Andrés Rojo: «Per quadrar el pressupost municipal abaixant els impostos, hem de ser més eficients»

L'alcaldable de Ciutadans a Manresa admet que "la situació no és fàcil" per al seu partit a nivell general, però defensa que a nivell municipal "hem treballat realment bé"

Andrés Rojo, candidat a l'alcaldia de Manresa per Ciutadans
Andrés Rojo, candidat a l'alcaldia de Manresa per Ciutadans | Pere Fontanals
Pere Fontanals / Aina Font Torra
17 de maig del 2023
Actualitzat el 18 de maig a les 15:29h


Ciutadans podria posar fi, a partir del 28 de maig, a la la seva experiència institucional de vuit anys a l'Ajuntament de Manresa, si deixa arrossegar per les dinàmiques generals del partit. El seu cap de llista, Andrés Rojo, admet que a nivell estatal "hem comès errors", però defensa la tasca municipal: "hem aconseguit ser transversals i transparents". El 28-M notarà l'aler de PP i Vox a la vora, i també el possible creixement del PSC.

Defensa un model lliberal i avisa que la millor mesura per combatre les desigualtats socials passa "per reduir l'atur". Per això, llegeix com a bona notícia el desencallament del polígon del Pont Nou, i assegura que caldria una aposta decidida per la implantació de més indústria.

- Per què vol ser alcalde?

- Perquè vull canviar Manresa i fer que sigui millor per als ciutadans. I, sobretot, perquè vull canviar el model econòmic existent.

- Què li passa al model econòmic?

- Que és caduc i no té un creixement pressupostari important més enllà d'una pressió fiscal major per als ciutadans. Per altra banda, crec que fa molt temps que es va abandonar el sector industrial, que ara hem reactivat amb el Pont Nou, però penso que s'han de buscar sinergies amb la resta de municipis de la comarca.

- Aquest model que vostè vol implementar, passa per obrir Manresa a l'economia o també contempla transformar l'estructura de l'Ajuntament?

- Se centraria, essencialment, a obrir Manresa a l'economia. Com? Doncs fent que sigui un lloc plàcid que doni tantes facilitats com sigui possible a totes aquelles empreses que hi vulguin invertir. I soc molt conscient que els fruits d'aquest nou model no arribaran d'un dia per l'altre ni amb un sol mandat. Jo penso a mitjà-llarg termini. Per recollir, primer hem de sembrar.

- Entenc, doncs, que aposta per un model més liberal que l'actual, amb una càrrega fiscal més baixa.

- Exactament. El que crec és que, inicialment, a aquells que volen invertir, no els hem de pressionar. Les empreses han de contribuir quan ja estan consolidades. En aquest sentit, del que es tractaria seria de facilitar la burocràcia perquè s'instal·lessin aquí i de canviar les taxes sense que això suposés un sobrecost per a l'Ajuntament.

- Amb els particulars també seguiria aquesta mateixa línia?

- Per suposat. Mira, aquí passa una cosa, i és que quan nosaltres fem un pressupost, l'únic que ens preocupa és que es quadri. Com ho hem fet, fins ara, per assegurar-nos-en? Doncs incrementant les taxes anualment, una mesura que garanteix aquests mínims de creixement. Però hem de tenir en compte que venim d'una pandèmia i d'una superinflació que va arrencar amb la guerra d'Ucraïna i Rússia. Davant d'aquest panorama, que està fent que la ciutadania tingui grans problemes per arribar a final de mes, què es fa, des de l'Ajuntament? Doncs sotmetre la població a una pressió fiscal encara més gran quan pel que hauríem de treballar en tant que ens públic és per ser molt més eficients.
 

- Si baixem els impostos, com quadrem el pressupost?

- Hem de ser més eficients. El que no podem fer és ser conformistes. Tenim uns processos que tenen uns costos i els volem mantenir de forma contínua sense intentar treballar una millora contínua. I aquí és on rau part del problema.

- Un dels principals capítols de despesa és el de personal propi. Quan parla d'eficiència, també es refereix a aquests treballadors?

- Òbviament. I amb això no estic dient que els nostres treballadors, que són grans tècnics i funcionaris, no siguin eficients. Però sí que a vegades, quan entres en una rutina de fer les coses d'una manera concreta, no ets capaç de veure que hi ha altres formes més eficients de fer-les. Tampoc no estic dient que sobri ningú, sinó que pel que advoco és perquè, amb els recursos que ja tenim, siguem capaços de donar més.

- A banda del tema econòmic, una qüestió molt candent actualment és la de la seguretat, i Ciutadans no s'ha pronunciat gaire al respecte...

