13
d'abril
del
2023
Actualitzat
el
14
d'abril
a les
11:43h
El municipi moianès de Calders va ser l'escenari, durant els dies festius d'aquesta Setmana Santa, de La Caramella, la trobada de caps escoltes i guies que el Projecte 4 vents ja fa dotze anys que impulsa i que, en aquesta ocasió, va ser acollida per Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), l'entitat d'educació en el lleure sense ànim de lucre per excel·lència del Principat que té el mètode escolta i guia com a pal de paller per educar infants i joves en el seu procés de creixement personal i transformació social.
Des de dijous 6 i fins diumenge 9 d'abril, doncs més de 120 caps (terme que l'escoltisme empra per referir-se a la figura dels monitors) provinents de Mallorca, Menorca, el País Valencià i Catalunya, van prendre part d'un esdeveniment la raó de ser del qual és reflexionar i treballar al voltant de la llengua i la cultura catalanes. En aquest cas concret, i sota el lema Per fer una truita cal trencar els ous, La Caramella va centrar-se en proporcionar espais als participants perquè repensessin el paper actual de les tradicions, la llengua i la cultura des de l'escoltisme i el guiatge; uns espais que, en paraules de Marta Lliró Plaixats, una de les organitzadores de la trobada, "van posar a debat què és el que podem deconstruir per tornar a alçar de nou i fer que esdevingui popular".
Així doncs, a través de diverses dinàmiques i propostes, els participants de la trobada van ser els protagonistes d'unes jornades "que han servit per posar en valor aquests vincles tant potents que ens uneixen", apunta Lliró, que afegeix que una dels aspectes que més clars van tenir a l'hora de concebre La Caramella va ser que "les activitats que oferissim havien de portar implícites la descoberta, la diversió i la reflexió". I és que, assegura, "és només des de la coneixença, l'emoció i l'esperit crític quan podem prendre compromisos com a poble i, així, estimar i defensar el nostre país, perquè es mantingui viu i cohesionat".
A banda, durant els quatre dies, les escoltes i guies també van protagonitzar jornades de servei amb la col·laboració de gent del poble i la comarca, com ara senyalització i neteja de camins, anàlisi i neteja de l'aigua del riu amb Projecte Rius, un taller de pionerisme per a la construcció d'una taula a l'escola, o la realització d'un mural participatiu amb el lema Deixem el nostre país millor de com l'hem trobat. Així mateix, des de l'organització es van obrir al poble moianès diverses propostes com ara un vermut musical, una fira associativa, una mostra de glosa participativa a càrrec de Cor de Carxofa o un concert del grup Miops. Els escoltes i guies, que van acampar i conviure els quatre dies al centre del municipi calderí, van culminar la trobada cantant amb els caramellaires de Calders.
Amb aquesta trobada, reflexiona Lliró, "els caps han pogut viure experiències amb l'objectiu de fomentar el progrés personal i enriquir la tasca educativa que fan al cau amb els infants i els joves". A més a més, manifesta, "reivindiquem el sentit de realitzar la trobada creant confiança i xarxa amb la implicació del poble de Calders, ja que quan es comparteixen espais i vivències s'impacta de forma transformadora en la gent i en l'entorn".
Pel que fa a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), l'entitat acollidora de la trobada, es troba en un moment de transformació. Amb més de 15.000 infants i joves, se n'ha renovat el marc ideològic, organitzatiu i metodològic per adaptar-se als canvis socials. Ara, MEG és una entitat oberta, més feminista i amb una reestructuració organitzativa més horitzontal, sostenible i amb nucli pedagògic. De fet, aquest mes de març va aprovar-se la Llei de Reconeixement de l'Escoltisme de la FCEG al Parlament per a protegir, reconèixer i projectar la tasca que fa l'entitat dintre de l'àmbit local però també internacional.
