En la distància curta, reconeix que és "una mica impulsiu", i de fet va començar en precampanya molt bel·ligerant. A mesura que ha avançat el temps, però ha relaxat les formes i ha fet intervencions més propositives. Tot i així, l'alcaldable d'Impulsem, Joan Vila, manté un discurs contundent i sense gaire pels a la llengua.
Aquest fet li fa afirmar que "no pot ser que es derivi gent a pisos ocupats, com ens consta que passa". Com? "N'hi ha pocs casos, però hi són", es referma. Una afirmació similar, fa mesos, ja li va comportar enrenou amb els treballadors municipals i els funcionaris de l'Ajuntament. Diu que va parlar amb els sindicats i que es va aclarir el tema.
- Per què vol ser alcalde?
- Perquè tinc prestacions per girar la ciutat.
- I per fer això no hauria pogut encapçalar una candidatura ja existent?
- No.
- Ras i curt.
- Soc molt taxatiu, jo.
- Impulsem és un projecte personal seu o des de l'inici ja va comptar amb un grup de gent?
- Vam començar unes poques persones i s'hi va anar sumant gent. El nostre impuls, de fet, va néixer arran d'un plenari molt mogut que vam fer des de la Cambra de Comerç, i que va coincidir amb l'estiu-tardor del 2021, que va ser molt mogut a nivell delinqüencial. Era una època de molts nervis per part del sector econòmic. Va ser en el marc d'aquell encontre que es va manifestar una seriosa preocupació per la pràcticament nul·la interlocució amb l'administració. I allò només volia dir una cosa: que no se sentien representats pels polítics del consistori. Calia, doncs, posar-hi remei.
- Un remei en forma de partit nou però que té vinculació amb el PDECat, encara que sigui orgànica...
- Amb el PDECat, i ho he dit mil vegades, ens hi uneix un tema purament administratiu, que són els drets electorals. Pel que fa a la ideologia, no ens han imposat absolutament res; de fet, en cap cas no permetria que passés. Teníem un tracte i aquest s'ha complert. En aquest sentit, hem tingut llibertat per fer el que bonament hem volgut, i per dir el que ens ha semblat. De fet, sense anar més lluny, dintre de la nostra llista, tret d'una persona, no hi ha ningú que hagi estat mai dintre de l'òrbita PDECat.
- Per què els hauria de votar, la ciutadania?
- Perquè som la millor opció. La resta de formacions estan molt condicionades pels partits que representen a nivell estatal. I això no ens interessa gens, a nosaltres; la nostra prioritat és Manresa i és aquí on ens centrem, únicament i exclusiva. En aquest sentit, el perfil de la gent que conforma la candidatura és molt divers. Molts de nosaltres, a les eleccions nacionals, no vam votar pas el mateix partit. Vam incorporar gent de Primàries, que ens estan aportant un plus molt interessant i també tenim gent que ha votat la CUP. I és precisament aquesta diversitat el que més ens enriqueix, perquè ens nodrim els uns dels altres. Només cal veure la quantitat de propostes proactives que portem al programa i que pensem executar; unes propostes que, tot i que segur que no agradaran a tothom, el que és innegable és que visualitzen una ciutat diferent.
- A què es refereix?
- Que a diferència de les altres formacions, que només miren com desbancar o deixar en evidència els altres partits, nosaltres treballem mirant més enllà. No ens interessa gens ni volem entrar en aquestes compatibilitzacions de paràmetres que ultrapassen l'àmbit purament municipal. El que nosaltres volem fer és clar i diàfan i té una única protagonista: Manresa, Manresa i Manresa. Les 78.000 persones que vivim aquí hem de tornar a situar la ciutat allà on havia estat: sent una bona capital.
- Abans ha dit que dintre del seu programa hi ha moltes propostes proactives, però quan van donar a conèixer la formació, l'octubre passat, el discurs que va abanderar va ser més aviat bel·ligerant. De fet, va generar força enrenou entre els sindicats presents a l'Ajuntament, després que digués que auditaria cada lloc de treball del consistori...
- Aquest episodi amb els sindicats a què es refereix va ser fruit d'una interpretació errònia del que jo pretenia fer arribar. De fet, després d'aquell malentès, ens vam reunir amb ells en una trobada que va ser d'allò més agradable i en la qual vam exposar que tot el que dèiem estava recollit a la llei que empara el funcionariat. Tots plegats vam acabar concloent que, si bé la llei és la que és, el que sí que podem fer és consensuar els acords que es pactin amb els sindicats a nivell local perquè vagin en la línia de preservar el màxim número de llocs possibles de treball, alhora que optimitzin els recursos que s'hi destinen.
- I tot això com es porta a la pràctica?
