24
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
28
de febrer
a les
17:44h
La notícia de la mort d'un menor de 12 anys a Sallent aquest dimarts després de precipitar-se per un dels balcons de casa seva, va trasbalsar enormement l'opinió pública. Durant els darrers dies, els mitjans de comunicació han publicat entrevistes i reportatges al voltant de la salut mental dels infants i joves donant veu, essencialment, a professionals del sector, com ara psicòlegs, psiquiatres, expertsen assetjament escolar o activistes del moviment LGTBIQ+, un dels col·lectius que més fòbia social pateix.
Més enllà d'anàlisis sociològiques i de retrospectives que miren de fer-nos entendre per què som on som, l'endemà de la ja coneguda com la tragèdia de les bessones, per a centenars de milers d'estudiants, la vida seguia. Per als docents, també. Com es va abordar, el cas, des de les aules? Se'n va parlar? Es va detectar més trasbals entre l'alumnat? I els professors, com van rebre la notícia del suïcidi? En parlem amb els equips directius i de psicopedagogia de quatre centres de secundària de la comarca del Bages: el SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada; l'Institut-Escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara; el Manresa Sis de Manresa, i el Gerbert d'Aurillac de Sant Fruitós.
Al SINS Cardener, de fet, la psicopedagoga Roser Vime s'encarrega d'impartir sessions de salut mental entre l'alumnat d'ESO al llarg de tot el curs. Aquest matí de divendres, aprofitant que tenia classe amb un grup d'entre 13 i 15 anys, ha decidit passar-los un documental sobre el suïcidi en gent jove i, seguidament, els ha proposat d'escriure una carta dirigida a la gent adulta que els envolta "on hi exposessin com viuen el món i quins canvis necessiten per sentir-se millor". El resultat, detalla, ha estat molt fructífer: "Han sortit temes com les discriminacions -sobretot en relació a la transfòbia, per ser una de les causes del suïcidi del menor sallentí- però també les injustícies, com les desigualtats socials". De fet, reflexiona la docent, "no podem pretendre abordar la salut mental de manera aïllada: si volem que hi hagi un canvi real, abans han de canviar moltes coses, començant pels recursos que es destinen a combatre l'exclusió social d'aquelles famílies més vulnerables". "Una cosa va molt lligada a l'altra", assegura.
En una línia semblant s'expressa Imar Martínez, cap d'estudis de l'Institut-Escola Pompeu Fabra, que exposa que "en el nostre cas, que som un centre amb realitats molt i molt diverses i amb situacions vitals i familiars realment dures, l'orientació i el tractament emocional de l'alumnat són el pa de cada dia" fins al punt que "fem més de psicòlegs que de mestres". I això, lamenta, "és molt difícil de portar, perquè per una banda se'ns demana que complim amb unes competències curriculars concretes i per l'altra, que sostinguem la salut mental dels nois i noies". En aquest sentit, des del centre "ens estem plantejant molt seriosament l'opció de demanar a l'Ajuntament del Pont que ens posi una psicòloga a mitja jornada", perquè "no arribem a tot".
Des del Manresa Sis, la seva directora, Dolors Gordó, apel·la a la prevenció per sobre de tot: "Per a nosaltres és més important que l'alumnat estigui bé emocionalment que no que compleixi amb uns requisits acadèmics". I és que "com podem pretendre que algú aprengui alguna cosa si està deprimit o angoixat?". Des d'aquest institut de la capital del Bages "intentem posar els conflictes sobre la taula de seguida i parlar-ne tant com calgui per esquivar situacions de risc que, malauradament, a vegades són inevitables".
Qui també va haver d'intervenir en un intent d'anihilament va ser el cos de mestres del Manresa SIS: "Vam tenir sort perquè ho vam agafar a temps", manifesta Gordó, tot recalcant que "com que som conscients que és molt habitual que els joves sentin malestar, des de l'institut treballem molt amb la comunicació no violenta i la restauració de conflictes". En aquest sentit, detalla, "quan hi ha un problema bullying, el tractem partint de la base que tant la víctima com l'assatjador pateixen. Allò que es veu només és la punta de l'iceberg, i és per això que és important anar a l'arrel del problema per detectar quines necessitats s'amaguen darrere d'aquestes conductes".
Des del Gerbert d'Aurillac, Virós tampoc ha notat "un trasbals especial" respecte la notícia de dimarts: si bé és cert que hi ha èpoques "realment dolentes" pel que fa a l'estat d'ànim, la tragèdia dels bessons de Sallent "no ha propiciat ni més inquietud ni més malestar del que ja és habitual", conclou.
Més enllà d'anàlisis sociològiques i de retrospectives que miren de fer-nos entendre per què som on som, l'endemà de la ja coneguda com la tragèdia de les bessones, per a centenars de milers d'estudiants, la vida seguia. Per als docents, també. Com es va abordar, el cas, des de les aules? Se'n va parlar? Es va detectar més trasbals entre l'alumnat? I els professors, com van rebre la notícia del suïcidi? En parlem amb els equips directius i de psicopedagogia de quatre centres de secundària de la comarca del Bages: el SINS Cardener de Sant Joan de Vilatorrada; l'Institut-Escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara; el Manresa Sis de Manresa, i el Gerbert d'Aurillac de Sant Fruitós.
