16
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
21:13h
Després de dotze anys sense representació a l'Ajuntament de Manresa, Ana Querol confia que a partir del 28 de maig podran tornar a posar-hi el peu. I és que després de dos comicis presentant-se amb dues llistes, els espais dels Comuns i de Podem s'han posat d'acord aquest 2023 per compartir candidatura. "És una molt bona notícia", diu l'alcaldable.
Manresa En Comú Podem vol portar les superilles d'Ada Colau a Manresa, al Poble Nou inicialment. En el discurs de la seva candidata s'hi troba sobretot la paraula "barris", seguit de "persones" i "sostenibilitat". Considera "molt greu" que entitats i mitjans de la ciutat facin d'altaveu de formacions d'extrema dreta.
- Per què vol ser alcaldessa?
- Perquè vull que la meva ciutat la governi gent que posi les persones al centre i que tingui clar que les necessitats dels manresans i manresanes són el primer. I això, des de Manresa En Comú Podem, som els que ho tenim més clar amb diferència.
- Com es tradueix això de posar les persones al centre?
- Per una banda, tenint els barris cuidats i verds. Necessitem una ciutat on la gent pugui fer vida ben a prop de casa seva, i és per això que hem de vetllar perquè els barris tinguin tot el que els cal, sense fer diferències entre uns i altres; no hi pot haver desigualtats. Per altra banda, hem de garantir un accés igualitari i equitatiu als drets bàsics en habitatge, educació, en salut i salut mental, i en serveis socials. I això no és tot...
- Continuï, doncs.
- Cal un canvi important en mobilitat: ha de ser sostenible i deixar de prioritzar els cotxes en pro de les persones.
- Fa un mes encara no es va aprovar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. Com el valora?
- Per començar, m'agradaria apuntar que com a membre del Consell de Mobilitat que soc, m'hagués agradat veure el document abans que se sotmetés a votació. Però se'ns en va negar l'accés. Ni l'esborrany no vam poder consultar. Segons el regidor, per evitar que féssim electoralisme, quan en cap cas era la nostra voluntat. Tanmateix, pel que sé i pel que es va dir a la presentació, penso que és un pla que neix obsolet i que podria perfectament haver-se aprovat al segle XX.
L'alcaldable de Manresa En Comú Podem celebra que a la tercera vagi la vençuda i que Comuns i Podem es presentin a la mateixa llista: "És una molt bona notícia"
- Carai!
- El que necessitem en ple 2023 és un pla molt més ambiciós des del punt de vista de les emissions contaminants. Manresa és la setena ciutat de l'Estat amb morts per partícula fina i la desena en morts per nivell de CO2. Davant de tot això, el que cal és un canvi radical en la mobilitat que no passa ni per impulsar petites actuacions ni per fer un carril bus que els mateixos tècnics que l'han incorporat al pla diuen que no pot funcionar perquè no tenim el tipus d'autobusos adequats per això.
- Per on hauria de passar, doncs, aquest canvi?
- Per tenir un carril bici segregat i protegit que transcorri pels carrers principals de la ciutat i pels llocs on el trànsit rodat va més de pressa, i per pacificar el trànsit. En aquest sentit, el que nosaltres proposem és fer súper illes no només al centre sinó també als barris. A banda, cal transformar el transport públic -les línies actuals de bus no donen resposta a la totalitat de necessitats de la ciutadania- i apostar pel projecte de tramvia que nosaltres ja vam presentar en el seu moment.
- I quin trajecte faria, aquest tramvia: el del Carrilet?
- No exactament. El que plantegem és una ruta de Manresa Alta cap al Congost o cap a la Renfe. La línia hauria tenir en compte el trànsit actual i les vies tal com estan ara, però la idea seria que creués la ciutat des del nord-est fins al sud-oest.
- Entenc, doncs, que no és partidària del soterrament de FGC.
- Nosaltres, des de Manresa En Comú Podem vam ser els primers que ens vam posicionar en contra del soterrament, perquè ens semblava una barbaritat. Estem parlant d'una inversió que no va en pro a una mobilitat sostenible i que no serveix ni per incrementar el nombre de gent que fa servir el transport públic ni per reduir el de persones que utilitzen el vehicle privat. Es tracta d'unes actuacions no demanades per la ciutadania. És més: els veïns i veïnes de la zona estan molt preocupats perquè no saben exactament quin impacte tindran.
- Fins que no comencin les obres és difícil fer especulacions...
