23
de març
del
2023
Actualitzat
a les
23:39h
El mític bar Zamora de Sant Joan de Vilatorrada s'ha omplert aquest dijous al vespre de regidors, exregidors i militants del PSC del Bages -principalment de Sant Joan i Manresa- i d'altres persones interessades en l'apologia de l'espanyolitat disfressada d'ironia que ha desfermat el periodista gironí Albert Soler en la presentació del seu darrer llibre Un botifler en la Villa y Corte (Península), on s'explica ell, com a "botifler" encantat d'haver-se conegut, a Madrid, com a "Villa y Corte" del glamour contra "la grisor" catalana.
L'acompanyaven a mode de tertúlia Oriol Pérez i Lluís Cabrera, moderats i apostrofats per Xavier Gual. "No tinc res contra els independentistes, però sí contra els que incompleixen la llei", apuntava gairebé de sacada, tot i que dues frases més enllà celebrava l'assalt d'una escola abans de l'1 d'Octubre al barri gironí de Vila-roja "per fotre les urnes i les paperetes al riu".
Soler, que per posar en valor el seu boadellisme amateur s'ha afanyat a dir que és "català de soca-rel", com apunta al llibre, "amb un arbre genealògic que es perd entre neandertals" -sense aclarir si, en el seu cas, són moltes les generacions que contempla-, tampoc no ha evitat sondejar l'ànim gallet de la sala: "tinc quatre fills de tres dones diferents, de manera que posaré aquí, a la taula, una caixa de resistència". Res que no es pugui copsar en menys de trenta segons de la seva proposta de lectura.
"A Catalunya si ets aficionat al flamenc et titllen de fatxa", o "a Catalunya van prohibir els toros perquè no volien que es matessin... davant de la gent" han estat altres perles que han caigut en la interacció entre convidats, en un establiment amb banderoles del Betis i retrats de Camarón que, segons sembla, ja no vanagloria la tauromàquia, si més no públicament, com sí que feia quan els "catalans de soca-rel" s'hi escapaven fa més de trenta anys a fer el vermut o la cervesa i a deixar-se inundar la taula amb cacauets de closca per un propietari a qui ningú se li hagués acudit titllar de "fatxa".
L'acompanyaven a mode de tertúlia Oriol Pérez i Lluís Cabrera, moderats i apostrofats per Xavier Gual. "No tinc res contra els independentistes, però sí contra els que incompleixen la llei", apuntava gairebé de sacada, tot i que dues frases més enllà celebrava l'assalt d'una escola abans de l'1 d'Octubre al barri gironí de Vila-roja "per fotre les urnes i les paperetes al riu".
Soler, que per posar en valor el seu boadellisme amateur s'ha afanyat a dir que és "català de soca-rel", com apunta al llibre, "amb un arbre genealògic que es perd entre neandertals" -sense aclarir si, en el seu cas, són moltes les generacions que contempla-, tampoc no ha evitat sondejar l'ànim gallet de la sala: "tinc quatre fills de tres dones diferents, de manera que posaré aquí, a la taula, una caixa de resistència". Res que no es pugui copsar en menys de trenta segons de la seva proposta de lectura.
"A Catalunya si ets aficionat al flamenc et titllen de fatxa", o "a Catalunya van prohibir els toros perquè no volien que es matessin... davant de la gent" han estat altres perles que han caigut en la interacció entre convidats, en un establiment amb banderoles del Betis i retrats de Camarón que, segons sembla, ja no vanagloria la tauromàquia, si més no públicament, com sí que feia quan els "catalans de soca-rel" s'hi escapaven fa més de trenta anys a fer el vermut o la cervesa i a deixar-se inundar la taula amb cacauets de closca per un propietari a qui ningú se li hagués acudit titllar de "fatxa".