02
de març
del
2023
Actualitzat
el
10
de març
a les
15:45h
T'imagines que un dia surts de casa en bicicleta per anar comprar pa i que el proper cop que hi tornes és al cap de setmanes i intubat per tot arreu? T'imagines com seria viure sabent que si passeges pel carrer acompanyat, el més segur és que et disparin per l'esquena? T'imagines haver de marxar del teu país d'amagatotis i viure com un refugiat sense pràcticament cap dret? T'imagines com seria que amb 14 anys t'aïllessin en una habitació d'hospital durant gairebé vint-i-quatre mesos? T'imagines passar-te quatre anys sense veure la teva família?
L'actualitat, el dia a dia i la rutina frenètica se'ns mengen. No tenim temps d'assimilar una notícia que ja ens en planten cinquanta més al davant que li prenen notorietat. I així anem passant, amb les antenes activades per estar pendents de tots els ímputs que ens arriben, però sense aprofundir ni parar esment en (gairebé) cap.
Tanmateix, a vegades les circumstàncies ens obliguen a aturar-nos. I tot pren un altre sentit que fins llavors la immediatesa de l'Ho veig, ho vull, ho tinc ens havia impedit copsar. A l'Adnan Almousa Alfermli va passar-li una mica això: "Jo vivia en una ciutat com Manresa i feia una vida com qualsevol adolescent: anava a l'institut, feia extraescolars, quedava amb els amics, sortia a fer esport...". Però la guerra va esclatar. La de Síria, l'any 2011. I els carrers i les places van passar d'estar plenes de gent a envair-se de militars armats fins les dents. "Un bon dia tot està bé i el següent no reconeixes res del que veus".
L'Adnan fa quatre anys que viu a Manresa. El periple que el va dur fins aquí va començar el 15 de març del 2012, el dia en què una bala va travessar-li el cos i va deixar-lo, amb només 14 anys, en cadira de rodes.
És una història tan colpidora i punyent, que hem decidit explicar-la tal com ell mateix ens la va narrar a nosaltres. Sota el títol d'El camí de l'Adnan, NacióManresa publicarà bisetmanalment (cada dimarts i dijous) un trosset de vida d'aquest jove supervivent que va arribar a Catalunya gràcies a una entrevista innocent. El camí de l'Adnan consta de cinc episodis, el primer dels quals es podrà llegir el dijous 9 de març.
L'actualitat, el dia a dia i la rutina frenètica se'ns mengen. No tenim temps d'assimilar una notícia que ja ens en planten cinquanta més al davant que li prenen notorietat. I així anem passant, amb les antenes activades per estar pendents de tots els ímputs que ens arriben, però sense aprofundir ni parar esment en (gairebé) cap.
Tanmateix, a vegades les circumstàncies ens obliguen a aturar-nos. I tot pren un altre sentit que fins llavors la immediatesa de l'Ho veig, ho vull, ho tinc ens havia impedit copsar. A l'Adnan Almousa Alfermli va passar-li una mica això: "Jo vivia en una ciutat com Manresa i feia una vida com qualsevol adolescent: anava a l'institut, feia extraescolars, quedava amb els amics, sortia a fer esport...". Però la guerra va esclatar. La de Síria, l'any 2011. I els carrers i les places van passar d'estar plenes de gent a envair-se de militars armats fins les dents. "Un bon dia tot està bé i el següent no reconeixes res del que veus".
L'Adnan fa quatre anys que viu a Manresa. El periple que el va dur fins aquí va començar el 15 de març del 2012, el dia en què una bala va travessar-li el cos i va deixar-lo, amb només 14 anys, en cadira de rodes.
És una història tan colpidora i punyent, que hem decidit explicar-la tal com ell mateix ens la va narrar a nosaltres. Sota el títol d'El camí de l'Adnan, NacióManresa publicarà bisetmanalment (cada dimarts i dijous) un trosset de vida d'aquest jove supervivent que va arribar a Catalunya gràcies a una entrevista innocent. El camí de l'Adnan consta de cinc episodis, el primer dels quals es podrà llegir el dijous 9 de març.