21
de març
del
2023
Actualitzat
a la
13:55h
Jutgem. Ens fem farts de jutjar: que com pot ser que aquesta persona faci allò; que com és possible que aquesta altra hagi pres la decisió que ha pres; que a mi no se m'acudiria mai actuar com ho ha fet aquella... Un dels moments en què la tendència al judici aflora amb més virulència és en el de la maternitat i tot el que l'envolta, començant per l'embaràs i acabant per la criança, tot passant pel part, el postpart i la lactància. Sempre hi haurà algú que tindrà alguna objecció a fer, alguna opinió per donar o algun consell per suggerir. Perquè sí; perquè ens sembla que el que a nosaltres ens ha anat bé també ha de ser la panacea per a la resta. I això, per molt greu que ens pugui saber, no va així.
"Formar part d'un grup de lactància materna no és, en cap cas, divulgar els beneficis que aquesta aporta al nadó, sinó acompanyar aquelles mares que ho vulguin en el procés d'alletament del seu fill, sigui de la manera que sigui", explica Elisenda Guasch, una de les dinamitzadores del grup de suport a la lactància Fem Pit, de Manresa. El seu fill ja va a la llar d'infants, però ja fa temps que va decidir que s'implicaria activament -i de forma voluntària- a vetllar perquè l'associació seguís oferint un espai de trobada per a totes aquelles mares amb ganes de compartir estones amb altres dones en el mateix moment vital que elles; un moment en què, com dèiem, el judici pesa molt i els dubtes i incerteses estan a l'ordre del dia.
Però com acostuma a passar amb les iniciatives que neixen del voluntariat, a vegades costa reprendre-les quan han estat un temps funcionant al ralentí. No ha estat, doncs, fins aquest dimarts [21 de març], que el grup s'ha tornat a reunir de manera presencial després de tres anys. "Estem molt contentes de la rebuda que ha tingut; aquesta represa de l'activitat ha incorporat a Fem Pit moltes mares noves", celebra Guasch, que atribueix el creixement al fet que "cada cop hi ha més consciència al voltant de la lactància materna".
No obstant, apunta, "encara queda molta feina per fer": "A dia d'avui encara incomoda trobar una dona alletant al carrer. Veure un pit molesta i el que hem d'intentar és treballar per visibilitzar que es tracta d'una cosa natural i bàsica". En aquest sentit, reflexiona, "venir de la cultura que venim, en què les nostres mares ens van pujar amb biberó a la gran majoria, també ha fet esbiaixar la postura corporal que creiem que és la correcta per donar el pit". Per això, insisteix, "és tan enriquidor pertànyer a un grup de suport com aquest, perquè totes ens nodrim i aprenem de totes", i "això fa que no ens sentim tan soles en una etapa tan intensa com és la de la lactància".
Es tracta d'una sala gran, amb molta llum exterior i amb un ampli ventall de jocs i materials exploratius de tot tipus que té un espai adreçat a nadons i infants de 0 a 3 anys. És aquí on s'han col·locat les deu mares que han pres part de la primera trobada postpandèmia. "Amb el meu primer fill ja vaig venir a Fem Pit, i ara que he tornat a ser mare, no he dubtat a tornar-hi", explica la Marta, que confessa estar molt contenta amb el nou emplaçament: "És molt més càlid i diàfan que el del SIAD", somriu.
De fet, des de Creu Roja, "una de les voluntats que tenim és obrir aquest espai de la ludoteca a iniciatives o entitats de la ciutat i de la comarca, perquè en pugui gaudir com més gent millor", afirma Mireia Porto, la responsable del projecte Temps x Viure.
Per acabar, una cosa que vol deixar clara Guasch és que, si bé en la majoria de trobades hi serà present una assessora de lactància, en cap cas ella tindrà la veu cantant: "Fem Pit és, essencialment, un grup de recolzament mare a mare". De fet, "les que som assessores de lactància, en primera instància som mares, i és aquesta ajuda mútua i empoderament el que volem potenciar".
"Formar part d'un grup de lactància materna no és, en cap cas, divulgar els beneficis que aquesta aporta al nadó, sinó acompanyar aquelles mares que ho vulguin en el procés d'alletament del seu fill, sigui de la manera que sigui", explica Elisenda Guasch, una de les dinamitzadores del grup de suport a la lactància Fem Pit, de Manresa. El seu fill ja va a la llar d'infants, però ja fa temps que va decidir que s'implicaria activament -i de forma voluntària- a vetllar perquè l'associació seguís oferint un espai de trobada per a totes aquelles mares amb ganes de compartir estones amb altres dones en el mateix moment vital que elles; un moment en què, com dèiem, el judici pesa molt i els dubtes i incerteses estan a l'ordre del dia.