Fer més de psicòlegs que de mestres
En cap dels quatre instituts entrevistats s'ha tractat el cas de Sallent de manera específica. De fet, exposen tots, el benestar i la salut mental s'aborden durant tot el curs: "Cada any, dintre de la programació, ja contemplem activitats diverses de sensibilització, gestió emocional i autoestima", comenta Lluís Virós, director del Gerbert d'Aurillac, que reflexiona que "no tindria cap sentit" parlar d'un tema "tan complex com aquest" només quan transcendeixen casos com el del passat dimarts. "Malauradament, el jovent amb problemes de salut mental cada cop és més nombrós, i això ens obliga a no poder abaixar la guàrdia i a haver-ho de tractar constantment", afegeix.Al SINS Cardener, de fet, la psicopedagoga Roser Vime s'encarrega d'impartir sessions de salut mental entre l'alumnat d'ESO al llarg de tot el curs. Aquest matí de divendres, aprofitant que tenia classe amb un grup d'entre 13 i 15 anys, ha decidit passar-los un documental sobre el suïcidi en gent jove i, seguidament, els ha proposat d'escriure una carta dirigida a la gent adulta que els envolta "on hi exposessin com viuen el món i quins canvis necessiten per sentir-se millor". El resultat, detalla, ha estat molt fructífer: "Han sortit temes com les discriminacions -sobretot en relació a la transfòbia, per ser una de les causes del suïcidi del menor sallentí- però també les injustícies, com les desigualtats socials". De fet, reflexiona la docent, "no podem pretendre abordar la salut mental de manera aïllada: si volem que hi hagi un canvi real, abans han de canviar moltes coses, començant pels recursos que es destinen a combatre l'exclusió social d'aquelles famílies més vulnerables". "Una cosa va molt lligada a l'altra", assegura.
En una línia semblant s'expressa Imar Martínez, cap d'estudis de l'Institut-Escola Pompeu Fabra, que exposa que "en el nostre cas, que som un centre amb realitats molt i molt diverses i amb situacions vitals i familiars realment dures, l'orientació i el tractament emocional de l'alumnat són el pa de cada dia" fins al punt que "fem més de psicòlegs que de mestres". I això, lamenta, "és molt difícil de portar, perquè per una banda se'ns demana que complim amb unes competències curriculars concretes i per l'altra, que sostinguem la salut mental dels nois i noies". En aquest sentit, des del centre "ens estem plantejant molt seriosament l'opció de demanar a l'Ajuntament del Pont que ens posi una psicòloga a mitja jornada", perquè "no arribem a tot".
Des del Manresa Sis, la seva directora, Dolors Gordó, apel·la a la prevenció per sobre de tot: "Per a nosaltres és més important que l'alumnat estigui bé emocionalment que no que compleixi amb uns requisits acadèmics". I és que "com podem pretendre que algú aprengui alguna cosa si està deprimit o angoixat?". Des d'aquest institut de la capital del Bages "intentem posar els conflictes sobre la taula de seguida i parlar-ne tant com calgui per esquivar situacions de risc que, malauradament, a vegades són inevitables".
De casos de bullying o d'intents de suïcidi "n'hi ha a tot arreu"
No hi ha cap dels quatre centres entrevistats que no hagi viscut algun intent de suïcidi per part d'algun alumne. "Des d'abans de la pandèmia, a l'institut ja vam començar a detectar un augment del malestar entre els estudiants", apunta Virós. Aquesta davallada de l'estat d'ànim encara va aguditzar-se més durant i després de la crisi sanitària de la Covid: "estar tant temps tancats i enganxats a les xarxes socials, amb la pressió que aquestes exerceixen, ha fet molt mal", diu. En aquest institut, de fet, no fa gaire temps que van aconseguir evitar un suïcidi: "Són situacions duríssimes que marquen molt. De bullying n'hi ha a tot arreu, i no és just que se'ns criminalitzi només a nosaltres quan es donen desgràcies com la de Sallent. No em vull ni imaginar com s'ho deuen estar passant els de l'institut en qüestió".Qui també va haver d'intervenir en un intent d'anihilament va ser el cos de mestres del Manresa SIS: "Vam tenir sort perquè ho vam agafar a temps", manifesta Gordó, tot recalcant que "com que som conscients que és molt habitual que els joves sentin malestar, des de l'institut treballem molt amb la comunicació no violenta i la restauració de conflictes". En aquest sentit, detalla, "quan hi ha un problema bullying, el tractem partint de la base que tant la víctima com l'assatjador pateixen. Allò que es veu només és la punta de l'iceberg, i és per això que és important anar a l'arrel del problema per detectar quines necessitats s'amaguen darrere d'aquestes conductes".
Normalitzar el malestar
"Potser és xocant, això que diré, però els adolescents han donat molta menys importància al cas de Sallent del que la gent s'imagina", assegura Martínez, que continua: "Per als alumnes no és gens estrany que dos joves tinguin ganes de morir-se; ho han normalitzat, ho hem normalitzat tots! I això no pot ser".Des del Gerbert d'Aurillac, Virós tampoc ha notat "un trasbals especial" respecte la notícia de dimarts: si bé és cert que hi ha èpoques "realment dolentes" pel que fa a l'estat d'ànim, la tragèdia dels bessons de Sallent "no ha propiciat ni més inquietud ni més malestar del que ja és habitual", conclou.