06
de febrer
del
2023
Actualitzat
el
07
de febrer
a les
11:15h
La superiora del Convent de les Germanes Clarisses Caputxines del carrer Talamanca de Manresa, Sor Pilar Lumbreras Teixidó, va atorgar el passat mes de juliol el poder absolut sobre el convent a Anna Maria Vidal Oliveras, una metgessa jubilada manresana i amiga de la religiosa des de fa anys, a través d'una acta notarial a la que ha tingut accés NacióManresa.
El document, avalat pel notari Francisco de Borja Morgades de Olivar, va ser signat per la monja el passat 21 de juliol de 2022, i en ell, com a superiora del convent, atorga un poder especial "tan ampli i bastant com en Dret es requereixi" per operar amb la banca i les caixes d'estalvi i altres entitats de crèdit "realitzant tot quant la legislació i pràctica bancària en permetin". També per "ostentar la representació i comparèixer davant qualsevol autoritat", tant civil com eclesiàstica, "i en ella instar, seguir i acabar com a actor, demandant o en qualsevol altre concepte tota classe d'expedients".
L'acta també la faculta per "dirigir, rebre i contestar notificacions i requeriments", i finalment "atorgar i firmar quants documents públics i privats siguin congruents amb les facultats que es confereixen en aquest poder", que haurà de ser sempre interpretat "amb la major amplitud".
Després d'uns últims set anys convulsos en la gestió del convent, des de l'intent fallit de l'acord amb la llavors Fundació Sociosanitària de Manresa (actual Sant Andreu Salut) perquè es fes càrrec de la cura de les religioses, fins a l'enfrontament amb el bisbe de Vic, Romà Casanova, passant per la venda de la casa d'estiu de la Pobla de Lillet per poder fer-se càrrec dels deutes que acumulaven, la decisió de Sor Pilar Lumbreras ha creat divisió entre les quatre monges clarisses que queden a Manresa i amb les persones properes a la institució.
Carta prèvia al Vaticà
Tot plegat quan pocs mesos abans, el 12 d'abril de 2022, la mateixa superiora havia escrit a l'arquebisbe secretari del Vaticà, José Rodríguez Carballo, sol·licitant permís per donar la propietat del monestir de Sant Carles Borromeu, el convent, "a la comunitat civil de Manresa". Es desconeix per quin motiu canviava d'opinió, de cop, a l'estiu, i signava el poder a favor de Vidal sense esperar la resposta de la Santa Seu.
Una resposta del Vaticà que arribaria un mes més tard, el 29 d'agost, i que, com també ha pogut constatar NacióManresa, convidava Sor Pilar Lumbreras a un procés de "discerniment i ponderació eclesial", que més que ella, ha de fer la Federació de les Caputxines d'Espanya a la que pertany el convent "ja que és qui té confiada la salvaguarda i custòdia d'aquesta comunitat". A més, José Rodríguez Carvallo convidava la superiora del Convent a incloure en la ponderació Romà Casanova, "el bisbe diocesà", amb qui té una relació tensa des de fa anys.
Fora del dret civil i canònic
Per molt que Sor Pilar Lumbreras sigui la superiora del monestir de Sant Carles Borromeu, la custòdia del convent recau en la Federació de les Caputxines d'Espanya, a qui va passar la propietat després del conflicte amb el bisbe de Vic arran del trencament del pacte amb la Fundació Sociosanitària. De manera que la monja no pot atorgar ni retirar poders d'un monestir sobre el qual no té cap dret.
Per això, el poder notarial atorgat per la religiosa a la metgessa jubilada és nul de ple dret, tant pel dret civil com pel dret canònic, segons alguns lletrats i, precisament, Anna Maria Vidal ja ho ha pogut comprovar quan ha intentat operar amb la banca i no li han reconegut els poders. L'entorn pròxim del convent no entén com el notari va acompanyar la signatura d'aquesta acta de poders especials sense tenir en compte tots aquests antecedents.
