui no hi he pogut dialogar gens! En aquest sentit, si tants ponts trencats diu que hi ha, trobar-nos i fer una cervesa plegats seria una bona manera per refer malentesos. Recordem que vaig estendre-li la mà públicament per debatre del que calgués, i que no em va agafar el guant.
- Entenc, doncs, que en cas que cap dels partits aconsegueixi la majoria absoluta, contempla la possibilitat de pactar amb els republicans.
- Seran els primers amb qui ens asseurem a negociar, en tant que socis de govern durant els darrers anys. Ara bé, i això ho he dit sempre, que ningú es pensi que aquesta és l'única possibilitat: si no ens en sortim amb una, anirem a buscar-ne una altra, perquè la prioritat, molt més enllà dels partits, és la ciutat.
- Quines altres opcions contemplen?
- Home, n'hi ha poques, la veritat. La primera i la més prioritària seria governar sols com ja vam fer l'any 2011, amb onze regidors. La segona, asseure'ns a parlar amb ERC. I la tercera, buscar una entesa amb els socialistes.
- Amb Impulsem no?
- No crec que entrin. Si ho fan, només tindran un regidor, i poca cosa podríem fer.
- Una de les candidatures que es presentarà a Manresa és la del Front Nacional de Catalunya (FNC). Vostè sempre ha condemnat les veus que s'han aixecat en contra que es normalitzi aquesta formació, en tant que partit d'extrema dreta. Per què?
- És molt senzill: en una tertúlia a Canal Taronja, el regidor Huguet va dir, textualment, que les postures que tenia el senyor Perramon eren xenòfobes. I en aquell moment, en calent, jo tenia dues opcions: o donar-li la raó (i carregar contra un possible contrincant meu, que m'hauria beneficiat electoralment) o passar per sobre d'aquestes etiquetes interessades i dir el que pensava.
- I què és el que pensa?
- Doncs que ni el Sergi Perramon ni FNC a Manresa, són xenòfobs. I ho repetiré tants cops com faci falta. Emprar aquesta paraula tan a la babalà, l'únic que fa és degradar-ne el significat. I a mi m'emprenya molt que certa gent, per reforçar la seva identitat, hagi d'insultar algú amb uns termes que no són certs. Oi que jo no he dit als de la CUP que no vinguin als debats perquè assenyalen amb pintura els portals de qui no pensa com ells o pengen fotos de gent al carrer dient-los de tot i més? Això, per a mi, seria censurable, també. Però, oi que ens ho empassem tots? En política no tot s'hi val; no podem vetar gent així com així i fer-los segons quines acusacions!
- Amb Vox, però, sí que s'hi val?
- Com que no els conec ni els he vist mai, els que es presenten a Manresa, no opinaré si són xenòfobs o no.
- Seguint amb el tema de la campanya, pot entendre que hi hagi algú que pensi que ha deixat perdre l'oportunitat de capitalitzar la figura de l'alcalde Junyent?
- Dels vuit regidors que hi ha actualment dintre de l'entorn ideològic de Junts, tots han pres decisions personals de voler seguir activament en la política des del primer front; altres han optat per ser-hi en un segon front, i el Valentí Junyent, en el seu cas, ha decidit retirar-se'n totalment.
- No em respon. Jo em referia més aviat a posar en valor les coses bones que va fer per a la ciutat.
- En tots els discursos i entrevistes que he fet, i a tot arreu on he pogut, he posat en valor la feina de l'alcalde Junyent i del regidor Josep Maria Sala pel que fa a les finances en els períodes 2011-2015 i 2015-2019. Una altra cosa és que algú, interessadament, vulgui escriure un altre relat i interpreti que hi ha algun tipus de conflicte quan no és així. Jo admiro molt la feina que ha fet el Valentí.
- Dintre de les vuit primeres posicions de la llista que encapçala hi ha quatre regidors que actualment són a l'Ajuntament. No és una mica contradictori, veient com de crític ha estat amb l'actual govern?
- En absolut. I m'agrada que em facis aquesta pregunta perquè, com que és complexa, es necessita més d'un tuit per respondre-la.
- Vostè dirà, doncs.
- Aquí hi ha molta gent que ha parlat de lleialtat, i a mi aquesta paraula no me la poden manllevar, perquè quan al febrer del 2022 vaig decidir encapçalar la candidatura de Junts, el primer que vaig fer va ser reunir-me amb els regidors del partit al govern i els vaig demanar que tinguessin lleialtat al pacte que tenien amb ERC. Com, si no, s'hauria aprovat el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible o tants altres projectes? I aquí, l'alcalde Aloy no ha escatimat en fer bandera del consens entre totes dues formacions, però encara és hora que posi en valor la lleialtat d'aquests regidors. Dit això, jo l'únic que he fet durant aquest temps ha estat deixar que el govern treballés en la línia que ells consideressin i, alhora, fer campanya. I en això no hi veig cap mena de contradicció; al revés: és una mostra de poc partidisme. En aquest sentit, si Manresa té un problema de seguretat, a mi m'és igual si el regidor és el Calmet o és algú d'Esquerra, perquè del que es tracta és de prioritzar la ciutat.