- És que penso que no és un tema de què diu o deixa de dir Ciutadans o qualsevol altre partit, sinó que el que importa és la sensació que té la població. I la població, ara mateix, sent certa inseguretat derivada d'actes incívics que en un moment donat van ser molt reiterats i van transcendir fins i tot als mitjans de comunicació. Dit això, vull recordar que nosaltres ja fa molt temps que clamem per una Manresa més segura. De fet, vam ser els precursors de posar en marxa les càmeres de videovigilància. Amb totes les actuacions que fins ara s'han dut a terme, les dades ja ens mostren que anem per bon camí. Tot i així crec que hem de seguir treballant en aquesta qüestió. Al final, el que volem les persones és viure tranquil·les i en pau.

- Tot i les dades del Ministeri que asseguren que els fets delinqüencials han anat a la baixa respecte l'estiu i la tardor del 2021, creu que se segueix buscant aquesta sensació d'inseguretat entre la població?

- Tenint en compte que quan succeeixen casos molt mediàtics la ciutadania està més sensible quan rep certes notícies, el que no podem fer és missatges d'alarma, ni a la gent ni als possibles inversors. Perquè la realitat és que arran del que va passar fa dos anys, es va posar en marxa una Taula de Seguretat que ha impulsat diverses accions i protocols que estan funcionant bé. És evident que hem de seguir treballant en aquest sentit, perquè, al final, ¿quina és la taxa de delinqüència que podem permetre? Per a mi, cap. I penso que s'ha de partir d'aquesta exigència. I sí, som humans i vivim en una societat on hi haurà persones que delinquiran. Ara bé, tots els mitjans de prevenció que puguem posar en marxa ens ajudaran a tenir una Manresa menys incívica i més tranquil·la.

- Destacaria alguna cosa positiva de l'actual govern,?

- Oi tant, i totes elles venen de proposicions que nosaltres hem recolzat i defensat públicament des del primer moment. Per exemple, el tema de l'atenció domiciliària -que ens sembla una fita important-; tot el que envolta el projecte de la Fàbrica Nova -que ens sembla una gran aposta de futur que ha de convertir la ciutat en un pol d'atracció de talent i d'inversió- , o la col·locació de càmeres de videovigilància a la via pública. Al final, penso que ni tothom ho fa bé ni ningú ho fa malament; la qüestió és com prioritzem el conjunt d'actuacions que volem tirar endavant.

- Al llarg d'aquest mandat, s'han donat diverses situacions en què Ciutadans ha recolzat propostes que, en molts casos, no eren unitàries. El darrer exemple el trobem en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible...

- Nosaltres, en tant que partit seriós que som, fem el que diem que farem. En aquest sentit, si se'ns fa participis de les decisions que es prenen; si se'ns inclou en els debats, i si se'ns deixa donar el nostre punt de vista, nosaltres no posarem pals a les rodes per marcar territori o per interessos electoralistes. No entenc la poca seriositat de les formacions que no compleixen amb el que s'han compromès o que actuen diferent quan s'acosten les eleccions.  Pel que fa al Pla de Mobilitat concretament, era necessari que s'aprovés, d'una banda, per les exigències europees de caminar cap a la sostenibilitat i, de l'altra, perquè del que teníem fins ara no s'havia complert gairebé res i havia quedat completament obsolet. Que hi ha coses que hauríem fet diferent? Evidentment que sí, però una cosa no treu l'altra.

- Què haurien fet diferent?

- Els espais que es contemplen com a pàrquings dissuasius, per exemple, no ens semblen els més adequats. També hi ha el tema del microbús a tota la zona del Centre Històric, que per a nosaltres és irrenunciable però que no ha acabat prioritzant-se. Tanmateix, no es pot negar que la feina que s'ha fet en aquest sentit és molt bona. Al final, el que es busca és adaptar Manresa als requeriments que se li exigiran.

- Descarta algun pacte amb ERC, Junts o alguna altra formació històricament distant?

- Nosaltres som un partit de centre i, per tant, podem mirar cap a la dreta i cap a l'esquerra sense cap tipus de complex. El que sigui bo per a la ciutat també serà bo per a nosaltres.

- Està a favor del soterrament de la línia de FGC i de l'allargament de la via?

- Aquí m'agradaria matisar que no es tracta d'estar-hi a favor o en contra. S'ha de tenir en compte que aquest tipus d'inversions com la que farà FGC a la ciutat, es donen, exclusivament, a projectes concrets. Què vull dir amb això? Doncs que ningú pot escollir el projecte al qual s'ha de destinar la partida en qüestió.

- Però si poguessin, també tirarien per aquí?

- No, bàsicament perquè pensem que hi ha altres prioritats. Tot i així, crec que aquesta actuació serà bona per a Manresa i que aconseguirà apropar el transport públic a la gent. I entenc que hi hagi partits que no ho acabin de veure clar, però jo intento buscar sentit a tot el conjunt.

- Diu que hi ha altres prioritats. Quines?

