15
de maig
del
2023
Actualitzat
el
16
de maig
a les
21:11h
Després de dos mandats, o sigui vuit anys, sense representació a l'Ajuntament de Manresa, el PP ho tornarà a intentar amb un cognom conegut entre el seu potencial votant, Javaloyes, el del darrer portaveu que va tenir la formació espanyolista al consistori. En aquest cas, però, qui es presenta de cap de llista no és Xavier, sinó Josep Lluís, el seu germà. A més a més ho farà amb l'experiència d'haver estat ja anteriorment regidor a l'oposició, però a Sant Joan de Vilatorrada.
El candidat es mostra convençut que el PP tornarà a tenir regidories a Manresa després d'una etapa que ha valorat com a "molt dura" per al partit, "sobretot a Catalunya".
- Per què vol ser alcalde?
- Perquè m'agrada fer política de proximitat. A banda de donar-te l'oportunitat d'estar en contacte amb la gent i escoltar els seus problemes, la política municipal et permet veure acabar la majoria d'actuacions o iniciatives que impulses. Això, a nivell autonòmic o nacional, és molt difícil que passi: ja pots dir i fer les mil i una que el més probable és que quan esgotis la legislatura, no hi haurà res culminat. En aquest sentit, que les coses amb què et comprometis arribin a bon port i tu siguis allà per veure-ho, és una gran satisfacció.
- Quins compromisos prendria, el PP, si arribés al govern?
- En el nostre programa hi hem inclòs un total de 120 propostes que poden donar resposta a molts dels problemes que actualment té Manresa. Són propostes pensades i que han sorgit de reunions que des de la formació hem mantingut amb diverses associacions de la ciutat, i que es divideixen en tres àmbits.
- Quins?
- Tema econòmic; seguretat i mobilitat, i polítiques socials.
- Comencem pel primer.
- Nosaltres som molt conscients que un municipi com Manresa, si no té recursos, no pot funcionar. Ara bé: el que no tenim clar és que el camí més adequat per generar riquesa i llocs de treball, sigui el d'augmentar els impostos. En aquest sentit, nosaltres apostem, per exemple, per rebaixar l'impost de circulació als autònoms; per reduir l'IBI a les famílies monoparentals, o per no fer pagar el mateix d'escombraries a una persona que viu sola que a una família nombrosa.
- D'on obtindrien els recursos, llavors?
- Tenint en compte la desviació pressupostària de més del 78% al Museu del Barroc, no tinc cap dubte que també hi haurà diners per suplir aquestes rebaixes. De l'únic que es tracta és de tenir voluntat política.
- Tot el que envolta el projecte del Museu del Barroc ha generat molta polèmica, certament.
- És que és flagrant! Que s'hi hagi hagut de dedicar un 75% més dels recursos inicials és que alguna cosa no s'està fent bé. Estem parlant de molts milions d'euros que s'haguessin pogut destinar a altres coses. Per no parlar de la nova Oficina de Turisme...
- La que anirà a la Casa Fàbregas?
- Aquesta mateixa. Per a aquella quadra s'està pagant, des de fa temps, un lloguer mensual desproporcionat. I ara, a sobre, volen invertir-hi 550.000 euros a reformar-la... No pot ser, això!
- Diu que la segona pota del seu programa és la mobilitat i la seguretat.
- En l'àmbit de la mobilitat aquesta proposta de fer grans aparcaments en solars allunyats del centre i llavors posar busos-llançadora, no em sembla una bona opció.
- Quina seria la clau de volta, a parer seu?
- Per començar, comptar amb pàrquings que estiguessin bé de preu. I amb això no dic que no estigui d'acord en habilitar zones peatonals on no es permetés l'entrada de vehicles, però el que no pot ser és que algú que vingui de Sallent a comprar una cosa molt concreta, hagi de deixar el cotxe a l'altra punta, agafar un autobús, comprar el que necessita i tornar a agafar el bus per anar cap a casa. Si ha de fer tot això, aquesta persona desestimarà l'opció de venir i recorrerà a l'Amazon o a les grans superfícies. En canvi, si té l'oportunitat d'aparcar al centre en un lloc econòmic, sí que vindrà.
- Ara que parlem de mobilitat, què en pensa del soterrament de la línia de tren dels FGC?
