27
de març
del
2023
Actualitzat
a les
11:45h
"Fa molt mal, sí, però això no ens pot fer aturar". Genoveva Gorchs fa molts anys que viu al barri de la Mion. En els darrers anys s'hi ha implicat especialment, passant a formar part de la junta de l'Associació de Veïns i participant en nombroses iniciatives. Una de les primeres activitats a la que es va vincular va ser la de les caminades pel Poal, organitzades per una colla de gent de la zona. Es trobaven setmanalment i feien rutes pels senders d'aquest sector del regadiu manresà. Allà va conèixer-hi la Jordina Martínez Playà, una noia de 34 anys. Era a començaments del 2021. "Vaig poder-hi tractar poc, perquè el 14 d'abril d'aquell mateix any el seu exmarit la va assassinar", diu.
Va ser un cas que va omplir pàgines i pàgines de diaris; que va obrir telenotícies i que va ser objecte de debat d'infinitat de tertúlies radiofòniques. De fet, en els registres oficials, aquesta jove manresana va ser la primera dona víctima de la violència masclista del 2021 a Catalunya. També es van fer manifestacions arreu del territori per condemnar el feminicidi, i l'Ajuntament de la ciutat, l'endemà de l'assassinat, va convocar un minut de silenci davant del consistori en el qual també hi van ser presents els pares de la difunta.
D'aquí divuit dies farà dos anys d'aquell dimecres negre que va canviar per complet la vida dels pares, de les dues filles, de la resta de la família, i dels amics, coneguts i saludats de la Jordina. "Des del grup de les caminades pel Poal va sorgir la idea de promoure una caminada cada any per recordar-la i prendre consciència que aquesta xacra masclista segueix ben viva, però al final no vam acabar fent res", explica Gorchs, que continua: "No va ser fins aquest 8 de març, i arran d'una conversa que vaig tenir amb una amiga, que vaig decidir posar fil a l'agulla i reprendre aquell projecte".
Va canviar el nom del grup de WhatsApp dels caminadors per Caminem per la Jordina, i va proposar dates per fer la sortida-homenatge. El dia que va generar més quòrum va ser el dissabte 25 de març. "De seguida vam dissenyar un cartell informatiu per fer-lo córrer i que arribés a tanta gent com fos possible. També em vaig assegurar que el rebés tot l'entorn de la Jordina", assenyala.
El grup va fer una caminada de tres hores pels corriols del Poal i el Torrent Fondo. "Vam compartir records i vivències amb un sentiment de profunda tristesa i acceptació", explica la instigadora de l'activitat. A mig camí, van aturar-se per cantar en honor de la difunta i per llegir un manifest "on vam deixar molt clar que de cap manera volem oblidar el que va passar fa dos anys i el que malauradament passa cada dia a casa nostra; on vam cridar ben fort pels drets de les dones a sentir-nos lliures, felices i segures i, sobretot, a seguir vives".
Un cop culminada la sortida, el grup es va comprometre a celebrar una caminada d'homenatge a la Jordina un cop a l'any. "Fent això no només volem recordar-la a ella, sinó que el que pretenem és no oblidar que com a societat hi ha moltes coses que no funcionen, i una d'aquestes és la xacra masclista", apunta Gorchs, bo i concloent que "tot i la pena, seguirem caminant", perquè "caminar amb pena i tristesa és una manera de recordar que no anem bé i que queda molta feina per fer".
Va ser un cas que va omplir pàgines i pàgines de diaris; que va obrir telenotícies i que va ser objecte de debat d'infinitat de tertúlies radiofòniques. De fet, en els registres oficials, aquesta jove manresana va ser la primera dona víctima de la violència masclista del 2021 a Catalunya. També es van fer manifestacions arreu del territori per condemnar el feminicidi, i l'Ajuntament de la ciutat, l'endemà de l'assassinat, va convocar un minut de silenci davant del consistori en el qual també hi van ser presents els pares de la difunta.
D'aquí divuit dies farà dos anys d'aquell dimecres negre que va canviar per complet la vida dels pares, de les dues filles, de la resta de la família, i dels amics, coneguts i saludats de la Jordina. "Des del grup de les caminades pel Poal va sorgir la idea de promoure una caminada cada any per recordar-la i prendre consciència que aquesta xacra masclista segueix ben viva, però al final no vam acabar fent res", explica Gorchs, que continua: "No va ser fins aquest 8 de març, i arran d'una conversa que vaig tenir amb una amiga, que vaig decidir posar fil a l'agulla i reprendre aquell projecte".
Va canviar el nom del grup de WhatsApp dels caminadors per Caminem per la Jordina, i va proposar dates per fer la sortida-homenatge. El dia que va generar més quòrum va ser el dissabte 25 de març. "De seguida vam dissenyar un cartell informatiu per fer-lo córrer i que arribés a tanta gent com fos possible. També em vaig assegurar que el rebés tot l'entorn de la Jordina", assenyala.
Compartir tres hores de records "amb un sentiment de profunda tristesa i acceptació"
La caminada en record a la Jordina va celebrar-se dissabte. A les nou del matí, a la plaça de la Democràcia de la Mion s'hi van aplegar una trentena de persones: "La majoria no ens coneixíem entre nosaltres, però ens unia l'estima que teníem a la Jordina", somriu Gorchs. Entre els assistents hi havia la mare i la filla gran de la víctima, totes dues "immensament agraïdes" per la iniciativa.El grup va fer una caminada de tres hores pels corriols del Poal i el Torrent Fondo. "Vam compartir records i vivències amb un sentiment de profunda tristesa i acceptació", explica la instigadora de l'activitat. A mig camí, van aturar-se per cantar en honor de la difunta i per llegir un manifest "on vam deixar molt clar que de cap manera volem oblidar el que va passar fa dos anys i el que malauradament passa cada dia a casa nostra; on vam cridar ben fort pels drets de les dones a sentir-nos lliures, felices i segures i, sobretot, a seguir vives".
Un cop culminada la sortida, el grup es va comprometre a celebrar una caminada d'homenatge a la Jordina un cop a l'any. "Fent això no només volem recordar-la a ella, sinó que el que pretenem és no oblidar que com a societat hi ha moltes coses que no funcionen, i una d'aquestes és la xacra masclista", apunta Gorchs, bo i concloent que "tot i la pena, seguirem caminant", perquè "caminar amb pena i tristesa és una manera de recordar que no anem bé i que queda molta feina per fer".