Roser Alegre torna a encapçalar la llista de Fem Manresa. L'acompanyen els actuals regidors Gemma Boix i Jordi Trapé, que, segons les normes de la CUP, no podran repetir a les eleccions de 2027. Això, segons assegura l'alcaldable, no serà un problema de buit d'experiència perquè es comprometen "a acompanyar i mentoritzar" els candidats que hi hagi llavors.
El distanciament entre ERC i Junts arran de les eleccions pot situar Fem Manresa com a possible aliada dels republicans per formar govern. Alegre confirma que "ens presentem per governar", però també que "per a nosaltres l'important no és ocupar una cadira, sinó que passin coses".
- Per què vol ser alcaldessa?
- Perquè creiem que Fem Manresa som l'única força d'esquerres amb voluntat transformadora de la ciutat i, perquè tenim clar que a qui ens devem és a la ciutadania. La nostra prioritat -com ja hem demostrat en diverses ocasions- és treballar per portar les lluites del carrer a l'Ajuntament.
- Una de les lluites que està més en boca de tothom és la d'erradicar la inseguretat i l'incivisme...
- Aquest és un gran tema, perquè s'hi barregen moltes coses. Sembla que quan parlem de seguretat, tot s'hi valgui. I aquesta màniga ampla provoca que cadascú pugui al·ludir-la pel que més li convé: hi ha qui la focalitza en l'incivisme; d'altres la relacionen amb activitats delictives; algú posa l'accent en els ocupes... Això sí, el nexe comú entre tot aquest amalgama és la manera com es pretén erradicar-la: augmentant les patrulles policials i amb càstigs més severs. Però la realitat és que només amb mesures punitivistes i securiràries no arribarem mai a l'arrel del problema real.
- Que és...
- Tot allò que envolta les dinàmiques a què ens aboquen el capitalisme i el racisme existents. I dient això, en cap cas volem frivolitzar la sensació d'inseguretat que té la gent -estem parlant d'una emoció subjectiva que s'ha de validar-, però el que està clar és que hi ha altres maneres de dissipar-la que, al nostre entendre, passen per un treball comunitari i social que s'ha de centrar en la prevenció i no la reacció. En aquest sentit, no neguem que a la ciutat es donen situacions que poden ser desagradables -tenim uns nivells d'exclusió i vulnerabilitat alts, amb gent que viu al carrer o que té problemes de salut mental, que a vegades fan merder i incomoden-, però dir que això és un problema únicament de seguretat, s'allunya molt del que nosaltres creiem.
- Tenint en compte les dades oficials, que diuen que des d'aquell boom delinqüencial de l'estiu i tardor del 2021 tot plegat ha anat a la baixa, creu que s'ha allargat innecessàriament aquest discurs de la inseguretat?
- Jo penso que sí. És més: hi ha qui l'està hostilitzant per fer la seva campanya política, amagant tota una lògica de racisme que és escandalosa. Dels partits de dretes i d'extrema dreta no ens estranya; el que trobem sorprenent és que hi hagi formacions que es consideren d'esquerres que hagin comprat aquests arguments. I més encara quan, en les diverses trobades que hem fet de la Taula de Seguretat, des de Mossos ens han dit que les dades no són alarmants.
- Parlant de partits: sembla que la relació entre ERC i Junts està en hores baixes. Això col·loca Fem Manresa més a prop que mai d'estar dintre del govern durant el proper mandat?
- Partint de la base que si ens presentem a les eleccions és perquè volem governar i perquè creiem que ho podem fer, és evident que l'opció d'estar dintre del govern existeix. Però no a qualsevol preu. Sempre ho hem dit i ho repetirem tants cops com faci falta: per a nosaltres l'important no és ocupar una cadira, sinó que passin coses.
- Creu que el canvi de vot de darrera hora amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible els ha fet perdre punts com a soci amb qui poder confiar?
- Pot ser que algú en faci aquesta lectura, sí. El que està clar és que per a nosaltres sempre preval ser coherents, no tant amb el que pensa l'assemblea del ple, sinó amb el que creiem que representem a l'Ajuntament i a tot l'entorn proper.