- Aquest és un tema complicat, perquè sembla que si estàs a favor de soterrar, vagis en contra del projecte del tren-tramvia. I en el meu cas, no em semblen malament cap de les dues coses. Ara bé, sí que en el cas de l'actuació dels FGC, penso que hi ha molts matisos.
- Expliqui's.
- Per començar, la nova estació no cal que se situï a plaça Espanya com es vol fer -no li trobo cap sentit-, sinó que jo apostaria per renovar de dalt a baix la que ja hi ha al Baixador. Llavors, amb l'estació nova i ben feta, soterraria la línia per fer connectar el Passeig amb les Bases. I si més endavant es vol fer arribar el tren fins al Parc de l'Agulla i Santpedor, fantàstic, però aquí sí que no caldria soterrar res.
- Parlem de seguretat.Segons dades del Ministeri i de Mossos, els delictes sembla que van a la baixa.
- I aquest és el problema!
- Quin?
- Que les dades del Ministeri estan esbiaixades.
- Esbiaixades?
- Hem de pensar que hi ha molta xifra negra que no es denuncia. El Ministeri, òbviament, no aporta dades falses, però l'únic que fa és publicar les que consten en els registres dels delictes. En aquest sentit, si no hi ha denúncia és com si no hi hagués hagut delicte. I et diré més: a vegades hi ha denúncia però no s'acaba registrant.
- Ah no?
- N'hi ha que no tenen el recorregut adequat, per exemple. D'altra banda, i entroncant amb el que dèiem, hi ha molta gent que no denuncia perquè no creu en la justícia ni en la policia, o perquè pensa que el que li ha passat no es tipificarà com a delicte. Molts avis i molta canalla no denuncien perquè no saben ni per on començar.
- Creu que a nivell delinqüencial ens trobem en el mateix punt que l'estiu-tardor del 2021?
- No, però continuem estant molt malament. Tornant a les dades, el Ministeri i els cossos de seguretat diferencien entre robatoris amb violència i robatoris de cotxes, com si fossin dos mons a part. La realitat és, però, que els robatoris de cotxes també són amb violència.
- Hi ha els robatoris amb violència, en què les víctimes són persones, i els robatoris amb força, on els damnificats són objectes.
- Tot és el mateix: el cas és que hi ha violència. En aquest sentit, si sumes aquests dos tipus de delicte, el resultat és molt semblant al dels anys anteriors. Ergo, la delinqüència no ha baixat tant com diuen. I el mateix passa amb les agressions sexuals o el tràfic de drogues. Tot plegat és complicat, certament, però el que no podem fer és vendre la moto que som collonuts quan encara queda molta feina per fer. Que estem treballant bé? Sí. Però podríem fer-ho molt millor.
- Què proposen, vostès?
- Amb porres no se solucionen les coses, i amb una policia més reactiva, tampoc. El que cal és focalitzar-nos en la prevenció. I pel que fa a la delinqüència, aquesta prevenció ha de ser social, comunitària i situacional. Si alguna d'aquestes no s'aplica correctament, la resta tampoc arribarà enlloc. Per tant, per arreglar el problema, cal posar-les en marxa simultàniament.
- A què es refereix quan parla de prevenció social?
- Per començar, s'haurien de poder donar totes les ajudes que es demanen; s'hauria de treballar el tema de l'habitatge, i s'hauria de vetllar per les persones que viuen al carrer. Estem parlant de gent que no és delinqüent ni representa cap problema per a la ciutat, i que majoritàriament pateix severes addiccions i problemes de salut mental. A nivell social, aquestes persones generen por, i aquesta por deriva a una percepció d'inseguretat que, si bé és subjectiva, existeix i s'hi ha d'incidir.
- Parli'm de la prevenció comunitària.
- L'explicaré valent-me de l'exemple del Passeig de la República, una zona que les famílies eviten perquè s'hi produeixen molts aldarulls. Ara bé, si poc a poc aquestes mateixes famílies l'anessin ocupant, molt probablement la gent que genera mala maror, marxaria. Quan es recula o es deixen de freqüentar llocs, algú o altre omple aquests buits. En aquest sentit, el que cal és fer polítiques que animin la gent a actuar d'aquesta manera.
