Tret de sortida als actes d'homenatge a l'escriptor i activista cultural Lluís Calderer

Una exposició, concerts, cinema, teatre, lectures, presentació de llibres, una visita guiada i una web dedicada a la seva figura, entre altres, conformen les activitats del programa

Presentació de la programació d'«Alfabet Calderer»
Presentació de la programació d'«Alfabet Calderer» | AjM
Redacció
27 de gener del 2023
Actualitzat a les 9:23h
Manresa ha presentat aquest dijous els actes per homenatjar un dels grans referents intel·lectuals i culturals de la seva història recent, Lluís Calderer i Cortasa, que va morir el 19 de setembre de 2020 als 76 anys. Una exposició, concerts, cinema, teatre, presentació de libres, lectures, una visita guiada  i una web dedicada a la seva figura, entre altres, conformen les activitats que tindran lloc els pròxims mesos, en un homenatge que porta com a títol Alfabet Calderer i que pretén posar de relleu el seu llegat personal i cultural.

Les dades de la programació han estat presentades aquest dijous al Centre Cultural El Casino per l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Francesc Serra, l'editor Jaume Huch i el responsable de comissió organitzadora, Enric Casas.

L'exposició Alfabet Calderer s'estrena aquest divendres
Els actes d'homenatge arrencaran aquest divendres, 27 de gener, a la Sala Gran del Centre Cultural El Casino, amb l'estrena de l'exposició Alfabet Calderer, una mostra que repassa la trajectòria de la figura i l'obra de Calderer. La mostra es podrà visitar fins al 5 de març. Els dies 3 i 10 de febrer s'han programat dues visites guiades a càrrec del comissari de l'exposició, Joaquim Noguero i Ribes.

El dia 24 de febrer, en dues sessions a les 6 de la tarda i a les 8 del vespre, la Sala Petita del Kursaal acollirà el concert Delit d'estels, inspirat en els poemes que Lluís Calderer va lliurar al músic Manel Camp per realitzar-ne una composició musical. Aquests poemes van ser musicats per Camp i per primera vegada es presentaran davant del públic, amb la participació del mateix Manel Camp (piano), Celeste Alías (veu), Xisco Aguiló (contrabaix) i Xavier Serrano (rapsode). Les composicions seran il·lustrades amb obres de membres del Quadern de Taller.

El dia 5 de març a les 6 de la tarda, amb motiu de la cloenda de l'exposició Alfabet Calderer, tindrà lloc al Casino el concert Llegenda d'ambició i mort, versió de cambra de Ventada d'espases. Aquesta proposta neix de la descoberta que van fer el músic i compositor manresà Josep Padró Sala i Lluís Calderer d'una cançó catalana recollida per Joan Amades, i que van portar a dalt de l'escenari amb la creació d'una cantata per a orquestra, cor, solistes i narrador. Degut a la complexitat i l'envergadura del projecte, ara s'ha preparat una versió de cambra on la música de Padró i la lletra de Calderer serà interpretada per Ensemble Alquímia, un quartet de corda format per Ariadna Padró (violí), Miquel Córdoba (violí), Lais Besalduch (viola) i Anna Costa (violoncel), i un rapsode, Jaume Huch. 

Lluís Calderer va ser un gran cinèfil i des dels anys seixanta membre fundador i  molt actiu de CineClub Manresa, per aquest motiu, la programació d'Alfabet Calderer preveu, durant aquest any i el vinent, la projecció de diferents pel·lícules que van ser referents per Calderer.  La primera projecció tindrà lloc a l'Auditori de l'Espai Plana de l'Om, el 21 de febrer a 2/4 de 7 de la tarda. Serà la pel·lícula Mamma Roma, obra del director italià Pier Paolo Pasolini, un dels directors de referència de Calderer. Durant la sessió es veurà la pel·lícula i es podrà escoltar l'enregistrament de la presentació que Calderer en va fer quan es va projectar. 

La programació d'Alfabet Calderer continuarà a la tardor amb el festival Tocats de Lletra 2023, quan és previst dedicar una sessió a Lluís Calderer. Així mateix, a finals d'aquest 2023 es programarà una visita guiada a la Manresa de Lluís Calderer amb lectura de textos, que serà conduïda per Quim Noguero.

na web sobre Lluís Calderer
Preservar el llegat de Lluis Calderer és un dels objectius del  programa. L'eina que s'utilitzarà serà la creació d'una pàgina web dedicada a l'escriptor, professor i activista manresà al portal Memoria.cat. Serà una gran finestra oberta per consultar els seus escrits, fotografies, elements de vídeo i àudio de la trajectòria vital i cultural de Calderer.

Al llarg de l'any 2024, l'organització preveu també fer un acte de presentació de l'obra completa de poesia de Lluís Calderer i una obra de teatre a partir de la posada en escena de Calderer dins el grup Art Viu.

s Calderer i Cortasa (Manresa, 1944-2020)
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, Lluís Calderer i Cortasa es va dedicar professionalment a l'ensenyament, a l'escola Flama de Manresa, des del 1975 fins al 2004.
 
Des dels anys seixanta va fer múltiples activitats de difusió cultural. De 1965 a1968 va formar part del grup Art Viu, on va dirigir muntatges d'autors com Bertolt Brecht, Eugène Ionesco, Ricard Salvat o Maria Aurèlia Capmany, i de 1969 a 1973 va participar en les activitats de CineClub Manresa, entitat amb la qual va mantenir contacte durant tota la seva vida. Fundador i membre actiu des de l'any 1975 de la revista Faig, va formar part també del col·lectiu artístic Quaderns de Taller, des de la seva fundació l'any 1983, i va col·laborar en la secció Idees del diari Regió7. L'any 1996 va reprendre l'activitat teatral amb la direcció de Faig Teatre.

El 2005 va rebre el premi Estelada de la Fundació Independència i Progrés i, el 2010, el premi Oleguer Bisbal al manresà més manresà, atorgat per la revista El Pou de la Gallina. El mateix any 2010 va ser guardonat amb el premi Bages de Cultura per tota la seva obra.

Lluís Calderer va publicar els llibres de poesiaEssència del temps (1982), Mentre la pols es mou (1995) i El pacte clos (1997); les narracions La Seu se'n va a córrer món i altres contes (1984), Màscares per a la companyia del teatre dels somnis (1990) i Figuracions (1998); els assaigs Introducció a la Literatura (1988), De la veu a la lletra (1994) i Diàleg amb la poesia (1996); traduccions de l'obra de Giuseppe Ungaretti (1989), Albert Camus (1990) i Guy de Maupassant (2004), i crítica i assaig sobre temes culturals, literaris, artístics i cívics en diaris com Regió7 i El 9 Nou, i en revistes com Reduccions, Faig, Escola Catalana, El Pou de Lletres, Ultime, L'Erol, Dovella, Revista d'Igualada o Assaig de Teatre.