- La gent gran. Sí que és cert que s'han fet grans avenços pel que fa a l'atenció domiciliària, però encara queda molt camí per recórrer per aconseguir que aquest grup de població pugui viure a casa seva tenint tot el que necessita, i no es vegi obligada a marxar. Ara bé, també és veritat que hi ha nombroses malalties associades a l'edat que fan impossible mantenir una persona en el seu domicili, i que requereixen de centres especialitzats; en aquest cas, de residències. Però, ¿què passa a Manresa? Que de públiques anem molt escassos. Sí, tenim places concertades, però no tothom pot assumir el que costen. I això és una sobrecàrrega ja no només per als familiars -que, com no pot ser d'una altra manera, si poden ajudaran-, sinó també per a molta de la nostra gent gran que sap que depèn dels seus fills o nets per poder viure dignament.
 
- Què n'opina del Museu del Barroc?

- Al començament jo vaig ser molt crític perquè semblava que no hi havia un projecte inicial suficientment calibrat i estudiat per tenir una anàlisi real dels costos que suposaria. Sí que és cert que, degut a la situació d'inflació, tot s'ha encarit moltíssim. I no és fins que s'inicien les obres que es pot veure en profunditat l'abast de totes elles. El que no es pot negar és que hi ha hagut una mica de desgavell i que ha faltat previsió. 

- Ciutadans, a nivell general, ha fet una clara davallada. Què creu que passarà en l'àmbit municipal?

- La situació no és fàcil, per què enganyar-nos. Potser el que ha passat és que no ens hem sabut comunicar prou bé: al final, la ciutadania ens cedeix el seu vot durant una legislatura, i nosaltres hem d'estar a l'altura de les seves expectatives. Dit això, penso que hem comès errors, sens dubte, però a nivell municipal crec que hem treballat realment bé: hem aconseguit ser transversals i transparents; hem tingut la capacitat de negociar dictàmens i proposicions; hem arribat a acords i també n'hem generat... Estem contents, realment. Per a nosaltres, el més important és Manresa. I és aquí on volem posar el focus. No volem entrar en polítiques autonòmiques ni nacionals.

- Pot ser que el fet que tot el que envolta el Procés s'hagi diluït, hagi situat Ciutadans en un pla menys bel·ligerant?

- I no només Ciutadans, eh! Penso que tothom ha rebaixat el to. Durant el punt àlgid del Procés, la societat estava absolutament polaritzada: o blanc o negre, i passàvem per alt que, entre aquests dos colors, hi ha un arc de Sant Martí ple de matisos. Ara, la situació és molt diferent, i això ens ha ajudat a suavitzar el debat. Crec que Ciutadans és més que un partit focalitzat en si Catalunya ha de ser o no independent, i això queda demostrat en les seves polítiques econòmiques, socials o mediambientals.

- Què diferencia Ciutadans de la resta de partits liberals d'espectre constitucionalistes, com el PP o Vox?

- També hi podria haver inclòs el PSC.

- Posem-l'hi, doncs.

- Mira, amb VOX, més enllà de creure en les autonomies, no ens hi lliga res. Dit això i centrant-me en l'àmbit municipal. A diferència del PP o del PSC, des de Ciutadans defensem una inversió del grau de poder que hi ha actualment entre Estat i ajuntaments. Per a nosaltres, el pes de les decisions ha d'anar de baix cap a dalt. I és que, ¿qui millor que els ajuntaments coneix les carències de la societat en què vivim? En aquest sentit, nosaltres apostem per finançar-los millor, cosa que ni socialistes ni populars tenen previst. I encara n'hi ha més.

- Digui, digui!

- Ciutadans té un equilibri molt bo entre polítiques socials i liberalisme. De fet, si mirem qui ha fet més proposicions al voltant d'assumptes socials al Parlament de Catalunya, Ciutadans sempre guanya. Davant d'això,  penso que, si més no a nivell estatal, el nostre banc de votants l'hem de buscar en aquelles persones que es troben en el centre-esquerra o centre-dreta i no se senten còmodes amb cap dels partits que a priori els representen. El tipus de polítiques del PSC i el PP ja sabem on ens porten, perquè és molt fàcil radicalitzar-se del centre-dreta a la dreta i del centre-esquerra cap a l'esquerra depenent de qui hi hagi en cadascuna de les ales. Ara mateix, el PP està en guerra amb Vox, i el PSC, amb Podemos. I nosaltres no hauríem d'entrar en cap d'aquestes batusses: la gent que vam entrar a Ciutadans va ser perquè no ens trobàvem còmodes enlloc. En aquest sentit, per a ocupar un espai que no ens pertoca, millor no ser-hi.

- Però si no s'entra en aquestes guerres que diu, també es perd presència mediàtica...

- La presència mediàtica ja la tenim perduda, si més no en aquests moments. La líder nacional del partit, Inés Arrimadas, té molt pocs espais als mitjans. Jo, personalment, que l'he seguit en seu parlamentària, ha tingut debats molt intensos i fins i tot mediàtics sota el meu punt de vista, i no se n'ha fet ressò ningú. De fet, nosaltres mai hem tingut poder sobre els mitjans. En aquest sentit, durant un temps va interessar alimentar Ciutadans; ara mateix, però, no els deu convenir per la raó que sigui.