- I la prevenció situacional en què hauria de consistir?
- Doncs que des de l'Ajuntament es potenciï la il·luminació dels carrers en horari nocturn; que instal·li càmeres de videovigilància; que netegi més la via pública... El tema de la brutícia sembla que no però incita molt a l'incivisme, igual que el fet que les voreres, les parets o el mobiliari urbà estiguin en mal estat. Tothom que passegi pel Centre Històric veurà que la majoria d'edificis estan a punt de caure. Què cal fer, aquí? Doncs arreglar façanes i donar facilitats perquè la gent se n'hi pugui anar a viure.
- La majoria d'edificis són de propietat privada, però.
- Del que es tracta és d'arribar a acords.
- Creu que falta més policia?
- Sí, i especialment, policia que patrulli a peu, sense cotxes, ni motos, ni res d'això. Nosaltres proposem ampliar el cos a deu places per any, i ni així crec que arribaríem a tot. També plantegem crear una unitat de policia especialitzada en violència de gènere.
- Ha dit que l'altre gran àmbit del seu programa és el social.
- A banda de parlar d'educació i cultura, aquí l'accent el posem en la gent gran. En aquest sentit, és urgent que es faci la residència al Xup, un projecte que ja fa molt temps que està en marxa. No obstant, personalment, no soc partidari de les residències tal com estan enteses.
- Què vol dir?
- Penso que la residència hauria de ser un centre assistencial on no s'hi hauria de viure, i que per a viure s'haurien de plantejar altres equipaments, com pisos tutelats, o fins i tot instar empreses privades a fer pisos amb serveis compartits. Una altra cosa que portem al programa és que a la gent gran que no té mobilitat i que viu sola, se li ofereixi un servei mensual de podologia i perruqueria totalment gratuït.
- Alguna cosa positiva del govern que ha estat al capdavant de l'Ajuntament durant els darrers?
- Que hagin aconseguit que la Fàbrica Nova sigui un centre tecnològic i de recerca de la UPC és súper positiu per al municipi i per a tota la gent que pugui venir de fora. No obstant, haurem de veure com avança, perquè és evident que calen molts més recursos, molt temps i molta dedicació... Però és un gran projecte, això és innegable.
- La darrera vegada que el PP va tenir presència a l'Ajuntament de Manresa va ser durant la legislatura del 2011-2015. Des d'aleshores, res. Confia que la davallada que es preveu que tindrà Ciutadans els afavorirà per poder entrar al consistori?
- Podria ser que s'invertissin els papers, sí. Ciutadans va pujar perquè nosaltres vam baixar arran de tots els merders que hi havia a nivell nacional. I aquí és quan va sorgir Ciutadans, amb un discurs que a alguna gent li va arribar i que en d'altra -i m'hi incloc- no ens acabava de quadrar.
- En quin sentit?
- No m'agrada parlar d'altres partits, però el cert és que al començament, Ciutadans el podies trobar tant en un cantó com en un altre. L'únic que feia era anar en contra de la gent catalana, de la cultura catalana i de la llengua catalana.
- I el PP no hi va?
- Per suposat que no! Jo he nascut a Manresa i soc català, igual que els meus pares, els meus avis, els meus besavis i els meus rebesavis... Tu creus que jo he d'anar en contra de Catalunya? Al contrari!
- Vostè potser no, però, ¿i el PP com a formació?
- És cert que a vegades, gent del partit de fora de Catalunya pot ser que n'hagi parlat malament. Però que a mi em diguin que el PP de Catalunya va en contra de Catalunya, és un sense sentit de cap a peus. Ciutadans, en canvi, sí que va néixer per anar en contra de la llengua i els valors de Catalunya. El que passa és que llavors van veure que aquest discurs tenia el recorregut que tenia, i van haver d'ampliar horitzons; ara fins i tot són liberals i pacten amb els socialistes...
- El PP què és, ¿liberal o conservador?
- El Partit Popular és totalment liberal en l'aspecte econòmic i conservador en aspectes com la família o els valors. Això, no obstant, no vol dir que tothom que forma part del partit estigui en contra de l'avortament, sigui monàrquic o vagi a l'església. Si bé és cert que tenim una línia bàsica, no som cap secta.