- El que està clar és que el terreny on es volen desenvolupar és inestable, i que tot plegat ens sortirà car. És per això que des del nostre partit, tenint en compte els diners que FGC donarà a la ciutat, apostem perquè es tiri endavant el projecte del tren-tram del Bages utilitzant la via ja existent de la potassa, bo i actualitzant-la. I a partir d'aquí, allargar la via fins a la ciutat per fer un tramvia. Tot plegat són propostes que si van de la mà amb la comunitat energètica pública que volem crear, ens aproparan a aquest ideal de ciutat verda que volem materialitzar.
- Parli'ns d'aquesta comunitat energètica.
- Amb la crisi que estem vivint, és urgent començar a caminar cap a una transició energètica. I aquesta ha de ser democràtica i per a tothom. Tenim el precedent del Prat de Llobregat i ens hi emmirallem una mica, tot i que hem d'aterrar a la realitat de Manresa. El que està clar és que necessitem que tota la ciutat sigui una comunitat energètica per disposar d'una energia verda que sigui sostenible, econòmica i ajudi a reduir costos tant a les famílies com als comerços i la indústria.
- I això com es fa, tenint en compte que la realitat d'una família no té res a veure amb la d'una empresa?
- Oferint atencions diferenciades.
- Ho veu factible?
- No serà fàcil, però és possible, sí. L'Ajuntament -tot i que tard i massa a prop de les eleccions- ha fet que Aigües de Manresa sigui una empresa energètica pública. Això és interessant i està bé, però cal anar més enllà i projectar una comunitat que sigui el més participada possible, tant per a les persones com per a les empreses usuàries, amb una fórmula més democràtica i en la qual tothom hi tingui veu.
- Un dels temes troncals en aquesta campanya és el de la seguretat. Com l'afronta, Manresa en Comú Podem?
- La seguretat és un dret i és important que ens sentim segurs a la ciutat on vivim. Però, compte! Anem alerta en fer alarmisme: Manresa no té unes xifres d'inseguretat fora de la mitjana. És més, estan millorant. En aquest sentit, no és moment d'omplir-nos la boca amb discursos que contribueixin a generar por, però sí que és cert que hauríem de tractar la seguretat d'una forma integral.
- I com es fa, això?
- Doncs no valorant només el nombre de policies sinó analitzant què és el que fa: és propera? Té presència al barri? Ens serveix en el nostre dia a dia? Paral·lelament, l'any 2020 nosaltres ja vam proposar un Consell de Seguretat que inclogués tots els agents implicats en matèria de seguretat; no només l'Ajuntament, la policia i les associacions de veïns.
- Qui més hi hauria d'haver?
- Entitats de dones, plataformes que treballin amb persones en risc d'exclusió, treballadors i educadors socials, entitats esportives... No obstant, penso que quan parlem de seguretat, també hem de tenir en compte aquella que té a veure amb els drets bàsics de la gent. ¿Com podem sentir-nos segurs si no tenim un lloc digne on viure?
- L'accés a l'habitatge: l'altre gran tema.
- És importantíssim tenir-lo en compte, sobretot perquè ni des de l'Ajuntament ni des de la Generalitat, s'han fet els deures. ¿Com és possible que l'Ajuntament de Barcelona, en les dues darrers legislatures (amb Ada Colau al capdavant), hagi fet més habitatge públic a la capital catalana que el que la Generalitat ha construït en deu anys a tot el país?
- Què es podria fer des del govern de Manresa?
- Doncs, per començar, utilitzar les eines que li dona la llei catalana per, d'una banda, obligar als ens privats a destinar un 30% dels seus immobles lloguer social, i, de l'altra, perseguir i obligar els fons voltor i grans tenidors a posar pisos a lloguer per aconseguir trencar aquest espiral especulatiu en què ens trobem immersos. Ara, a més, amb la nova llei espanyola, els ajuntaments encara disposaran de més eines per garantir l'accés a l'habitatge a les famílies vulnerables i també als joves, que a hores d'ara no estan podent marxar de casa perquè no s'ho poden permetre.
- Seguint amb habitatge, també hi ha el tema de la residència del Xup.
