Art
Del cop d'estat a Xile al guariment espiritual: Gabriela Vargas exposa 55 anys de carrera a Manresa
L'artista xilena però bagenca d'adopció inaugurarà, aquest divendres a l'Espai d'Art del Cercle Artístic, la mostra "Consciència social: Dues mirades"
Gabriela Vargas inaugurarà a Manresa l'exposició retrospectiva 'Consciència social: Dues mirades' | Arxiu personal
No li va costar gaire, a Gabriela Vargas Anguita, escollir carrera universitària. Aquesta xilena de naixement però manresana d'adopció va llançar-se de cap a fer Belles Arts: des de petita que s'havia fet farts d'acompanyar el seu pare -metge de professió però devot de la pintura- a plasmar paisatges de colors en una tela. Era un ritual que li encantava i que, a mesura que es va anar fent gran, va incorporar en el seu dia a dia. I encara amb més intensitat quan va començar els estudis a la facultat d'Art de la Universitat Catòlica de Xile, el 1969.
Van ser uns anys d'expansió i descobertes. A nivell personal, va conèixer el que un temps més tard es convertiria en el pare de la seva filla, un professor de sociologia de la mateixa universitat. Políticament, va posar-se a militar, juntament amb la seva parella, a el Movimiento de Acción Popular Unitaria, el MAPU, un partit d'esquerres i marxista que va contribuir a portar Salvador Allende al poder.
Precisament per aquest motiu, quan el setembre de 1973 Augusto Pinochet va abanderar el cop d'estat al país, la vida de Vargas va fer un gir de 180 graus. I, consegüentment, la seva creació artística. "Com que el meu company era sociòleg i d'esquerres, els militars el buscaven per matar-lo. Anaven amb una foto seva i l'ensenyaven a la gent per si l'havien vist", recorda Vargas, que continua: "Vam estar un mes sencer dormint cada dia en un lloc diferent perquè no ens descobrissin, fins que, amb l'ajuda de l'ambaixada argentina, vam aconseguir arribar a Buenos Aires". D'allà, van viatjar fins a París, i el 1975 van establir-se a Barcelona.
"Van ser uns anys molt i molt durs", s'encongeix. La violència viscuda, l'estat d'alerta constant, el fet d'haver hagut d'abandonar el seu país i la família amb només 20 anys... Tot plegat va marcar-la profundament: "Només em sortia fer dibuixos de denúncia i desolació", la majoria dels quals amb llapis carbó i en blanc i negre. Posar-se davant d'un llenç en blanc i deixar-se portar per l'angoixa que sentia, l'ajudava a calmar-se. També ho feia el ioga, un "gran descobriment" que encara avui en dia l'acompanya i que també va ser clau perquè la seva trajectòria artística tornés a metamorfosar.
"El misticisme i l'espiritualitat de la cultura hindú van calar-me moltíssim", un fet que es va traduir, un temps més tard, en la incorporació de més colors i lluminositat; en l'experimentació de noves tècniques pictòriques, com la pintura acrílica, o en l'exploració d'altres estils, com el de l'abstracció geomètrica o el moviment gestual.
Emocionalment, aquest apropament a una de les cultures mil·lenàries més longeves, va despertar-li un interès cap a les civilitzacions ancestrals: "Són un pou de saviesa infinita i de belles arts", somriu. D'aquí, que quan l'any 1996 va decidir posar-se a fer la tesi doctoral, optés per indagar en els jardins japonesos influïts pel budisme Zen, i en com aquests aconsegueixen contribuir en els processos espirituals de les persones que hi entren en contacte però també per als mateixos creadors. El resultat? Cum laude per unanimitat.
Tot el que va descobrir durant els anys de tesi doctoral la van fer entrar de ple en una disciplina que ja feia temps que li cridava l'atenció: la de fer accions i intervencions efímeres a la natura, tot reordenant els elements del paisatge per fer arribar un missatge concret o, simplement, per una necessitat vital d'expressió.
L'exposició s'inaugurarà aquest divendres, 17 de març, a les vuit del vespre, a l'Espai d'Art del Cercle Artístic de Manresa (carrer Barreres, 1) i es podrà visitar fins al dia 31 del mateix mes, de dilluns a dissabte de sis de la tarda a dos quarts de nou del vespre.
