07
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
16:12h
Coincidint amb el Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust, l'Ajuntament de Sallent, l'Ateneu Republicà del Cogulló, l'Amical de Mauthausen i Memorial Democràtic van organitzar un acte per recuperar la història de persones que van néixer o viure a Sallent i que van morir als camps d'extermini nazi.
La iniciativa va néixer després que, a partir d'un llibre de memòries dels historiadors Daniel Montañà i Josep Rafart, Sota les botes de Hitler, es descobrís que un regidor sallentí del PSUC, Ramon Armengol Calderer, havia estat assassinat a Mauthausen. A partir d'aquí, es va estirar el fil fins a trobar la pista d'altres deportats, com Francisco Cirera Sola, Adolfo España López i Juan Piedra Artero. A part d'ells, ja es tenien localitzats onze sallentins més, els quals van rebre homenatge l'any 2009.
L'acte va comptar amb una primera part on les famílies de les víctimes van fer la descoberta d'una placa commemorativa, col·locada al cementiri municipal de Sallent, i una ofrena floral. Tot això acompanyat de la música de la violoncel·lista Cèlia Roca, que va interpretar una peça de Bach i El cant dels ocells. L'alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, va intervenir per agrair la tasca de les entitats en recuperar la memòria històrica d'aquests sallentins i va subratllar que "amb el seu record reviuen també els seus ideals, els quals hem de tenir sempre presents".
Seguidament, regidors i regidores, representants d'entitats, familiars i assistents es van traslladar a la Sala Vilà i Valentí per dur a terme l'acte central, on es van concentrar una cinquantena de persones. Allà, Júlia Pardillo, de l'Ateneu Republicà, va donar pas a les intervencions del president d'Amical de Mauthausen, Joan M. Calvo, el director del Departament de Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó, i els escriptors Daniel Montañà i Josep Rafart.
Joan M. Calvo va fer referència al lema d'enguany del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, "la gent normal i corrent", per explicar el doble sentit d'aquesta idea: que van ser persones "normals i corrents les que van ser perpetradores del mal" i també que la gent "normal del carrer" va ser víctima del nazisme. En la mateixa línia, l'historiador Daniel Montaña va recordar que "són els nostres veïns que van anar als camps" i que es van fer "atrocitats que van pagar cares les classes populars".
Durant l'acte, els autors del llibre Sota les botes de Hitler van explicar que van recopilar 70 biografies de deportats i 30 vivències de familiars, un fet que, segons Josep Rafart, "li dona una vivència molt diferent perquè mostra que els familiars també van patir". Justament és gràcies al testimoni dels familiars que es va obtenir nova informació, que es va complementar amb les fonts dels registres civils i els arxius nazis.
Finalment, tots els intervinents van subratllar la necessitat de dur a terme accions per recuperar la memòria històrica. L'escriptor Montañà va considerar que actes com aquests són "molt necessaris" perquè "serveixen com a vacuna", ja que "la democràcia es guanya cada dia i hem de lluitar perquè no torni a passar mai més". L'alcalde Oriol Ribalta va clausurar l'acte remarcant el compromís "absolut i total" de l'Ajuntament de Sallent per continuar fent possible la "recuperació de la memòria i la cultura del record".
La iniciativa va néixer després que, a partir d'un llibre de memòries dels historiadors Daniel Montañà i Josep Rafart, Sota les botes de Hitler, es descobrís que un regidor sallentí del PSUC, Ramon Armengol Calderer, havia estat assassinat a Mauthausen. A partir d'aquí, es va estirar el fil fins a trobar la pista d'altres deportats, com Francisco Cirera Sola, Adolfo España López i Juan Piedra Artero. A part d'ells, ja es tenien localitzats onze sallentins més, els quals van rebre homenatge l'any 2009.
L'acte va comptar amb una primera part on les famílies de les víctimes van fer la descoberta d'una placa commemorativa, col·locada al cementiri municipal de Sallent, i una ofrena floral. Tot això acompanyat de la música de la violoncel·lista Cèlia Roca, que va interpretar una peça de Bach i El cant dels ocells. L'alcalde de Sallent, Oriol Ribalta, va intervenir per agrair la tasca de les entitats en recuperar la memòria històrica d'aquests sallentins i va subratllar que "amb el seu record reviuen també els seus ideals, els quals hem de tenir sempre presents".
Seguidament, regidors i regidores, representants d'entitats, familiars i assistents es van traslladar a la Sala Vilà i Valentí per dur a terme l'acte central, on es van concentrar una cinquantena de persones. Allà, Júlia Pardillo, de l'Ateneu Republicà, va donar pas a les intervencions del president d'Amical de Mauthausen, Joan M. Calvo, el director del Departament de Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó, i els escriptors Daniel Montañà i Josep Rafart.
Joan M. Calvo va fer referència al lema d'enguany del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, "la gent normal i corrent", per explicar el doble sentit d'aquesta idea: que van ser persones "normals i corrents les que van ser perpetradores del mal" i també que la gent "normal del carrer" va ser víctima del nazisme. En la mateixa línia, l'historiador Daniel Montaña va recordar que "són els nostres veïns que van anar als camps" i que es van fer "atrocitats que van pagar cares les classes populars".
Durant l'acte, els autors del llibre Sota les botes de Hitler van explicar que van recopilar 70 biografies de deportats i 30 vivències de familiars, un fet que, segons Josep Rafart, "li dona una vivència molt diferent perquè mostra que els familiars també van patir". Justament és gràcies al testimoni dels familiars que es va obtenir nova informació, que es va complementar amb les fonts dels registres civils i els arxius nazis.
Finalment, tots els intervinents van subratllar la necessitat de dur a terme accions per recuperar la memòria històrica. L'escriptor Montañà va considerar que actes com aquests són "molt necessaris" perquè "serveixen com a vacuna", ja que "la democràcia es guanya cada dia i hem de lluitar perquè no torni a passar mai més". L'alcalde Oriol Ribalta va clausurar l'acte remarcant el compromís "absolut i total" de l'Ajuntament de Sallent per continuar fent possible la "recuperació de la memòria i la cultura del record".