Des de dijous 6 i fins diumenge 9 d'abril, doncs més de 120 caps (terme que l'escoltisme empra per referir-se a la figura dels monitors) provinents de Mallorca, Menorca, el País Valencià i Catalunya, van prendre part d'un esdeveniment la raó de ser del qual és reflexionar i treballar al voltant de la llengua i la cultura catalanes. En aquest cas concret, i sota el lema Per fer una truita cal trencar els ous, La Caramella va centrar-se en proporcionar espais als participants perquè repensessin el paper actual de les tradicions, la llengua i la cultura des de l'escoltisme i el guiatge; uns espais que, en paraules de Marta Lliró Plaixats, una de les organitzadores de la trobada, "van posar a debat què és el que podem deconstruir per tornar a alçar de nou i fer que esdevingui popular".
Així doncs, a través de diverses dinàmiques i propostes, els participants de la trobada van ser els protagonistes d'unes jornades "que han servit per posar en valor aquests vincles tant potents que ens uneixen", apunta Lliró, que afegeix que una dels aspectes que més clars van tenir a l'hora de concebre La Caramella va ser que "les activitats que oferissim havien de portar implícites la descoberta, la diversió i la reflexió". I és que, assegura, "és només des de la coneixença, l'emoció i l'esperit crític quan podem prendre compromisos com a poble i, així, estimar i defensar el nostre país, perquè es mantingui viu i cohesionat".
Conviure, col·laborar i fer xarxa amb entitats locals
Les activitats de la trobada van celebrar-se gràcies a la col·laboració de diferents persones expertes i voluntàries, així com també de col·lectius i d'entitats locals. Entre d'altres, els més de 120 caps participants de La Caramella van fer raids de descoberta del territori social i natural; monogràfics sobre plantes oblidades i sostenibilitat; activitats al voltant de la custòdia del territori i de la inclusió social; tallers de cultura popular; taules de reflexió al voltant de drets, activisme i assertivitat lingüística, o jocs de taula i cançons populars.A banda, durant els quatre dies, les escoltes i guies també van protagonitzar jornades de servei amb la col·laboració de gent del poble i la comarca, com ara senyalització i neteja de camins, anàlisi i neteja de l'aigua del riu amb Projecte Rius, un taller de pionerisme per a la construcció d'una taula a l'escola, o la realització d'un mural participatiu amb el lema Deixem el nostre país millor de com l'hem trobat. Així mateix, des de l'organització es van obrir al poble moianès diverses propostes com ara un vermut musical, una fira associativa, una mostra de glosa participativa a càrrec de Cor de Carxofa o un concert del grup Miops. Els escoltes i guies, que van acampar i conviure els quatre dies al centre del municipi calderí, van culminar la trobada cantant amb els caramellaires de Calders.
Amb aquesta trobada, reflexiona Lliró, "els caps han pogut viure experiències amb l'objectiu de fomentar el progrés personal i enriquir la tasca educativa que fan al cau amb els infants i els joves". A més a més, manifesta, "reivindiquem el sentit de realitzar la trobada creant confiança i xarxa amb la implicació del poble de Calders, ja que quan es comparteixen espais i vivències s'impacta de forma transformadora en la gent i en l'entorn".
Sobre MEG i 4 vents
El Projecte 4 vents agrupa entitats escoltes i guies dels territoris de parla catalana: Federació d'Escoltisme Valencià (FEV), Associació Guiatge Valencià (AGV), Escoltes de Menorca (EM), Escoltes i Guies de Mallorca (EGM), Moviment Escolta i Guia de Mallorca (MEGM), Agrupaments Alguer 4 i 2 (Agesci) i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). El projecte signa el primer protocol de col·laboració d'entitats el 1989, i el 2008 es crea el Consell, l'òrgan dinamitzador.Pel que fa a Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG), l'entitat acollidora de la trobada, es troba en un moment de transformació. Amb més de 15.000 infants i joves, se n'ha renovat el marc ideològic, organitzatiu i metodològic per adaptar-se als canvis socials. Ara, MEG és una entitat oberta, més feminista i amb una reestructuració organitzativa més horitzontal, sostenible i amb nucli pedagògic. De fet, aquest mes de març va aprovar-se la Llei de Reconeixement de l'Escoltisme de la FCEG al Parlament per a protegir, reconèixer i projectar la tasca que fa l'entitat dintre de l'àmbit local però també internacional.