08
d'abril
del
2010
Imatge de 1949 dels caramellaires de l'escola Pia de Moià
El proper dissabte 10 d'abril es presentarà el llibre "El projecte educatiu de l'Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular", a l'Auditori Sant Josep, a les 18 hores. La presentació anirà a càrrec de l'autor de l'obra P. Joan Florensa, de Marian Baqués i Jaume Clarà. Tancarà l'acte l'alcalde de la ciutat, Josep Montràs.
Aquest llibre, publicat per la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la pròpia institució, repassa la història de la primera escola pública gratuïta d'Europa, l'Escola Pia, íntimament lligada a la història de Catalunya. Va néixer el 1597 al barri del Trastevere de Roma, de la mà de Josep Calassanç, un sacerdot natural de la Franja, i es va crear per als nois de famílies artesanes que no tenien mitjans per a portar els fills a l'escola del mestre de barri o disposar d'un mestre particular. Des d'aleshores fins al moment present, l'Escola Pia ha passat per moltes vicissituds, contratemps, destruccions i supressions, però sempre ha procurat mantenir el projecte educatiu inicial.
El llibre de Florensa relata de forma exhaustiva els tres-cents vint anys d'història de l'Escola Pia, des que es va establir a Moià el 1683 com una escola municipal de caràcter popular i inspirada en principis cristians, fins als primers anys del segle xxi, moment en què la institució compta amb vint centres arreu de Catalunya. A l'inici, l'escola constava de tres aules: a la primera s'hi ensenyava a llegir, escriure i comptar, a la segona gramàtica llatina i a la tercera retòrica. Al llarg de la seva història, la institució ha passat per moments difícils.
En són un exemple els tretze anys, entre 1820 i 1845, que l'Escola Pia va estar suprimida; la crema de l'Escola Pia de Sant Antoni durant la Setmana Tràgica; la implantació de la Llei de confessions i congregacions religioses ―que des del gener del 1934 prohibia l'exercici docent a tota congregació o orde religiós―, o el saqueig de les escoles i l'assassinat dels religiosos durant la Guerra Civil. Però també està lligada a fets culturals i socials com la introducció del bàsquet a Catalunya i la publicació d'alguns dels primers llibres de lectura en català per a nens.
Durant les últimes dècades s'ha centrat en els col·lectius marginats i té dues fundacions que desenvolupen tasques tant en països en vies de desenvolupament com en el que es coneix com el Quart Món.