Reprendre la presencialitat després de la pandèmia
Fem Pit va engegar a Manresa l'abril del 2017. Durant els primers anys, les trobades -que se celebraven bisetmanalment- es duien a terme a les instal·lacions del SIAD (Servei d'Informació i Atenció a les Dones), al carrer de la Canal, en un espai que els cedia l'Ajuntament de la ciutat. Quan va arribar la pandèmia, però, tot es va aturar: "Seguíem tenint el grup de WhatsApp per parlar entre nosaltres, però com que no ens trobàvem físicament, el vincle que s'havia creat es va anar perdent mica en mica", recorda Guasch, que emfatitza en la importància de la presencialitat perquè "permet veure'ns, tocar-nos, abraçar-nos i sentir-nos sostingudes".Però com acostuma a passar amb les iniciatives que neixen del voluntariat, a vegades costa reprendre-les quan han estat un temps funcionant al ralentí. No ha estat, doncs, fins aquest dimarts [21 de març], que el grup s'ha tornat a reunir de manera presencial després de tres anys. "Estem molt contentes de la rebuda que ha tingut; aquesta represa de l'activitat ha incorporat a Fem Pit moltes mares noves", celebra Guasch, que atribueix el creixement al fet que "cada cop hi ha més consciència al voltant de la lactància materna".
Una de les mares que ha pres part de la primera trobada de Fem Pit postpandèmia Foto: AFT
No obstant, apunta, "encara queda molta feina per fer": "A dia d'avui encara incomoda trobar una dona alletant al carrer. Veure un pit molesta i el que hem d'intentar és treballar per visibilitzar que es tracta d'una cosa natural i bàsica". En aquest sentit, reflexiona, "venir de la cultura que venim, en què les nostres mares ens van pujar amb biberó a la gran majoria, també ha fet esbiaixar la postura corporal que creiem que és la correcta per donar el pit". Per això, insisteix, "és tan enriquidor pertànyer a un grup de suport com aquest, perquè totes ens nodrim i aprenem de totes", i "això fa que no ens sentim tan soles en una etapa tan intensa com és la de la lactància".
Un nou espai "més càlid i diàfan"
Quan van decidir que tornarien a arrencar els encontres presencials, l'administració va oferir a Fem Pit canviar de local i traslladar-se a les instal·lacions de la ludoteca Ludugurus, al carrer de la Mel. Es tracta d'un equipament municipal en què Creu Roja Manresa hi duu a terme el projecte Temps x Viure, un servei gratuït de canguratge impulsat fa mig any per la mateixa entitat i per la Regidoria de Feminismes i LGTBI del consistori, amb l'objectiu de promoure i afavorir la conciliació familiar, laboral i personal, i de contribuir a la democratització i a la corresponsabilitat pública de les cures.Es tracta d'una sala gran, amb molta llum exterior i amb un ampli ventall de jocs i materials exploratius de tot tipus que té un espai adreçat a nadons i infants de 0 a 3 anys. És aquí on s'han col·locat les deu mares que han pres part de la primera trobada postpandèmia. "Amb el meu primer fill ja vaig venir a Fem Pit, i ara que he tornat a ser mare, no he dubtat a tornar-hi", explica la Marta, que confessa estar molt contenta amb el nou emplaçament: "És molt més càlid i diàfan que el del SIAD", somriu.
De fet, des de Creu Roja, "una de les voluntats que tenim és obrir aquest espai de la ludoteca a iniciatives o entitats de la ciutat i de la comarca, perquè en pugui gaudir com més gent millor", afirma Mireia Porto, la responsable del projecte Temps x Viure.
"Aquí ho acollim tot"
"La criança i la lactància de cada dona és seva i de ningú més, i això ho deixem clar sempre en totes les trobades", assenyala Guasch. És per això que Fem Pit s'erigeix com una associació "sense judicis i de respecte profund cap a quelsevol decisió que la dona prengui". Que ve una mare que ha decidit donar biberó? "Serà benvinguda i l'acompanyarem igual que ho farem amb una que aposti per la lactància materna". "Aquí ho acollim tot", sentencia.L'objectiu de Fem Pit és crear un espai de suport mutu entre mares Foto: AFT
Per acabar, una cosa que vol deixar clara Guasch és que, si bé en la majoria de trobades hi serà present una assessora de lactància, en cap cas ella tindrà la veu cantant: "Fem Pit és, essencialment, un grup de recolzament mare a mare". De fet, "les que som assessores de lactància, en primera instància som mares, i és aquesta ajuda mútua i empoderament el que volem potenciar".