- Doncs, per exemple, amortitzant els llocs de treball de la gent que vagi plegant, en comptes d'incorporar més persones. En aquest sentit, hem d'anar adequant la partida del capítol 1 de l'Ajuntament de Manresa per ser una mica més competitius i, sobretot, perquè el propi funcionariat se senti partícip de l'evolució de l'administració, cosa que ara mateix no passa, a la ciutat.
- Diu que Impulsem ha incorporat gent de totes les òrbites. Partint de la base que en política municipal, les decisions que es prenen també tenen un rerefons ideològic, com es posaran d'acord, per exemple, amb el tema de la seguretat, tenint en compte que possiblement els votants de la CUP de la seva llista no subscriuran el que pensi algú de caire més liberal?
- Amb la qüestió de la seguretat sempre hem sigut molt clars: nosaltres partim del que diu la llei. I la llei entenem que s'ha de complir. Així mateix, tenim una línia vermella intocable que és la propietat privada, sense matisos. No ens val allò que va dir la consellera de Justícia que hi ha ocupacions que són delinqüencials i d'altres que no. Perquè, ¿qui és qui determina quines ho són i quines no? En aquest sentit, el nostre posicionament és molt clar: una ocupació és un delicte i s'ha de tractar com a tal. Ara bé, la nostra aposta és fer-ho a través de mitjans que no siguin estrictament coercitius com podria ser posar més policia. S'han d'explorar altres vies.
- Com per exemple?
- Una de les que hem agafat d'inspiració és el model que té Terrassa. Allà, l'alcalde Ballart ha estat capaç de vertebrar un equip on hi ha la policia per una banda, la judicatura per una altra i l'Ajuntament per l'altra. I això els està donant uns resultats espectaculars. En el seu cas, han unificat la policia en un únic comanament.
- I això es podria replicar a Manresa?
- Aquí s'hauria de veure si aquest comanament hauria de ser de policia estricta o podria incorporar algú extern. El que està clar és que ens hem d'organitzar per poder ser contundents emprant mitjans poc lesius.
- Amb l'incivisme i la delinqüència de carrer també.
- També. I aquí vull fer un apunt: si bé és cert que a la ciutat hi ha delinqüència, també hem de remarcar que aquesta és obra d'un grup molt reduït de persones. Per tant, alerta amb confondre incivisme i delinqüència. La persona incívica també és aquell dropo que aparca davant d'un pas de zebra, per exemple. Dit això, a Manresa hi ha dos focus on s'hi ha de posar la mirada i actuar.
- Quins són?
- Crist Rei i la plaça Sant Domènec, que curiosament tenen un element comú.
- Quin?
- Que a tots dos llocs hi ha wi-fi i carregadors. Això el que fa és concentrar determinada gent. I no estic parlant de races ni d'orígens. No volem ni tenim intenció de separar ningú, al contrari! Hem vingut per posar ordre i a deixar clar que qui la fa, la paga. I això és així aquí i on sigui. És com quan tens canalla i fan alguna cosa que no poden fer. Oi que els renyem o els castiguem? Doncs aquí el mateix. Serem implacables.
- Abans parlava d'ocupacions. No és complicat, a nivell municipal, fer aplicar la llei?
- Fer aplicar la llei potser sí, però aplicar mesures, no. En aquest sentit, des de l'Ajuntament no es pot obviar el perill que suposa pels veïns d'un barri que uns ocupes manipulin el subministrament d'aigua o d'electricitat. Actualment s'estan fent connexions de gas amb mànegues de piscina! Hem de ser molt prudents i responsables. No pot ser que es derivi gent a pisos ocupats, com ens consta que passa.
- Què vol dir que l'Ajuntament deriva gent a pisos ocupats?
- Doncs això: que quan ve algú a viure a la ciutat, perquè pugui empadronar-se en algun lloc, els envien en un pis ja ocupat. I no dic en cap cas que sigui la tònica; n'hi ha pocs casos, però hi són. I l'administració no pot caure en aquest parany. En aquest sentit, el que cal per evitar situacions d'aquestes és potenciar els serveis socials.
- Què proposen?
- D'una banda, nosaltres al programa advoquem per fer una actuació molt severa al Centre Històric que ens permeti alliberar pisos per a destinar-los a lloguer social per a persones vulnerables i joves que vulguin emancipar-se. El Centre Històric s'ha de reactivar i això passa per fer-hi habitatge social. Quant? Ho desconec. De fet, hem demanat més d'un cop a l'Ajuntament que ens digui quanta gent podem acollir amb el màxim de prestacions. I no ens ho diu. Penso que hem de poder mancomunar coses com, per exemple, la gent que ens ve. A partir d'aquí, Santpedor, Sallent o el municipi del Bages que sigui també ha de ser solidari en aquest sentit. Hem de procurar compartir-ho perquè sigui assumible per a una ciutat com la nostra.
- Ha fet alguna cosa ben feta, l'actual govern?