- En aquest cas, el que hem tingut ha estat un incompliment flagrant del compromís consistorial amb la Plataforma de la Gent Gran, amb l'Associació de Veïns del Xup i, per extensió, amb tota la ciutadania. La residència s'ha de construir, sí o sí, durant el proper mandat. I nosaltres ho tenim claríssim. No ens serveix que hi hagi empreses que vulguin construir residències privades: del que es tracta és de defensar i tirar endavant un model residencial cent per cent públic que garanteixi la dignitat de les persones que hi viuen.
- Parlem d'ensenyament. Què passa amb la segregació escolar?
- És un tema terriblement greu que fa molts anys que arrosseguem i que no millora. Si bé la ciutat continua tenint set escoles públiques -més de la meitat- dintre de la categoria de centres de màxima complexitat, no podem obviar que aquesta desigualtat i segregació no només es dona en horari lectiu. És evident que les oportunitats educatives de fora de l'escola no són les mateixes per a tothom: activitats extraescolars, de lleure, de cultura... Hi ha molts nens i nenes que no poden accedir-hi i, per tant, és bàsic que l'Ajuntament tingui propostes al respecte.
- Com quines?
- Fer currículums individualitzats que garanteixin l'accés a aquest tipus d'activitats extra curriculars. Amb això veurem clarament les diferències entre unes famílies i les altres, i ens adonarem que hi ha barris que pateixen molt més que d'altres, com els del Centre Històric o el del Xup, que són els que encapçalen el rànquing de més desigualtats.
- Els plans de futur per al Centre Històric també estan el boca de tothom.
- El que és indubtable és que ens cal un pla integral i estratègic per revitalitzar-lo per a la gent que hi viu.
- Què hauria d'incloure?
- D'una banda, rehabilitació d'habitatge; de l'altra, un espai públic més verd i adaptat al canvi climàtic. Així mateix, també necessitem promoció del comerç i plans d'acció social en pro de la convivència. La bona notícia és que gran part d'aquestes mesures -tant l'eficiència energètica dels habitatges com l'enverdiment de l'espai públic- es podran tirar endavant amb pressupost de la Generalitat gràcies a la Llei de Barris Verd que En Comú Podem va portar al Parlament. En aquest sentit, si nosaltres entrem a l'Ajuntament, demanarem aquesta dotació econòmica tant per al Centre Històric com per al Xup.
- Com veu el projecte de la Fàbrica Nova?
- Després de tant temps, seguim sense tenir un pla concret més enllà del que té a veure amb l'edifici de la universitat. Necessitem que sigui un projecte que, d'una banda, serveixi perquè la UPC, el Centre de Formació Pràctica i l'institut Lacetània ajudin a donar resposta a les necessitats de la comarca a nivell industrial i de promoció econòmica i, de l'altra, sigui una oportunitat per donar un aire nou i revitalitzar els barris de les Escodines, Vic-Remei i Sagrada Família. I això últim, ens fa patir que quedi pel camí...
- Pel que sí que hi havia un pla concret era pel Museu del Barroc...
- I era un pla per a un edifici i pel seu interior però no amb una valoració noble de com repercutiria a la ciutat en general i al barri i la zona on es troba. En definitiva: massa inversions que no canvien ni transformen Manresa. I sí, la paraula transformar s'ha emprat molt, però s'ha posat poc a la pràctica.
- Creu que l'actual govern ha fet alguna cosa bé?
- Sí. Per exemple, augmentar el servei d'atenció domiciliària, que ho ha fet de forma significativa. També s'ha iniciat una territorialització d'aquest servei en súper illes socials, que és quelcom que va proposar Manresa en Comú fa quatre anys i que la regidora actual s'ha fet seva.
- En els dos darrers comicis electorals, Podem i els Comuns es van presentar per separat. Aquest cop, però, aniran plegats.
- És una molt bona notícia, al meu entendre. És important que l'esquerra ecologista i feminista anem a l'una per treballar col·lectivament i cooperativament amb la voluntat de fer una Manresa per als barris i les persones.
- En els debats en què ha participat fins ara no s'ha cansat de repetir la incomoditat que li crea compartir espai amb partits d'extrema dreta...
- Em sap molt greu que entitats i mitjans de comunicació facin d'altaveu a aquest tipus de formacions. Vull recordar que sis forces polítiques de la ciutat vam signar un manifest per evitar precisament això. El que prediquen Vox i FNC és molt perillós. I sí, els segons potser tenen formes més elegants, però el subtext és el mateix: dir mentides i escampar missatges d'odi i de segregació social. ¿Que no ho veuen que trencant-nos en trossets no podrem avançar ni tenir cap mena de futur?