Tot i que aquesta decisió de Sor Pilar Lumbreras està essent, per ara, infructuosa, a la comunitat religiosa de l'area del bisbat i als cercles pròxims al convent els preocupa que s'obrin nous conflictes en una comunitat que és escassa, envellida i amb problemes de salut.
El document, avalat pel notari Francisco de Borja Morgades de Olivar, va ser signat per la monja el passat 21 de juliol de 2022, i en ell, com a superiora del convent, atorga un poder especial "tan ampli i bastant com en Dret es requereixi" per operar amb la banca i les caixes d'estalvi i altres entitats de crèdit "realitzant tot quant la legislació i pràctica bancària en permetin". També per "ostentar la representació i comparèixer davant qualsevol autoritat", tant civil com eclesiàstica, "i en ella instar, seguir i acabar com a actor, demandant o en qualsevol altre concepte tota classe d'expedients".
L'acta també la faculta per "dirigir, rebre i contestar notificacions i requeriments", i finalment "atorgar i firmar quants documents públics i privats siguin congruents amb les facultats que es confereixen en aquest poder", que haurà de ser sempre interpretat "amb la major amplitud".
Després d'uns últims set anys convulsos en la gestió del convent, des de l'intent fallit de l'acord amb la llavors Fundació Sociosanitària de Manresa (actual Sant Andreu Salut) perquè es fes càrrec de la cura de les religioses, fins a l'enfrontament amb el bisbe de Vic, Romà Casanova, passant per la venda de la casa d'estiu de la Pobla de Lillet per poder fer-se càrrec dels deutes que acumulaven, la decisió de Sor Pilar Lumbreras ha creat divisió entre les quatre monges clarisses que queden a Manresa i amb les persones properes a la institució.
Carta prèvia al Vaticà
Tot plegat quan pocs mesos abans, el 12 d'abril de 2022, la mateixa superiora havia escrit a l'arquebisbe secretari del Vaticà, José Rodríguez Carballo, sol·licitant permís per donar la propietat del monestir de Sant Carles Borromeu, el convent, "a la comunitat civil de Manresa". Es desconeix per quin motiu canviava d'opinió, de cop, a l'estiu, i signava el poder a favor de Vidal sense esperar la resposta de la Santa Seu.
Una resposta del Vaticà que arribaria un mes més tard, el 29 d'agost, i que, com també ha pogut constatar NacióManresa, convidava Sor Pilar Lumbreras a un procés de "discerniment i ponderació eclesial", que més que ella, ha de fer la Federació de les Caputxines d'Espanya a la que pertany el convent "ja que és qui té confiada la salvaguarda i custòdia d'aquesta comunitat". A més, José Rodríguez Carvallo convidava la superiora del Convent a incloure en la ponderació Romà Casanova, "el bisbe diocesà", amb qui té una relació tensa des de fa anys.
Fora del dret civil i canònic
Per molt que Sor Pilar Lumbreras sigui la superiora del monestir de Sant Carles Borromeu, la custòdia del convent recau en la Federació de les Caputxines d'Espanya, a qui va passar la propietat després del conflicte amb el bisbe de Vic arran del trencament del pacte amb la Fundació Sociosanitària. De manera que la monja no pot atorgar ni retirar poders d'un monestir sobre el qual no té cap dret.
Per això, el poder notarial atorgat per la religiosa a la metgessa jubilada és nul de ple dret, tant pel dret civil com pel dret canònic, segons alguns lletrats i, precisament, Anna Maria Vidal ja ho ha pogut comprovar quan ha intentat operar amb la banca i no li han reconegut els poders. L'entorn pròxim del convent no entén com el notari va acompanyar la signatura d'aquesta acta de poders especials sense tenir en compte tots aquests antecedents.
Tot i que aquesta decisió de Sor Pilar Lumbreras està essent, per ara, infructuosa, a la comunitat religiosa de l'area del bisbat i als cercles pròxims al convent els preocupa que s'obrin nous conflictes en una comunitat que és escassa, envellida i amb problemes de salut.