- Parlant del regidor Calmet: si bé forma part de la seva llista, és pràcticament impossible que repeteixi perquè n'ocupa el darrer lloc. No li hauria agradat que seguís durant quatre anys més?
- El Joan ha fet una feina increïble durant 12 anys en un govern molt complicat, sobretot els primers anys, i jo crec que, tot i no estar a primera línia, des de Junts l'aprofitarem molt, però des d'una altra vessant.
- Dintre del seu programa electoral hi ha força propostes encarades a posar facilitats als propietaris, ja sigui d'empreses o de pisos. Alhora, proposa una recepta social per evitar el frau dels usuaris de serveis socials. Podríem dir que és el candidat de la gent benestant?
- Això del frau dels usuaris de serveis socials va en la línia d'evitar que es dupliquin les ajudes, bàsicament. Encara que no se'n donin gaires, de casos, el que hem d'aconseguir és que no n'hi hagi ni un.
- Sí, d'acord, però el cert és que posa la banya en aquest tema però, en canvi, aplana el terreny als empresaris...
- Trobo que aquesta afirmació està molt tenyida... Quina era, la pregunta que m'ha fet abans?
- Que si creia que era el candidat de la gent benestant.
- I jo, aquí, li responc: Què entenem per benestant? Benestant és una senyora que cobra una pensió de viudetat i que ha heretat un pis que no pot pagar i que per això està buit?
- No.
- Doncs també soc el candidat d'aquesta senyora.
- I dels pobres?
- Jo soc el candidat de la gent que vol ser benestant. Per tant, quan dic que no vull que ningú hagi de fer cua, agafada de la mà dels seus fills, per anar a buscar arròs i llet, és perquè també soc el seu candidat.
- Mossèn Cinto Verdaguer va dir que preferia donar de menjar a una persona que no ho necessités que no pas deixar sense menjar a una persona que ho necessités.
- I nosaltres no deixarem ningú sense menjar. Ara, també et diré que prefereixo donar feina abans que donar de menjar.
- La seguretat a la ciutat ha estat un dels temes més recurrents al llarg d'aquesta campanya. Agafant les dades que ens diuen que els actes delinqüencials han baixat, pensa que el discurs de la inseguretat segueix vigent interessadament?
- El meu o el que fan els altres partits?
- En general.
- Sí. I això no ho dic jo; ho diu l'enquesta del baròmetre de la Diputació. És un fet objectiu que a Manresa hi ha una elevada percepció d'inseguretat.
- I precisament perquè es tracta de percepcions i no de realitats estrictes, no creu que el fet d'impulsar mesures coercitives pot incrementar aquesta sensació artificial d'estar en perill?
- No. Si tu tens sensació de foscor i poses llum, no alimentes la por a la foscor. En aquest sentit, si hi ha gent que se sent insegura perquè troba que els carrers estan massa foscos, aquí no cal posar cap policia; el que fa falta és millorar la il·luminació. Ara bé, si Manresa té 97 policies locals quan en podria tenir 103 -perquè les places hi són-, però a sobre la Diputació emet un informe on recomana que per anar bé hi hauria d'haver 1,7 agents per cada mil habitants, és objectivíssim que ens falta policia. Si ens cenyíssim a això, n'hauríem de tenir 136, d'agents! Per tant, si per mesures coercitives s'entén augmentar el nombre de policies locals, doncs sí, n'hi ha d'haver més.
- I amb això ja resoldríem el problema?
- Segurament que no del tot, però està clar que s'ha de començar per aquí.
- Què en pensa del soterrament i l'allargament de la línia de FGC?
- Aquest projecte té dues vessants: una, la del soterrament, que entenem que és quelcom que ja es va preveure en el POUM de l'any 1995 i que, per tant, és necessari i positiu que s'executi, i l'altra, la de l'allargament, que no s'aguanta per enlloc. És una bestiesa i una frivolitat.
- En quin sentit ho diu?
- Que no es poden destinar tants diners a rebentar una plaça nova per una actuació que estic segur que no augmentarà el nombre d'usuaris dels FGC. Davant d'això, la meva pregunta és: Hem de gastar 20 milions d'euros de diner públic per una inversió en transport públic que no generarà ni un sol bitllet més? Però, és clar, resulta que ens van dir que, o es feia així, o no es feia res. I a mi, si soc alcalde, aquest xantatge no se'm farà, perquè em penso plantar amb els de FGC per dir-los que aplaudeixo el soterrament però que en comptes de amb l'allargament, aquests 20 milions d'euros haurien d'anar cap a alguna actuació que faci més falta a la ciutat.
- Com per exemple?
- Un gran aparcament per als usuaris d'aquesta mateixa línia ferroviària.
- Seguim amb els grans projectes. Com veu el de la Fàbrica Nova?