- Sí. El problema, penso, és que són poc rellevants per al teixit manresà. Culturalment, per exemple, s'està treballant molt bé. Tanmateix, hi ha peròs: el projecte Manresa 2022, que al nostre entendre ha estat nefast, i el del Museu del Barroc, que és una instal·lació que tenint en compte el retorn que en tindrem com a ciutat, està comptant amb una inversió massa gran. Que allà s'hi faran més coses? Potser sí, però ningú ens ho ha dit, encara. Ara resulta que es vol traslladar l'Arxiu de lloc i portar-lo en un altre edifici que ha costat 4,5 milions d'euros i que es carregarà la façana de l'ajuntament que es va fer nova! Hi ha coses que no s'entenen, i això es respira en el desànim de la gent.
- En percep molt?
- Home, déu n'hi do. El món de les entitats, per exemple, està molt queixós de la passivitat de la regidoria de Cultura cap al món associatiu. Diuen que no se senten representats. Sense anar més lluny, a hores d'ara encara hi ha un esbart de la ciutat que no té local d'assaig i ha d'anar a fora. Això no pot ser. Com a Ajuntament el que s'ha de fer és protegir aquest teixit associatiu que tenim, i nosaltres ho tenim tan clar que fins i tot forma part d'un dels eixos troncals de la candidatura d'Impulsem: volem ser la seva veu dintre del consistori.
- Què en pensa del projecte de la Fàbrica Nova?
- Que ens agradaria que no fos unipersonal.
- Què vol dir?
- Doncs que hauria de ser un projecte de ciutat. En aquest sentit, al nostre entendre, l'Ajuntament hauria de limitar-se a facilitar que la UPC se'l fes totalment seu i concentrar-se a pensar com es vertebrarà aquest nou pol de coneixement amb la resta dels barris que l'envoltaran. No podem oblidar el de les Escodines, que està molt degradat i s'hi hauria de poder actuar, o el de la Sagrada Família. Així mateix, s'ha d'analitzar quin serà el paper del transport públic en tot plegat. Tot això que estic explicant, de fet, forma part del projecte Manresa 2040.
- Manresa 2040?
- Sí. És un projecte que vol aconseguir que la ciutat faci un canvi en positiu; un canvi que la modernitzarà, que prioritzarà el transport públic, que enriquirà el comerç... En definitiva, un canvi que farà que sigui un plaer, viure a Manresa. I tot plegat a través de propostes engrescadores de màxims.
- De màxims?
- Sí. Al programa hi portem projectes com el d'adequar un espai per a macroconcerts al Parc de l'Agulla; el de concentrar i ampliar a la zona del Congost els serveis que s'ofereixen a l'esport, amb la incorporació d'un hotel i d'una zona universitària, o el de posar en valor el Parc de Puigterrà afavorint l'obertura d'algun bar o restaurant i facilitant-ne l'accés. Es tracta de propostes molt ambicioses que som plenament conscients que potser no acaben reeixint en la seva totalitat però que el que pretenen és esperonar la ciutadania i fer que torni a guanyar confiança amb Manresa. No hem de tenir por d'anar a màxims: ens falta treure una mica de pit. Al final sembla que tot el que es faci a Vic o a Igualada sigui fantàstic. I això, a banda que no és cert, ens fa anar una mica capcots.
- El Manresa 2040 contempla el soterrament i l'allargament de la línia de FGC?
- Posa en dubte que calgui que l'estació es traslladi a la plaça Espanya. Si el que realment ens interessa és lligar el barri de la carretera Santpedor amb el Passeig i el que ho impedeix és via actual, ¿per què no la traiem i llestos? Nosaltres preferim, per exemple, que els 65 milions d'euros d'aquestes actuacions els destinem a fer una bona estació central al mateix lloc on és ara, que no pas un brancal.
- En cas de no obtenir majoria absoluta per tirar endavant tot el que es proposen, creu que podran ser flexibles per arribar a un pacte de govern amb alguna altra força?
- De moment i fins ara, el tema de pacte no entra dintre del nostre univers. Nosaltres no hem vingut aquí per buscar cap cadira. Tots i cadascun dels que som a la llista tenim el nostre ofici: treballem i ens guanyem la vida independentment d'això. I com que no busquem quota ni estem encasellats en cap bandera política, podem fer el que vulguem.
- Però els seus projectes difícilment podran desenvolupar-se, si no són al govern...
- Però a consensos hi arribarem amb tothom, ja sigui des del govern o des de l'oposició. Els projectes que presentem són de ciutat i, evidentment, si la resta també en presenten i n'hi ha alguna que ens interessa, la votarem positivament. Si es tracta de sumar, ens hi trobaran. Ara, tot allò que divideixi, ho volem ben lluny. Ja hem vist on ens porten, les desunions: a tenir una ciutat que ara mateix és un nyap. I com que la nostra prioritat és que Manresa vagi endavant, actuarem en conseqüència.