- Intueixo que el fet de ser tan fidels a l'essència de la seva formació, farà difícil un pacte...
- El que és indubtable és que si governem, en cap cas ho farem per asseure'ns en un despatx a gestionar ni per tenir la ciutat controlada. Dit això, i si entrem en el joc de fer ciència-ficció, si pactéssim un govern, hi hauria d'haver uns acords per part de cadascuna de les bandes sobre què implicaria fer un pas en fals per cada tema. Marcar uns topalls i uns paràmetres per on poder-nos moure seria imprescindible.
- Entenc, doncs, que podrien comprometre's a ser flexibles en cert grau?
- Home, sí, perquè assumim que si fem govern amb algú, estarem limitats en alguns temes; no ens sentirem còmodes amb tot el que es decideixi, i tindrem moltes contradiccions. Però, repeteixo: parlar d'això és fer ciència-ficció.
- Ha fet alguna cosa bé, l'actual govern?
- Les municipalitzacions de la zona blava i de la grua ens semblen molt positives. Això, d'alguna manera, ens dona la raó amb el que portem anys reclamant (en el seu moment com a CUP i després com a Fem Manresa), i és que la gestió directa és la millor opció per a tothom, tant per benefici purament econòmic, com per capacitat de decisió i de gestió.
- El projecte de la Fàbrica Nova també estaria dintre de la llista de coses ben fetes?
- A mitges. Si bé és cert que pot ser una bona oportunitat per a la ciutat, també hem de tenir en compte que el més calent és a l'aigüera: hem d'anar veient com es va desenvolupant tot plegat, perquè de projectes que comencen d'una manera i acaben d'una altra, també en tenim, aquí. No obstant, el fet que la UPC hi estigui tan posada i tingui tant interès en què funcioni, ens dona certa seguretat. Ara bé, no hem d'oblidar que més enllà de l'edifici en sí, també hi ha un entorn que s'haurà d'adequar i que esperem que es faci pensant en la ciutadania: que sigui agradable, que defugi el ciment i, en la mesura del possible, que no gentrifiqui el barri antic...
- Potser el Museu del Barroc evitarà aquest últim punt, veient les crítiques que està rebent...
- Al Museu del Barroc s'hi ha destinat una quantitat ingent de diners que s'haguessin pogut invertir en altres coses. La cultura és positiva, això és innegable, però fer aquest equipament potser no és la idea més atractiva per a aquells que volen vendre la ciutat. La inversió que hi ha hagut no compensa el rendiment que en podrem treure com a ciutat.
- Des de Fem Manresa també defensen que els milions que s'invertiran en soterrar i allargar la línia dels FGC, de poca cosa serviran.
- És que aquestes actuacions, a dia d'avui, no són prioritàries a nivell de mobilitat! Nosaltres no ens neguem als soterraments com a pràctica possible, sinó que el que subratllem és que al darrere de les obres no hi ha cap demanda ni reclam ciutadà que les justifiqui. Ens venen que tot plegat millorarà molt la mobilitat perquè permetrà anar més al centre de la ciutat (estem parlant de dos-cents metres), i que això farà que s'utilitzi més el tren. I jo, sincerament, dubto que algú que vol anar a Barcelona i no sàpiga si agafar la Renfe, el bus o els FGC, opti per aquest últim perquè l'estació sigui a plaça Espanya... Aquest soterrament no millorarà res...
- L'urbanisme de la zona tampoc?
- L'urbanisme sí, però la mobilitat no! No estem parlant d'això? Els diners són per invertir en mobilitat, oi? Si realment es vol una ciutat més sostenible que aposti decididament pel transport públic, el gruix de la inversió hauria de contemplar més accions com la d'allargar la via de FGC fins al barri de La Parada; una intervenció que, recordem, va ser inclosa dintre del projecte després de la pressió que vam fer des de Fem Manresa, tot i que ara es pengin ells la medalla dient que hi era des del començament.
- La sostenibilitat té un pes important dintre del seu programa electoral.
- És que és essencial.
- Però van votar el contra del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible...