- És un altre dels exemples de com una cosa que no formava part de cap programa electoral, de cop cau del cel, i es converteix en el súmmum del mandat. Recordo que el passat mes de setembre vam anar a fer un cafè amb l'alcalde i li vaig demanar que em respongués tres preguntes. La primera era que per què havíem comprat el complex fabril. I és que, al meu entendre, el més encertat hauria estat posar en contacte la gent de La Caixa i la de l'UPC perquè s'entenguessin i tiressin endavant el projecte. Amb això ens hauríem estalviat els diners de la compra i també el que s'ha de gastar per mantenir tot el complex. És molt fort que quan tothom es mor perquè La Caixa i aquestes corporacions inverteixin en projectes diversos, nosaltres va i els comprem uns terrenys. És de jutjat de guàrdia...
- Què li va respondre, l'alcalde?
- Res de res.
- La segona pregunta quina va ser?
- Que per què s'havia decidit comprar en aquell moment concret i no s'havia optat per signar un document d'intencions a l'espera de tenir el diners de l'Estat, dels Next Generation o d'on sigui, per a la compra-venda. Ningú es barallava, per adquirir la Fàbrica Nova. Aquesta pregunta tampoc me la va saber respondre.
- Anem per la tercera.
- Li vaig preguntar què passaria si no arribaven els diners. Un altre silenci. A dia d'avui, encara és hora que algú me les aclareixi, aquestes qüestions. Dit això, penso que si bé el projecte de la Fàbrica Nova és una molt bona idea, ha comptat amb una gestió i una presa de decisions precipitada que no s'agafa per enlloc i que em recorda massa a l'episodi del tripartit amb el pàrquing de la Reforma. Però aquest cop a gran escala.
- La quantitat que s'hi està invertint és força major, certament.
- Ara no són 18 o 20 milions d'euros; en són 40 i fàcilment en seran més. En aquest sentit, si soc alcalde el projecte tirarà endavant però sense hipotecar la ciutat. No podem tornar a paralitzar Manresa amb endeutaments brutals perquè hi ha una obra que s'ho menja tot. I aquí també hi incloc el Museu del Barroc, una altra obra faraònica de despesa desproporcionada i de futur incert.
- Què vol dir, de futur incert?
- Quan s'ha d'obrir un equipament d'aquestes dimensions, les administracions tenen l'obligació de redactar un pla de gestió i viabilitat previ a la decisió de tirar o no l'obra endavant. Es tracta d'un document que estima quant costarà la llum, quin nombre de persones hi treballaran, a càrrec de qui anirà la gestió... En teoria, d'aquí mig any el Museu del Barroc hauria d'obrir portes, i encara és hora que algú ens presenti el pla.
- Si acaba sent alcalde se li girarà feina, doncs.
- Hi ha quatre qüestions que són les que em treuen més el son: la del projecte de la Fàbrica Nova, la del Museu del Barroc, la del contracte de residus i la de la peatonalització del carrer Guimerà. Es tracta de quatre pollastres que han engegat amb tota la força i que porten anys paralitzats.
- Què li passa a la peatonalització del carrer Guimerà?
- Doncs que ja va començar malament. Quin sentit té demanar a la gent si creuen que l'autobús ha de passar o no per allà? Això és una qüestió purament tècnica! La pregunta que s'hauria d'haver fet és si s'estava d'acord amb la peatonalització, i punt. Si la resposta majoritària és afirmativa, llavors ja mirarem què s'hi pot fer. En comptes d'això, però, van anar fent preguntes tant als usuaris del bus com dels vianants. I què va passar? Doncs que la resposta que van obtenir no era la que s'esperaven.
- Què vol dir?
- Que ells es pensaven que la gent diria que ja li estava bé que l'autobús passés pel Guimerà, però resulta que la majoria va votar que no. Llavors, quan van posar-se a treballar sobre plànol, van trobar-se que no sabien per on fer passar el bus i que l'única solució era canviar els sentits de circulació de la meitat del centre comercial de Manresa fins al punt que la inversió que es farà fora del Guimerà serà més elevada que la que es farà dintre del propi carrer! Tenim un problema gros...
- Pensa rebaixar els impostos?
- Per diferenciar el que és demagògia del que no ho és, et diré que si bé m'agradaria poder abaixar-los, no em puc comprometre a què així sigui perquè no sé els deutes que vindran i que s'han contret en el futur.
- A priori sembla que a nivell econòmic l'Ajuntament està força bé.
- Aquest és el problema, i és que durant aquest mandat s'han adoptat decisions que no es reflecteixen en els llibres de comptabilitat però que són deutes.
- Per exemple?
- Pel que fa a la compra de la Fàbrica Nova, en els llibres de comptabilitat surten els 14 milions d'euros que ha costat comprar-la però no hi consta tot el que s'hi haurà de posar per rehabilitar-la. Un altre exemple és el de l'adquisició de l'Auditori de Sant Francesc, que també és un deute o el d'obrir un Museu del Barroc que no sabem ni quant ens costarà encendre'n els llums. En aquest sentit, i com que no em puc comprometre a abaixar impostos, sí que advoco per actuacions més quirúrgiques, com la de bonificar el 95% de totes les obres de rehabilitació que es facin a la ciutat; la de treure l'impost dels rètols als comerços, o la d'abaratir la zona blava i bonificar-la en un 95% els dissabtes.