Van ser uns anys d'expansió i descobertes. A nivell personal, va conèixer el que un temps més tard es convertiria en el pare de la seva filla, un professor de sociologia de la mateixa universitat. Políticament, va posar-se a militar, juntament amb la seva parella, a el Movimiento de Acción Popular Unitaria, el MAPU, un partit d'esquerres i marxista que va contribuir a portar Salvador Allende al poder.
Precisament per aquest motiu, quan el setembre de 1973 Augusto Pinochet va abanderar el cop d'estat al país, la vida de Vargas va fer un gir de 180 graus. I, consegüentment, la seva creació artística. "Com que el meu company era sociòleg i d'esquerres, els militars el buscaven per matar-lo. Anaven amb una foto seva i l'ensenyaven a la gent per si l'havien vist", recorda Vargas, que continua: "Vam estar un mes sencer dormint cada dia en un lloc diferent perquè no ens descobrissin, fins que, amb l'ajuda de l'ambaixada argentina, vam aconseguir arribar a Buenos Aires". D'allà, van viatjar fins a París, i el 1975 van establir-se a Barcelona.
"Van ser uns anys molt i molt durs", s'encongeix. La violència viscuda, l'estat d'alerta constant, el fet d'haver hagut d'abandonar el seu país i la família amb només 20 anys... Tot plegat va marcar-la profundament: "Només em sortia fer dibuixos de denúncia i desolació", la majoria dels quals amb llapis carbó i en blanc i negre. Posar-se davant d'un llenç en blanc i deixar-se portar per l'angoixa que sentia, l'ajudava a calmar-se. També ho feia el ioga, un "gran descobriment" que encara avui en dia l'acompanya i que també va ser clau perquè la seva trajectòria artística tornés a metamorfosar.
"El misticisme i l'espiritualitat de la cultura hindú van calar-me moltíssim", un fet que es va traduir, un temps més tard, en la incorporació de més colors i lluminositat; en l'experimentació de noves tècniques pictòriques, com la pintura acrílica, o en l'exploració d'altres estils, com el de l'abstracció geomètrica o el moviment gestual.
Emocionalment, aquest apropament a una de les cultures mil·lenàries més longeves, va despertar-li un interès cap a les civilitzacions ancestrals: "Són un pou de saviesa infinita i de belles arts", somriu. D'aquí, que quan l'any 1996 va decidir posar-se a fer la tesi doctoral, optés per indagar en els jardins japonesos influïts pel budisme Zen, i en com aquests aconsegueixen contribuir en els processos espirituals de les persones que hi entren en contacte però també per als mateixos creadors. El resultat? Cum laude per unanimitat.
Tot el que va descobrir durant els anys de tesi doctoral la van fer entrar de ple en una disciplina que ja feia temps que li cridava l'atenció: la de fer accions i intervencions efímeres a la natura, tot reordenant els elements del paisatge per fer arribar un missatge concret o, simplement, per una necessitat vital d'expressió.
Una mostra retrospectiva que s'inaugurarà divendres
Després de pràcticament cinquanta-cinc anys de trajectòria artística i d'exposar en sales de Catalunya, l'Estat espanyol, Xile, Brussel·les o Portugal, entre d'altres, Gabriela Vargas Anguita aplegarà en un mateix espai una representació de les obres més representatives de cadascuna de les èpoques viscudes. Sota el títol Consciència social: Dues mirades, l'artista inaugurarà una mostra en la qual, qui la visiti, serà testimoni de l'evolució d'una persona que, sempre amb la justícia per bandera, ha passat de l'idealisme polític i l'afany de canviar el món des de la lluita de classes, a una manera d'entendre la vida més centrada en el ser i més en consonància amb la "mare terra".L'exposició s'inaugurarà aquest divendres, 17 de març, a les vuit del vespre, a l'Espai d'Art del Cercle Artístic de Manresa (carrer Barreres, 1) i es podrà visitar fins al dia 31 del mateix mes, de dilluns a dissabte de sis de la tarda a dos quarts de nou del vespre.
Arxivat a:
Els imperdibles, Cultura i Mitjans, pintura, art, exposició, cercle artístic manresa, Gabriela Vargas Ara a portada
El més llegit