- Ho explicaré tantes vegades com faci falta: vam votar-hi en contra perquè una de les mesures que inclou per revertir la situació de contaminació atmosfèrica és implementar la Zona de Baixes Emissions. Al nostre entendre, aquesta mesura és absolutament classista, perquè anirà en detriment dels més vulnerables, que es veuran obligats a canviar-se el cotxe quan potser no poden fer-hi front.
- Un altre col·lectiu vulnerable és el de la gent gran. Com veuen el tema de la residència del Xup?
- Doncs que és súper necessari que es comenci a construir, i més encara si tenim en compte que el terreny on ha d'anar té una data de caducitat de deu anys i ja n'hem gastat cinc. El temps passa molt de pressa i les excuses que tot plegat no és competència directa de l'Ajuntament i que depèn de la Generalitat, no ens serveixen. Al final, com a ajuntament, tu has de reivindicar que tens unes necessitats que passen per unes condicions; i que la residència sigui pública és la condició i l'acord al qual es va arribar. En aquest sentit, trobem a faltar aquesta força per reclamar el que ens pertoca a nivell municipal. Que la lluita incansable de la Plataforma de Gent Gran es vegi recompensada; al cap i a la fi, el que demanen ens beneficiarà a les generacions futures.
- Unes generacions futures que segueixen arrossegant el llast de la segregació escolar, pel que sembla...
- Aquí, a nivell d'Ajuntament, sempre es va una mica a remolc de les decisions que pren el Departament d'Ensenyament. I com que cada any canvia d'estratègia i de mirada, és més complicat avançar. Ja fa anys que sona, la idea de la zonificació escolar, dintre del consistori, però mai s'ha acabat de fer el pas.
- Creu que és per falta de valentia?
- Sí. Jo entenc que hi hagi certa reticència a fer canvis, perquè el canvi fa por i costa, i perquè el més probable és que les famílies de la ciutat se't tirin al damunt perquè fins ara estaven acostumades a poder-ho escollir tot. Però si realment volem començar a revertir aquesta situació de segregació, hem de ser més valents i fer un cop de cap. I dic començar perquè per molt que introduïm canvis en la zonificació, no resoldrem el problema.
- Ah no?
- No, perquè el que plana darrere de tot això és un racisme estructural que la gent a vegades no reconeix o no vol reconèixer, però que hi és. I aquesta separació que es fa d'un "nosaltres" i d'un "ells" s'ha de trencar, perquè la realitat és que tots som manresans i manresanes. I aquí anem dècades tard i fa temps que en patim les conseqüències.
- Creu que el fet que Comuns i Podem es presentin junts a la ciutat per primer cop pot esgarrapar-los vots?
- Aquí algú potser diria que fa quatre anys, ni sumant els vots de Comuns i de Podem, s'hauria entrat a l'Ajuntament de Manresa. En aquesta cas, ara faltarà veure si l'efecte Podemos o l'efecte Colau els dona treva.
- Què els diferencia, d'ells?
- Per començar, la defensa de la independència de Catalunya o de la construcció d'uns Països Catalans. Aquesta diferència és abismal. D'altra banda, penso que a vegades, tendeixen a emmirallar-se en altres ciutats on hi governa el seu partit, sense tenir en compte la idiosincràsia de Manresa. I el que cal és ser una mica més pragmàtic i tocar la realitat que tens a la ciutat.
- Els tres primers noms de la llista de Fem Manresa són els mateixos que fa quatre anys. Això vol dir que, si són fidels als seus estatuts, ni vostè, ni Gemma Boix, ni Jordi Trapé -les cares més conegudes- podran repetir. No els fa patir aquest possible buit de guiatge?
- Som molt conscients d'aquesta realitat, i és per això que estem compromesos a treballar per acompanyar i mentoritzar el relleu que vingui. El nostre suport per ajudar a entendre als nous regidors com funciona tota la maquinària hi serà incondicionalment, igual que van fer amb nosaltres els regidors que ens van precedir. Però no oblidem que Fem Manresa no som només el Jordi, la Gemma i jo: hi ha molta gent a l'assemblea que fa tanta o més feina que nosaltres, encara que les seves cares no es vegin tant.